La Comunitat Valenciana podria deixar d’ingressar uns 52 milions d’euros cada any i uns 28.000 llauradors podrien quedar fora del sistema d’ajudes si prosperen les propostes actuals de reducció del pressupost de la Política Agrària Comuna (PAC) de la Unió Europea. Així ho ha advertit el conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, que ha defensat una PAC forta, ben finançada i adaptada a la realitat de l’agricultura mediterrània.
Durant la inauguració d’una jornada dedicada a analitzar els reptes i el futur de la política agrària europea, Barrachina ha remarcat que la Unió Europea es troba en un moment decisiu. En este punt, ha indicat que s’estan definint les polítiques que marcaran el futur del sector agroalimentari i ha reclamat que este procés es faça ‘escoltant a qui treballa cada dia el camp’.
Segons ha assenyalat, ‘Europa està redefinint el seu model agroalimentari i este Consell vol que eixe futur es construïxca de la mà de llauradors, ramaders i regants. No es pot legislar ni prendre decisions sense comptar amb els vertaders protagonistes’.
Participació valenciana en el debat europeu
El conseller ha explicat que la Comunitat Valenciana vol participar de manera activa en el debat europeu sobre el futur de la PAC. Ha insistit que el territori valencià pot aportar l’experiència d’un sector que considera estratègic per a garantir la seguretat alimentària, la conservació del territori i el desenvolupiment econòmic del medi rural.
En esta línia, ha defensat que ‘Europa necessita més agricultura, més producció, més llauradors, i no menys’. Segons ha remarcat, l’agricultura europea garantix aliments segurs, genera ocupació, protegix el paisatge i reforça l’autonomia alimentària d’Europa en un context internacional ‘cada vegada més incert’.
Barrachina ha mostrat la seua preocupació per les propostes que contemplen una reducció superior al 20 % del pressupost de la PAC i per la seua possible integració en un Fons Únic Europeu. Ha avisat que un escenari així tindria un impacte directe sobre el camp valencià, especialment en les explotacions de xicoteta i mitjana dimensió.
Una PAC realment comuna i amb recursos
El titular d’Agricultura ha subratllat que la PAC ha sigut ‘un dels grans pilars de la construcció europea’ i ha advertit del risc que es debilite. Segons ha indicat, ‘una PAC deixa de ser verdaderament comuna quan l’accés a les ajudes depén de la capacitat financera de cada Estat membre. Això trenca el principi d’igualtat d’oportunitats i perjudica especialment territoris com la Comunitat Valenciana’.
Barrachina ha precisat que la pèrdua potencial d’uns 52 milions d’euros anuals no és només una xifra pressupostària. ‘No parlem únicament de xifres. Parlem d’explotacions familiars, d’ocupació, de pobles i de milers de famílies que viuen de l’agricultura’, ha assenyalat.
Al mateix temps, ha insistit que la futura PAC ha de reconéixer les particularitats de l’agricultura mediterrània, amb especial atenció a la gestió de l’aigua. Ha recordat que el clima, els cultius i la relació amb el recurs hídric són diferents en el litoral mediterrani respecte a altres zones d’Europa.
Segons ha recalcat, ‘per a nosaltres l’aigua no és només un recurs, és la condició imprescindible que fa possible l’agricultura. Per això reclamem que la modernització del regadiu, la reutilització, l’eficiència hídrica i la digitalització de l’aigua siguen prioritats estratègiques amb finançament propi’.
Menys burocràcia i una gestió més senzilla
El conseller ha defensat també la necessitat d’avançar cap a una gestió més senzilla i menys burocràtica de les polítiques agràries. Ha criticat que, en molts casos, la càrrega administrativa recau sobre els professionals del camp, que han d’invertir molt de temps en tràmits.
‘No podem exigir a un llaurador que dedique més temps a justificar la seua faena que a fer-la. La tecnologia ha de servir per a simplificar la vida del llaurador, mai per a complicar-li-la’, ha afirmat.
En este sentit, ha recordat les mesures que ha posat en marxa el Consell per a reduir càrregues administratives. Entre elles, ha citat l’eliminació de les fotografies georreferenciades massives, la flexibilització del quadern digital i la simplificació en la tramitació de les ajudes.
Releu generacional i suport al camp valencià
Barrachina ha destacat que garantir el releu generacional és un dels principals reptes del sector agrari valencià. Ha assenyalat que les noves incorporacions de jóvens han d’anar acompanyades de mesures que asseguren rendibilitat i estabilitat a mitjà i llarg termini.
‘El releu generacional no s’aconseguix únicament amb discursos. Fa falta facilitar l’accés a la terra, finançament, formació i confiança perquè els jóvens puguen desenvolupar el seu projecte de vida en el medi rural’, ha explicat.
En este context, ha recordat que el Consell ha impulsat la convocatòria d’ajudes per a jóvens llauradors més important dels últims anys, dotada amb prop de 27 milions d’euros. Gràcies a esta línia, 548 jóvens i nous agricultors han iniciat la seua activitat amb ajudes superiors als 50.000 euros per persona beneficiària.
A més, ha ressaltat que la Generalitat ha mobilitzat enguany 124 milions d’euros en ajudes dirigides al conjunt del sector agroalimentari valencià. D’esta quantitat, 50 milions s’han destinat a la modernització d’explotacions, amb l’objectiu d’augmentar la competitivitat i l’eficiència de les explotacions agrícoles i ramaderes.
Segons ha conclòs el conseller, ‘mai s’havia fet un esforç d’esta magnitud. Apostem per un sector competitiu, innovador i preparat per a afrontar els desafiaments del futur’.
