Els equips de Vida Silvestre i de Xarxa Natura 2000 de la Generalitat han detectat un augment notable de les poblacions de rates penades autòctones en les coves i refugis on han implantat mesures de conservació i protecció, que han demostrat ser eficaces sobretot en els períodes de reproducció, cria i hibernació.
Segons estos seguiments, realitzats durant els últims anys, actuacions com la instal·lació de tancaments rígids han impedit l’accés no autoritzat a estos espais. Això ha reduït les molèsties humanes i la presència d’alguns depredadors. Al mateix temps, ha garantit un entorn tranquil i estable per al cicle biològic de les colònies.
La cova de Macastre, un cas emblemàtic
Un dels exemples més destacats es troba a la cova de Macastre, a la província de València, on la població de rates penades s’ha quadruplicat des de 2015. En aquell moment es censaven al voltant d’un miler d’exemplars. En l’actualitat, la colònia ja supera els 4.000 individus.
Esta cavitat s’ha convertit així en un dels principals refugis de reproducció de la Comunitat Valenciana. La cova alberga fins a huit espècies autòctones de quiròpters, amb algunes de les colònies més nombroses de ratpenat mediterrani de ferradura (Rhinolophus euryale) i ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) de tot el territori valencià.
La cova de Macastre també té una importància especial per a altres espècies, com el ratpenat ratoner mitjà (Myotis myotis/blythii), el ratpenat ratoner ibèric (Myotis escalerai) i el ratpenat ratoner patut (Myotis capaccinii). Esta última espècie té una distribució molt restringida al Mediterrani occidental i va estar al límit de desaparéixer en esta zona.
La Conselleria de Medi Ambient ha protegit estes cavitats mitjançant tancaments rígids que bloquegen l’entrada de persones i d’alguns depredadors. D’esta manera es manté la tranquil·litat interior i es preserven les condicions necessàries per al desenvolupament correcte de les colònies.
Les coves oferixen unes condicions estables d’humitat i temperatura. Estes condicions permeten que les rates penades reduïsquen el gasto energètic i compliren amb èxit fases crítiques del seu cicle vital, com la hibernació o la cria.
Seguiment científic des de 1997
Els especialistes de Vaersa han realitzat el seguiment científic de les poblacions de rates penades en diverses coves de la Comunitat Valenciana des de 1997. Els censos s’han dut a terme amb tècniques no invasives per a evitar qualsevol tipus de pertorbació durant la reproducció i la cria.
Per a fer estos controls, els equips se situen a l’entrada de les cavitats a la caiguda de la nit. Utilitzen càmeres amb il·luminació infraroja i micròfons capaços de registrar els ultrasons que emeten estos mamífers durant el vol.
Cada espècie emet un tipus de so característic. Això permet identificar-la i comptar els exemplars combinant les observacions visuals i acústiques, sense necessitat d’accedir a l’interior de les coves. D’esta manera es minimitza l’impacte sobre els animals i es garantix la fiabilitat de les dades.
Després d’abandonar els refugis, les rates penades poden recórrer desenes de quilòmetres a la recerca d’aliment. S’alimenten sobre rius, boscos o espais oberts, i després tornen a la mateixa cova per a refugiar-se.
Espècies clau per a la biodiversitat
La majoria de rates penades presents a la Comunitat Valenciana són insectívores. Exercixen un paper ecològic fonamental com a controladors naturals de plagues i d’altres insectes, cosa que ajuda a mantindre l’equilibri dels ecosistemes.
Gràcies a esta funció, contribuïxen a reduir la presència d’espècies perjudicials per a l’agricultura i molestes per a les persones. La seua presència beneficia tant els cultius com la qualitat de vida en zones rurals i urbanes.
Malgrat els falsos mites que envolten estos mamífers, les rates penades autòctones no representen un perill per a les persones. No ataquen de manera espontània i, segons remarquen els especialistes, només poden mossegar si són capturades o manipulades.
La seua biologia presenta, a més, característiques molt singulars. En moltes espècies, la reproducció es basa en la fecundació diferida. L’aparellament té lloc en tardor, abans de la hibernació, però les femelles conserven l’esperma durant diversos mesos.
La fecundació no es produïx fins a la primavera, quan les condicions ambientals són favorables per al desenvolupament de les cries. Així s’assegura que el naixement coincidisca amb èpoques amb més aliment disponible.
Les femelles formen colònies de maternitat amb centenars o milers d’individus. En estes agrupacions donen a llum i alimenten les cries durant les primeres setmanes de vida, sempre en refugis segurs i amb unes condicions ambientals molt estables.
En la Comunitat Valenciana hi ha 35 coves que alberguen agrupacions importants de rates penades. Els períodes d’hibernació, aparellament i cria són especialment sensibles, per la qual cosa qualsevol alteració de l’interior d’estos refugis pot provocar l’abandó de les colònies i posar en risc tant la supervivència de les cries com la dels exemplars adults.
