Les poblacions de ratpenats autòctons han augmentat de manera notable a les coves i refugis de la Comunitat Valenciana on s’han aplicat mesures de conservació i protecció, segons han comprovat els equips de Vida Silvestre i de Xarxa Natura 2000 de la Generalitat. El seguiment científic realitzat durant els últims anys ha confirmat que actuacions com la instal·lació de tancaments rígids, que impedixen l’accés no autoritzat a estos espais sensibles, resulten especialment efectives durant els períodes de reproducció, cria i hivernada.
Un dels casos més significatius es troba a la cova de Macastre, a la província de València, on la població de ratpenats s’ha quadruplicat des de 2015. Aquell any es comptabilitzaven al voltant d’un miler d’exemplars i, en l’actualitat, la colònia ja supera els 4.000 individus. Este creixement ha convertit la cavitat en un dels principals refugis de reproducció de la Comunitat Valenciana.
Esta cova alberga fins a huit espècies autòctones de quiròpters. Entre elles destaquen algunes de les colònies més nombroses de ratpenat mediterrani de ferradura (Rhinolophus euryale) i de ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) de la Comunitat Valenciana. A més, funciona com un refugi de gran importància per al ratpenat ratoner mitjà (Myotis myotis/blythii), el ratpenat ratoner ibèric (Myotis escalerai) i el ratpenat ratoner patut (Myotis capaccinii).
Esta última espècie presenta una distribució molt restringida al Mediterrani occidental i va estar al límit de la desaparició en este territori. Per això, la consolidació d’una colònia estable a Macastre té una rellevància especial per a la conservació de la biodiversitat valenciana.
Protecció de coves i condicions ambientals
La Conselleria de Medi Ambient ha protegit estes cavitats mitjançant tancaments rígids que impedixen l’entrada de persones i d’alguns depredadors. Al mateix temps, estos elements garantixen la tranquil·litat necessària perquè les colònies puguen desenvolupar-se sense molèsties.
Les coves oferixen unes condicions molt estables d’humitat i temperatura al llarg de l’any. Açò permet als ratpenats reduir el gasto energètic i completar amb èxit etapes crítiques del seu cicle biològic, com són la hivernada, la reproducció i la cria de les noves generacions.
Els tècnics destaquen que qualsevol alteració brusca d’estes condicions, siga per presència humana o per canvis interns, pot obligar els ratpenats a abandonar el refugi. Esta fugida pot posar en perill tant les cries com els exemplars adults, especialment en els períodes més sensibles.
Seguiment científic des de 1997
Els especialistes de Vaersa fan el seguiment de les poblacions de ratpenats en diverses coves de la Comunitat Valenciana des de 1997. Els censos s’han dut a terme amb tècniques no invasives per a evitar qualsevol pertorbació durant les fases de reproducció i cria.
Per a recollir les dades, els equips se situen a l’entrada de les cavitats a l’hora de l’ocàs. Utilitzen càmeres amb il·luminació infrarroja i micròfons capaços de registrar els ultrasons que emeten els ratpenats durant el vol.
Cada espècie emet un tipus de so diferent i característic. Esta particularitat permet identificar-les i comptar els exemplars combinant observacions visuals i acústiques, sense necessitat d’accedir a l’interior de les coves ni molestar les colònies.
Després d’abandonar els refugis, els ratpenats poden recórrer desenes de quilòmetres buscant aliment. S’alimenten en rius, zones boscoses o espais oberts i, una vegada finalitzada la caça nocturna, tornen a la mateixa cova per a refugiar-se.
Espècies clau per a l’equilibri ecològic
La major part dels ratpenats presents a la Comunitat Valenciana són insectívors i exercixen un paper ecològic fonamental. Actuen com a controladors naturals de plagues i d’insectes, contribuint a l’equilibri dels ecosistemes.
Esta actividad redueix la presència d’espècies molestes tant per a l’agricultura com per a les persones. D’esta manera, el bon estat de les colònies de ratpenats repercutix directament en la salut de cultius i entorns naturals.
Malgrat els falsos mites associats a estos mamífers, els ratpenats autòctons no representen un perill per a la població. No ataquen de manera espontània i només poden mossegar si són capturats o manipulats per alguna persona.
La biologia de moltes d’estes espècies presenta característiques molt singulars. En nombrosos casos, la reproducció es basa en un procés de fecundació diferida.
L’aparellament té lloc en tardor, abans de la hivernada, però les femelles conserven l’esperma durant mesos. La fecundació no es produïx fins a la primavera, quan les condicions ambientals resulten més favorables per al desenvolupament de les cries.
Les femelles formen colònies de maternitat integrades per centenars o milers d’individus. En estos refugis segurs, amb unes condicions ambientals estables, donen a llum i alimenten les cries durant les primeres setmanes de vida.
En la Comunitat Valenciana hi ha 35 coves que alberguen agrupacions importants de ratpenats. Els períodes d’hivernada, aparellament i cria són especialment sensibles.
Per este motiu, qualsevol alteració de l’interior d’estos refugis pot provocar l’abandó de les colònies. Això compromet la supervivència tant de les cries com dels exemplars adults i fa necessari mantindre i reforçar les mesures de protecció actuals.
