El professorat de la Comunitat Valenciana veurà incrementat el seu complement específic autonòmic en 200 euros fins a 2028, després que el Consell ha ratificat en sessió extraordinària l’acord assolit amb els sindicats ANPE-CV i CSIF, que inclou també noves mesures laborals i es farà extensiu al personal docent de la concertada.
Segons ha explicat el portaveu del Consell, Miguel Barrachina, els docents començaran a percebre ja este mes de setembre el primer tram de la pujada, amb efectes retroactius des de l’1 de setembre, la qual cosa suposa un impacte directe i immediat en les nòmines del professorat.
Pujada salarial en tres fases
L’increment del complement es desplegarà en tres etapes. El segon tram s’ha fixat en 75 euros al setembre de 2026, el tercer en 75 euros més al gener de 2027 i un últim tram, com a mínim de 50 euros, al gener de 2028.
Barrachina ha precisat que l’última pujada serà superior a eixos 50 euros pactats, perquè es negociarà una millora addicional en funció del pressupost vigent i, a més, s’hi afegirà l’actualització de l’IPC. Segons ha remarcat, més de 83.900 docents ‘compten este curs amb el major suport salarial i institucional que ha tingut mai l’educació pública valenciana’.
L’acord incorpora igualment sis dies de lliure disposició a partir del curs 2026/2027, tres en dies lectius i tres en dies no lectius, i reconeix per primera vegada el dret del professorat a la desconnexió digital, és a dir, a no atendre comunicacions laborals fora de la seua jornada.
El portaveu ha agraït a ANPE-CV i CSIF ‘el diàleg i l’acord assolit’ i ha insistit que ‘no és una mesura aïllada’, sinó que s’emmarca en l’aposta educativa global del Consell per a este curs i els pròxims anys.
Més plantilla i pla +Mestre
Barrachina ha recordat que el curs 2026/2027 ha arrancat amb 83.921 docents, 385 més que l’any anterior, per a atendre 808.688 alumnes. Ha avançat que la plantilla continuarà creixent fins al curs 2029/2030 gràcies al Pla +Mestre, que preveu incorporar 5.000 nous docents en quatre cursos.
D’eixos 5.000 nous llocs, 2.742 serviran específicament per a reduir les ràtios d’alumnes per aula, mentres que la resta reforçarà altres necessitats del sistema. A més, el pla contempla l’estabilització de 10.000 places estructurals de professorat, amb una inversió prevista de 469 milions d’euros.
‘Hem aconseguit un rècord d’incorporació de docents i també el compromís que hi haurà 5.000 docents nous en els pròxims quatre anys’, ha afirmat Barrachina.
L’objectiu és continuar baixant les ràtios ‘amb calendari i amb pressupost’ fins a situar-les en 22 alumnes en el segon cicle d’Infantil i Primària, 25 en ESO i 28 en Batxillerat. També es reduiran en Formació Professional i en el primer cicle d’Infantil, fins a completar la implantació en el curs 2030/2031.
Suport econòmic a les famílies
El portaveu ha destacat el suport a les famílies mitjançant la gratuïtat universal de l’educació infantil de 0 a 3 anys, que beneficia ja 48.000 alumnes i té una inversió de 163 milions d’euros. Ha recordat també el transport escolar per a 45.100 alumnes, el Banc de Llibres, que arriba a més de mig milió d’estudiants, i les ajudes de menjador escolar, que beneficien 150.000 xiquets i xiquetes.
‘L’esforç econòmic del Consell es dirigix a totes les famílies com fills en qualsevol etapa educativa, des dels zero anys fins a la universitat, perquè la falta de recursos mai siga un obstacle per a la seua adequada formació’, ha assenyalat.
Barrachina ha recordat igualment que 40.000 alumnes valencians afectats per la dana del 29 d’octubre de 2024 rebran enguany ajudes directes de 500 euros per a material escolar. Este curs la mesura s’amplia, a més, a nous col·lectius, com l’alumnat de segon de Batxillerat i de cicles superiors, així com a qui va canviar de centre o residència o no va poder matricular-se a temps per causes justificades.
Més centres i plans d’infraestructures
En matèria d’infraestructures educatives, Barrachina ha informat que este curs obrin les portes 28 nous centres educatius. A més, el Pla Edificant compta actualment amb 422 obres en marxa, 40 més que fa un any, la qual cosa reflectix un increment del ritme d’execució.
A esta aposta se suma el pla EduClima, que té com a objectiu climatitzar el cent per cent de les aules valencianes en quatre anys, per a millorar el confort tèrmic i les condicions d’aprenentatge.
El portaveu ha recordat que ‘veníem de huit anys en què el ritme de construcció s’havia enfonisat al 23 % dels objectius en infraestructures, front a un curs que ha arrancat amb nous centres, més obres en marxa i planificació pressupostària’.
Impuls a la Formació Professional i a la universitat
Barrachina ha explicat que la Formació Professional viu ‘un curs històric’, perquè per primera vegada se superen els 100.000 alumnes matriculats en centres públics. En concret, hi ha 105.114 estudiants d’FP i 19 nous cicles formatius este curs.
Ha remarcat que totes estes mesures es financen amb ‘pressupost real’, que ascendix a 3.338 milions d’euros d’inversió educativa. També ha destacat la posada en marxa de les ajudes Impuls Universitari, Primera Matrícula Gratuïta, dotades amb 20 milions d’euros, perquè l’alumnat que aprove tot el primer curs no pague la matrícula universitària.
‘El Govern de Pérez Llorca compta amb pressupostos aprovats i en execució. Mentrestant, el Govern d’Espanya porta ja tres anys sense ser capaç d’aprovar uns Pressupostos Generals de l’Estat’, ha afirmat.
Valoració dels resultats de l’informe PISA
El portaveu del Consell s’ha referit també a les últimes dades de l’informe PISA, conegudes este dilluns, que avaluen cada tres anys estudiants de 15 anys en prop de 90 països.
Barrachina ha qualificat els resultats de ‘pèssims’ i ha defensat que s’han d’analitzar tenint en compte ‘el marc educatiu en què s’ha format l’alumnat avaluat’.
‘Estos alumnes van entrar a l’escola el mateix any que el Botànic va entrar al Palau i van eixir de Primària amb el Botànic encara dins. El que es publica hui és el resultat d’un model educatiu fallit que va durar huit anys i que este Consell està corregint’, ha afirmat.
El portaveu ha assenyalat també ‘la modificació del sanchisme en les nostres normes educatives’, en referència a una llei que, segons ha indicat, permet passar de curs amb múltiples assignatures suspeses i ha rebaixat el nivell d’exigència.
‘El Botànic es va dedicar a altres coses, no a educar els nostres fills. I a la vista estan els resultats’, ha afirmat Barrachina.
Com a resposta a este escenari, ha recordat que el Consell va començar a actuar ‘en juliol de 2024’, amb les primeres modificacions del currículum de Secundària ‘per a millorar la formació en matemàtiques, llengua i lectoescriptura, just en la mateixa línia que hui denuncia l’informe PISA’.
Barrachina ha defensat que la baixada generalitzada de resultats a nivell estatal demostra que ‘estem davant d’un problema que va més enllà d’una comunitat autònoma’ i que obliga a revisar les polítiques educatives aplicades a Espanya durant els últims anys.
El portaveu ha subratllat que la Generalitat ‘no es limita a assenyalar el problema’, sinó que està actuant amb un pla específic per a reforçar la competència lectora i la competència matemàtica i per a tornar a les matèries fonamentals el protagonisme que han de tindre en el sistema educatiu.
‘Serà en els pròxims informes internacionals, quan l’alumnat haja cursat una part significativa de la seua trajectòria baix este nou model impulsat per la Generalitat, quan podrem avaluar realment els efectes d’estes mesures’, ha conclòs.
