La Generalitat ha presentat en el Museu de l’Oli de La Jana un estudi sobre les oliveres mil·lenàries i singulars de la Comunitat Valenciana i ha anunciat la creació d’un catàleg per a geolocalitzar, estudiar i conservar prop de 4.000 exemplars, la major part situats a les comarques del nord de Castelló.
El conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha reivindicat estes oliveres com ‘un patrimoni viu, un símbol d’identitat i un motor de futur per al món rural’. L’acte ha comptat amb la presència d’alcaldes de la comarca i representants de cooperatives, que han conegut de primera mà l’abast del projecte.
Barrachina ha remarcat que ‘estos arbres són paisatge, història, agricultura, producte, renda per als llauradors i una de les millors cartes de presentació de l’interior de Castelló’. Ha insistit així en el seu valor econòmic, però també en la seua importància cultural i ambiental per al territori.
Predomini a les comarques de Castelló
Segons les dades inicials de l’estudi, s’han detectat 2.826 oliveres mil·lenàries i singulars en 35 municipis de Castelló, 182 en 30 municipis d’Alacant i 23 en 14 municipis de València. Per tant, Castelló concentra de manera clara la major part d’estos exemplars únics.
Els treballs del catàleg començaran precisament a les comarques del nord de Castelló, on es troba la major riquesa d’este patrimoni arbòric. Destaca especialment el Baix Maestrat, però també la Plana Alta, l’Alt Maestrat i l’Alto Palancia, zones amb una llarga tradició olivera i explotacions familiars que han mantingut estos arbres durant generacions.
Barrachina ha explicat que ‘volem identificar este patrimoni, protegir-lo i posar-lo en valor‘. Segons ha dit, es tracta d’oliveres ‘que han passat de generació en generació, que han sobreviscut durant segles i que hui continuen produint un oli únic’, fet que reforça el seu interés agrari i comercial.
Un recurs agrícola, cultural i turístic
El conseller ha recordat que la major concentració mundial d’oliveres mil·lenàries es troba al Territorio Sénia, un àmbit que abasta municipis de la Comunitat Valenciana, Catalunya i Aragó. En esta zona hi ha 6.358 oliveres inventariades amb més de 3,5 metres de perímetre de tronc, cosa que confirma la singularitat d’este paisatge mediterrani.
Molts d’estos exemplars es van plantar en època romana i alguns superen el miler d’anys d’antiguitat, segons ha destacat el conseller. En el cas de Castelló, la varietat Farga té un paper essencial per la seua longevitat, resistència i estreta vinculació amb l’estructura agrària tradicional d’estes comarques.
Barrachina ha subratllat que d’estes oliveres s’obté un oli d’oliva verge extra de producció limitada i alt valor afegit. La seua comercialització contribuïx a generar ingressos per als llauradors i a mantindre vives les explotacions clàssiques, moltes d’elles de xicoteta dimensió i arrelades als pobles d’interior.
Treball de camp i geolocalització
El catàleg es desenvoluparà mitjançant un treball tècnic de camp, amb una metodologia homogènia per a identificar, mesurar, descriure i georeferenciar cada exemplar. La Generalitat vol disposar així d’una base de dades rigorosa i comparable per a tot el territori.
L’execució es farà a través d’una assistència tècnica amb personal de VAERSA i estarà coordinada per la secció de promoció comarcal de la Direcció Territorial de Castelló. A més, es comptarà amb la col·laboració de l’Institut Cartogràfic Valencià, que ha posat a punt una aplicació en QGIS basada en les dades del catàleg d’arbres monumentals i d’altres registres municipals.
El treball inclourà la geolocalització exacta de cada olivera, la caracterització morfològica, l’avaluació de l’estat biològic, l’anàlisi de l’entorn i un registre gràfic i documental. Esta informació permetrà conéixer millor les necessitats de conservació i orientar possibles actuacions de restauració o millora.
Barrachina ha conclòs que ‘l’objectiu és disposar d’informació precisa, útil i accessible per a conservar millor estos arbres i perquè ajuntaments, llauradors i entitats puguen participar en la seua protecció’. La Generalitat confia que este catàleg servisca també per a reforçar la promoció turística i gastronòmica de les comarques de l’interior de Castelló i de la resta del territori valencià.
