El Centre del Carme Cultura Contemporània ha obert al públic l’exposició ‘José Segrelles. El ilustrador fantástico’, que reunix 155 pintures originals del pintor i il·lustrador d’Albaida, cinquanta d’elles inèdites, i que es podrà visitar fins a gener de 2027 a València per a repassar la seua producció fantàstica i la seua projecció internacional.
La mostra transforma la sala Dormitori del Centre del Carme en un xicotet museu monogràfic. Este espai acull un ampli conjunt de peces de Segrelles junt amb una selecció d’imatges d’actualitat, cinema i il·lustració inspirades en el seu univers creatiu.
L’exposició se centra en la vessant més imaginativa de l’artista, la que li ha donat un major reconeixement fora d’Espanya. El recorregut permet vore com el seu llenguatge visual ha marcat generacions de creadors de l’art fantàstic i de la ciència ficció.
Influència en el cinema i l’art imaginatiu
Més enllà de la seua coneguda empremta en la pel·lícula ‘El laberinto del Fauno’ de Guillermo del Toro o en les il·lustracions de John Howe per a ‘El señor de los anillos’, la investigació recent mostra que la nòmina d’autors influïts per Segrelles és molt més àmplia.
El comissari de la mostra i nebot-net de l’artista, l’historiador José Enrique Segrelles, ha documentat durant més de tres dècades esta influència. Apunta també a George Lucas, Steven Spielberg, Peter Jackson o als assessors d’art i dissenyadors de la factoria Disney com a creadors en l’obra dels quals es pot rastrejar l’ecosistema visual del pintor d’Albaida.
El director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Nicolás Bugeda, ha presentat l’exposició junt amb José Enrique Segrelles. Durant l’acte ha destacat que la llarga investigació del comissari ha permés arreplegar i documentar ‘un important conjunt d’obres inèdites que completin una trajectòria de gran valor per a l’estudi de la seua obra’.
Bugeda també ha remarcat la dimensió exterior de la seua carrera. Ha subratllat ‘la rellevància de la dimensió internacional aconseguida per Segrelles com un dels grans ambaixadors de la pintura valenciana més enllà de les nostres fronteres’, i ha defensat la necessitat de continuar aprofundint en l’estudi i difusió del seu llegat.
Per la seua part, José Enrique Segrelles ha explicat que la proposta ‘oferix una visió global de la producció del seu autor i de la seua influència en distintes manifestacions de l’art imaginatiu contemporani’. Segons ha afirmat, ‘esta exposició és la revisió definitiva que feia falta de Segrelles i la seua influència en l’art imaginatiu actual’.
Un recorregut per totes les facetes del fantàstic
El comissari ha detallat que en la mostra ‘hem inclòs una selecció de la seua millor obra imaginativa, fent un repàs per la seua faceta macabra, les seues idealitzacions místiques i les seues interpretacions literàries’. Segons ha indicat, el recorregut es deté també ‘en les seues fantasies orientals, s’endinsa en les seues pintures oníriques i misterioses, fa sentir les seues lúcides visions musicals i sorprén amb les seues al·lucinacions de ciència ficció’.
Les peces inèdites procedixen de col·leccions particulars. Corresponen a les grans sèries que Segrelles va dedicar a ‘Don Quijote de la Mancha’, ‘Las mil y una noches’, ‘La Divina Comedia’ i altres composicions de caràcter fantàstic que completin el mapa creatiu de l’artista.
Junt amb estes obres, el CCCC exhibix també peces prestades per museus i institucions públiques. Participen el Museo Reina Sofía de Madrid, el Museu de Belles Arts de València, la Diputació de València, la Colección BBVA, el Museu Municipal d’Alzira i la Casa-Museo José Segrelles, que aporta 22 treballs.
Entre les peces reunides destaquen les aquarel·les sobre ‘La Divina Comedia’, guardonades amb la Medalla d’Or de l’Exposición Internacional de Barcelona de 1929. També es pot vore la sèrie inspirada en la tetralogia de Wagner, l’obra ‘El bote de cristal’ (1926), així com ‘Los hipócritas’ i ‘Los trípodes’, realitzades per a ‘La guerra de los mundos’.
Del fantàstic a la ciència ficció
El discurs expositiu recorre les diferents categories de l’art fantàstic en l’obra de Segrelles. Estes seccions es complementen amb frases del mateix artista i afirmacions d’altres autors, que generen una mena de conversa amb els visitants al llarg de la sala.
El material documentat que s’exhibix en les vitrines ajuda a entendre la seua influència conceptual en altres creadors del gènere. S’hi inclouen referències que van des de Frank Frazetta fins al ja citat Guillermo del Toro, cosa que permet al públic relacionar imatges i imaginaris.
La visita s’inicia amb una sèrie de misteriosos monocroms, en la seua major part de primera època. Estos treballs recullen les seues ensoñacions més fantàstiques, que l’artista també va utilitzar en algunes composicions de caire místic.
La secció següent s’endinsa en les interpretacions plàstiques de novel·les èpiques com ‘Don Quijote de la Mancha’. A partir d’ací, el recorregut passa a les fantasies orientals, amb un important grup d’il·lustracions per a ‘Las mil y una noches’ que mostra la seua fascinació per estos relats.
Després arriben les visions lligades al món sobrenatural i a la dualitat entre el bé i el mal. Esta tensió apareix en obres inspirades en els set pecats capitals i en les aquarel·les sobre ‘La Divina Comedia’. En la mateixa línia s’exposen els deliris onírics que Segrelles va plasmar a partir dels contes d’Edgar Allan Poe, Charles Dickens, Jules Verne o E. T. A. Hoffmann, amb monstres refinats i escenes inquietants però delicades.
Un altre dels apartats es dedica a la relació entre imatge i música. Segrelles va imaginar visualment composicions de Beethoven i Wagner, creacions que es van publicar en destacats magacins britànics i nord-americans. Estos mitjans van enaltir el seu talent i van encunyar l’expressió ‘Segrelles’ blue’ per a descriure aquell univers.
El diari ‘The New York Times’ va arribar a dedicar una pàgina completa, en l’edició de l’1 de gener de 1928, a les seues visions musicals. Este ressò mediàtic va consolidar la reputació internacional del pintor valencià en els cercles de la il·lustració.
El recorregut conclou amb la ciència ficció, un gènere pel qual Segrelles va mostrar un interés constant. En esta part final s’exhibixen les seues representacions de viatges siderals i d’invasions alienígenes, obres que anticipen molts codis visuals que hui associen a la fantasia científica contemporània.
