El Centre del Carme Cultura Contemporània ha obert al públic l exposició Un vacío en Nueva York, de l artista valenciana Silvia Martí Marí, que recupera la memòria dels emigrants valencians a la ciutat nord-americana i als Estats Units. La mostra es pot visitar fins al 6 d octubre a la sala 1 i repassa, mitjançant obres i documents, les històries de centenars de valencians que van creuar l oceà en les primeres dècades del segle XX.
La secretaria autonòmica de Cultura, Marta Alonso, ha presentat este dilluns la proposta expositiva. Ho ha fet acompanyada pel director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Nicolás Bugeda, i per la mateixa creadora, nascuda a València en 1966.
Alonso ha remarcat que la mostra va més enllà del relat biogràfic individual. Segons ha explicat, suposa una recuperació de la memòria col·lectiva i permet acostar-se a un moment poc conegut de la història recent de la Comunitat Valenciana, marcat pels moviments migratoris cap als Estats Units i per l experiència de les comunitats valencianes assentades a Nova York.
En paraules de la secretaria autonòmica, l exposició és, sobretot, una ocasió per a mirar cap a dins. Ha assegurat que és ‘una oportunitat per a aprofundir en el coneixement de la nostra història, conéixer-nos millor com a societat i reconéixer les nostres arrels, dins i fora de les nostres fronteres, concretament en el continent americà’.
Bugeda ha destacat, per la seua banda, la petjada que molts artistes valencians han deixat a Nova York al llarg del temps. En este context, ha recordat que Silvia Martí posa el focus en la trajectòria de l arquitecte Rafael Guastavino, autor de les bóvedes d Ellis Island, l històrica estació d entrada de milions d immigrants que arribaven als Estats Units, entre ells nombrosos valencians.
Una història familiar que es fa col·lectiva
La trajectòria de Silvia Martí Marí ha explorat de manera continuada les relacions entre memòria, matèria i territori. En este projecte, la investigació arranca d una història directament vinculada a la seua biografia. La mort de la seua tia Margarita Catalina Ripoll Hansen, última representant d una branca familiar establida a Nova York des de 1916, s ha convertit en el punt de partida d un treball que enllaça la memòria personal amb la col·lectiva.
El títol de la mostra al·ludix tant a esta absència íntima com a la d una memòria compartida quasi mai contada. Des d esta doble falta, l artista proposa una mirada a la història que manté obertes les preguntes que encara ens vinculen amb eixe passat. Amb això respon a una necessitat de reparació, al desig d homenatjar aquella memòria i també d contribuir a la seua sanació.
L exposició no planteja una reconstrucció històrica exhaustiva ni aspira a recompondre una totalitat perduda. Un vacío en Nueva York treballa, en canvi, amb les llacunes, els silencis i les discontinuïtats que formen part de qualsevol memòria familiar i diàspora migratòria.
En el recorregut expositiu, la materialitat dels objectes adquirix un paper central. Els records es convertixen en peces artístiques. Els objectes heretats prenen una dimensió escultòrica. I els gestos de cura, reparació o conservació es transformen en maneres de produir sentit i de mantindre viva una història compartida.
Segons s ha explicat en la presentació, el treball de Silvia Martí no naix només de l arxiu familiar o del que ha rebut en herència. També s alimenta de la investigació pròpia, de l escolta d altres testimonis d emigració valenciana i de la seua pròpia experiència vital.
La mateixa artista ha relatat que ‘durant la meua última estada d investigació en 2024 vaig tornar a recórrer molts dels itineraris que havia compartit amb la meua tia Margarita’. Ha afegit que ‘abans de convertir-se en escultures, fotografies o instal·lacions, moltes de les obres comencen sent una experiència física en l espai’.
De la memòria familiar a Little Spain
L exposició s articula en dos àmbits principals. El primer espai se centra en la memòria familiar de l artista, amb especial atenció a la figura de la tia Margarita i als vincles amb Tárbena. El segon espai amplia eixa experiència inicial cap a una dimensió col·lectiva que inclou altres històries i comunitats valencianes.
En este segon àmbit, la ciutat de Nova York apareix relecta des de la mirada i el record dels valencians. Elements icònics, com el conegut Sky Line novaiorqués o determinats paisatges urbans, han sigut intervinguts per la perspectiva d esta diàspora, que els dota de noves capes de significat.
La creadora ha explicat que ‘apareixen símbols com el torró, que tantes vegades va creuar l oceà enviat pels familiars, l obra de Guastavino o els cabassos de palma. Són formes de descobrir la ciutat des d un altre lloc’. També ha subratllat que ‘per a mi en esta història són tan importants els que se n van, com els que es queden, els que tornen i els que no’.
Entre els resultats de la investigació destaquen les obres dedicades a La Nacional i a Valencia Bakery. Estes dos institucions simbolitzen aquella etapa d intensa emigració i continuen presents hui com a testimonis vius d aquella experiència.
La Nacional va funcionar durant dècades com una cooperativa de suport als nous emigrants procedents d Espanya. Actualment s ha convertit en un restaurant que continua exercint com a espai de reunió i trobada. A través d esta peça, Silvia Martí acosta també el recent reconeixement per part de les autoritats novaiorqueses de l existència d una Little Spain als voltants del carrer 14 de Nova York.
Valencia Bakery, per la seua banda, és una pastisseria fundada per immigrants valencians de Tárbena, el poble natal de l artista. En la dècada dels 50 va arribar a tindre 27 sucursals repartits entre Nova York, New Jersey i Puerto Rico, i es va fer especialment popular entre la comunitat hispana, sobretot la portorriquenya.
En l actualitat continua en funcionament amb cinc establiments. A més, ha tornat a captar l atenció pública quan els seus pastissos personalitzats han aparegut en el videoclip d Un verano en NUEVAYoL, cançó del cantant Bad Bunny.
Entre les peces incloses en la mostra destaca també una instal·lació d homenatge als 15.700 valencians que van emigrar cap a Nord-amèrica procedents de totes les comarques valencianes. Els seus noms van quedar registrats al Great Hall, l espai on es tramitava l entrada al país a través d Ellis Island, i ara ressonen en el recorregut proposat per Silvia Martí.
