La Generalitat ha posat en marxa el programa ’40 anys, 40 accions per l’Albufera’ per a celebrar el quaranta aniversari de la declaració del parc natural i, alhora, reforçar el seu compromís amb la conservació, la restauració ambiental i la gestió sostenible d’este espai clau per a la Comunitat Valenciana.
Durant l’acte commemoratiu, celebrat el mateix dia en què es va publicar la declaració del primer parc natural de la Comunitat Valenciana fa quatre dècades, el vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, ha remarcat que aquella declaració ‘va marcar un punt d’inflexió’ en reconéixer institucionalment el valor de l’Albufera com a ‘patrimoni natural, cultural i històric de tots els valencians’.
Martínez Mus ha subratllat que ‘protegir significa actuar‘ i ha recordat que la conservació d’un espai natural exigix ‘faena constant, inversions, investigació, planificació i compromís’. Segons ha afegit, per a aconseguir-ho és imprescindible la col·laboració entre administracions, comunitats de regants, llauradors, pescadors, universitats, centres d’investigació i societat civil.
A l’acte han assistit representants d’estos col·lectius, així com la secretària autonòmica de Medi Ambient, Sabina Goretti Galindo; la secretària autonòmica de Cultura, Marina Alonso; el comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida; el director general de Medi Natural i Animal, Luís Gomis; el regidor de l’Albufera de l’Ajuntament de València, José Gosalbez, i membres de l’IVAM.
Quaranta mesures per a biodiversitat i hàbitats
El programa ’40 anys, 40 accions per l’Albufera’ reunix quaranta actuacions destinades a reforçar la biodiversitat, recuperar hàbitats i millorar els ecosistemes aquàtics del parc.
Entre les mesures destaca el suport a espècies emblemàtiques com la cerceta pardilla, el samaruc, el fartet, el galàpet europeu o el nàiade de riu, espècies que funcionen com a indicadors de l’estat ecològic del llac i del seu entorn.
El pla preveu, a més, continuar els treballs que ja es desenvolupen en instal·lacions com la Granja del Saler i el Centre Aqüícola del Palmar, que són peces clau per a la cria, recuperació i reintroducció d’espècies amenaçades i per al suport tècnic als projectes de conservació.
Les accions inclouen també la regeneració dels brolladors i naixements d’aigua naturals, la recuperació del sistema dunar litoral i l’eliminació d’espècies invasores que competixen amb la flora i fauna autòctones. Igualment, es contemplen mesures per a reforçar l’adaptació del parc als efectes del canvi climàtic i a fenòmens meteorològics extrems com la dana que ha afectat especialment este entorn.
Actuacions després de la dana i inversió superior als 187 milions
En relació amb les actuacions desenvolupades després de la dana, la Generalitat ha impulsat estudis, seguiments i intervencions per a conéixer l’estat del llac i planificar la seua recuperació, amb una inversió global superior als 187 milions d’euros.
Entre els treballs realitzats destaca la primera batimetria completa del llac des de 2003, que ha permés actualitzar la informació sobre la profunditat i la distribució dels fangs. També s’han identificat les zones prioritàries d’actuació i s’ha analitzat l’acumulació de sediments per a orientar futures labors de regeneració.
Així mateix, s’han localitzat residus que no es van poder detectar en les primeres fases de neteja i s’ha iniciat la digitalització del llac mitjançant nous sistemes de monitoratge. Estes ferramentes permetran conéixer en temps real l’evolució de la qualitat de l’aigua i reaccionar com més rapidesa davant possibles episodis de contaminació o canvis en els paràmetres ambientals.
El responsable de Medi Ambient ha insistit que l’aigua és ‘l’element clau‘ per a garantir el futur del parc i ha reafirmat el compromís de la Generalitat per a assegurar aportacions hídriques suficients i de qualitat. Per a això, ha recordat el desenvolupament del Pacte de l’Aigua, la previsió de nous cabals procedents dels rius Xúquer i Túria, la millora d’infraestructures hidràuliques i el reforç d’instal·lacions estratègiques com la depuradora de Pinedo.
Entre les iniciatives estratègiques figura igualment el projecte de soterrament de la línia elèctrica de 66 kV en l’entorn del Saler i la Gola del Pujol, impulsat per les diferents direccions generals de la Vicepresidència Tercera en col·laboració amb Iberdrola. L’objectiu és reduir l’impacte visual i ambiental d’esta infraestructura sobre el paisatge de l’Albufera.
Investigació, divulgació i educació ambiental
El programa commemoratiu inclou també trobades científiques, jornades tècniques i reunions internacionals per a consolidar el paper de l’Albufera com a referent europeu en la gestió de zones humides.
Paral·lelament, la Generalitat preveu millores en observatoris, miradors i equipaments públics del parc, així com nous itineraris accessibles per a acostar el territori a totes les persones, incloses les que tenen mobilitat reduïda.
El pla suma, a més, jornades de portes obertes, activitats divulgatives als municipis del parc i noves ferramentes educatives dirigides especialment a les generacions més jóvens, amb l’objectiu d’enfortir el vincle social amb el llac i el seu entorn.
En la seua intervenció final, el vicepresident ha conclós que ‘només es protegix allò que es coneix i només es defensa allò que s’estima’ i ha assegurat que la Generalitat renova el seu compromís ‘amb la biodiversitat, amb l’aigua, amb el coneixement i amb les persones que viuen, treballen, conviuen, cuiden i volen este territori’, amb la finalitat de continuar construint el futur de l’Albufera.
