El curs escolar 2026-2027 ha començat a la Comunitat Valenciana amb 83.921 docents, 808.688 alumnes i una inversió de 3.338 milions d’euros, dins d’una estratègia centrada en quatre eixos: professorat, alumnat, famílies i futur i oportunitats per als jóvens.
La consellera d’Educació, Cultura i Universitats, Carmen Ortí, ha remarcat que este serà, segons ha dit, ‘el curs de la gran aposta per l’educació pública i la materialització del pla més ambiciós per a la millora educativa’. Es tracta d’un pla anunciat pel president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, amb pressupost, calendaris i compromisos concrets.
Ortí ha defensat que ‘parlar d’escola pública és parlar de futur’. Segons ha assenyalat, ‘este curs fem un primer pas amb un projecte clar: que en cada aula hi haja un gran docent, que cada alumne aprenga més i que cap es quede pel camí, que cap família se senta sola i que l’educació òbriga les portes a l’ocupació i a les oportunitats’.
Més plantilla docent fins a 2030
En este inici de curs, 83.921 docents han començat les classes als centres de la Comunitat Valenciana. Esta xifra suposa 385 mestres i professors més que a l’inici del curs 2025-2026. La conselleria preveu que la plantilla augmente encara més en els pròxims mesos, com ha passat en cursos anteriors, per l’escolarització sobrevinguda.
L’ampliació continuarà fins al curs 2029-2030 amb la implantació del Pla + Mestre. Este programa preveu incorporar 5.000 nous docents en quatre cursos, dels quals 2.742 es destinaran específicament a baixar les ràtios. A més, s’estabilitzaran 10.000 places estructurals. Segons la Generalitat, esta aposta requerix una inversió de 469,12 milions d’euros.
‘La voluntat d’esta Administració és clara, i és dotar l’educació de més recursos. Perquè sabem que un sistema educatiu fort necessita docents recolzats’, ha afirmat la consellera.
Este recolzament inclou el compliment de l’acord retributiu signat per la Generalitat amb ANPE i CSIF. L’acord preveu 200 euros addicionals al mes en la nòmina de cada docent, que s’aplicaran de manera progressiva fins a 2028, amb una inversió total de 802,3 milions. La primera pujada arribarà ja este mes de setembre, amb un increment inicial de 75 euros en la nòmina.
Ràtios més baixes i menys alumnat per aula
El curs 2026-2027 ha començat amb 808.688 alumnes a la Comunitat Valenciana. Esta xifra suposa 2.042 estudiants menys que el curs anterior, una baixada que s’atribuïx al descens de la natalitat, especialment visible en les etapes educatives més primerenques.
Ortí ha subratllat que la reducció de ràtios té un calendari i un pressupost específics, que permetran avançar un any respecte al que marca el decret del Ministeri en l’aplicació dels límits màxims d’alumnes per aula.
L’objectiu final és arribar a un màxim de 22 alumnes per aula en el segon cicle d’Infantil i Primària, 25 en ESO i 28 en Batxillerat. En Formació Professional, les ràtios es reduiran a 15 alumnes en Grau Bàsic i a 25 en Grau Mitjà i Superior. El Govern valencià preveu tindre estes xifres completament implantades en el curs 2030-2031.
A partir del curs 2027-2028 també hi haurà nous límits en el primer cicle d’Infantil. El màxim serà de 7 alumnes en les aules de 0 a 1 any, 12 en les de 1 a 2 anys i 18 en les de 2 a 3 anys.
Pel que fa a l’inici del curs actual, la ràtio mitjana és de 20,6 alumnes en Infantil i Primària, 24,1 en ESO i 28,6 en Batxillerat. A més, 63 municipis tindran una ràtio màxima inferior a 25 alumnes en tots els centres que impartixen Infantil de 3 anys.
Impuls a l’escola rural i a la inclusió
La consellera ha destacat també el paper de l’escola rural. ‘Este Consell va rebaixar de 6 a 3 alumnes el mínim necessari per a obrir unitats en zones rurals, la qual cosa ha permés crear 102 unitats noves’, ha explicat Ortí.
En l’àmbit de la inclusió, la Conselleria reduirà la ràtio màxima de les aules UECO a 8 alumnes per aula. A més, s’incrementaran en 48 les Unitats Específiques en Centres Ordinaris durant este curs. Segons ha remarcat la consellera, ‘darrere de cadascuna d’estes 48 noves aules UECO hi ha famílies que veuen com els seus fills disposen de més recursos. Per a eixes famílies, una plaça de suport prop de casa és la diferència entre sentir-se sola o acompanyada’.
Per a reforçar la inclusió educativa, s’incorporen 144 nous professionals de suport. A més, el personal no docent d’atenció educativa ha crescut de manera notable des del curs 2022-2023. La presència de tècnics de gestió infantil, educadors socials i d’Educació Especial, fisioterapeutes i intèrprets de llengua de signes s’ha incrementat en quasi 1.000 professionals, un 44 % més.
En matèria de reforç educatiu, els programes de competència lectora, competència matemàtica i PROA+ arribaran a més de 700 centres, amb una inversió conjunta superior a 33 milions d’euros. A estos programes s’afigen BiblioInnova’t i MAT180, orientats també a reforçar estes mateixes competències.
Més suport econòmic a les famílies
Carmen Ortí ha insistit en la voluntat de la Generalitat de reforçar el suport a les famílies, que ha definit com un eix prioritari de les seues polítiques. ‘Sempre estarem al costat de cada família valenciana, alleujant el seu esforç econòmic i promovent la igualtat d’oportunitats’, ha subratllat.
Entre les principals mesures ha citat l’educació infantil gratuïta i universal de 0 a 3 anys, que beneficia 48.000 alumnes i compta amb una inversió de 163 milions d’euros.
També ha detallat que 45.100 alumnes es beneficien del transport escolar, amb una inversió de 75,56 milions, i 529.480 alumnes del Banc de Llibres, que tindrà una dotació de 70,69 milions d’euros.
Les ajudes de menjador escolar arribaran a 150.000 alumnes, amb una inversió de 76,3 milions d’euros.
A més, la Conselleria acompanya les famílies afectades per la DANA mitjançant una partida de 20 milions d’euros. Amb eixos fons es concedixen ajudes directes de 500 euros a 40.000 estudiants afectats que van quedar fora de la convocatòria anterior.
28 nous centres i pla de confort tèrmic
En matèria d’infraestructures, la titular d’Educació ha detallat que 28 nous centres educatius es posaran en funcionament durant el curs 2026-2027 a la Comunitat Valenciana, amb una inversió de 254,3 milions.
Paral·lelament, continuen les obres de reforma, ampliació i novos centres a través del Pla Edificant. Actualment hi ha 422 actuacions en execució en col·legis i instituts, 40 més que en setembre de 2025. La inversió prevista per a estes obres és de 820,15 milions d’euros, que generen més de 19.000 llocs de treball.
A estes intervencions s’afegix el pla de xoc de confort tèrmic, dotat amb 16 milions d’euros. Els 1.616 centres educatius ja disposen d’este finançament per a comprar material de climatització. La previsió del Consell és invertir 140 milions d’euros en quatre anys per a climatitzar el 100 % de les aules amb el pla EduClima.
Formació Professional i idiomes: més places i demanda
La Formació Professional afronta un curs que la Conselleria qualifica d’històric. Per primera vegada es superen els 100.000 alumnes matriculats en centres públics, amb 105.114 estudiants i 166.477 places oferides, 551 més que el curs anterior.
L’oferta es reforça amb 19 nous cicles formatius, definits amb la participació directa dels Consells Territorials de FP de cada comarca. Estes noves titulacions busquen ajustar-se millor a les necessitats del teixit productiu i a les oportunitats laborals dels jóvens.
En l’àmbit dels idiomes, la Comunitat Valenciana consolida l’oferta de les Escoles Oficials d’Idiomes per damunt de les 90.000 places. Per al curs 2026-2027 s’oferixen 90.731 places, amb 31.586 persones matriculades de forma provisional.
Menys burocràcia per al professorat
Quant a les novetats específiques per al professorat, la Conselleria desplegarà l’Expedient Digital del Docent (EDEN) i avançarà en la simplificació de tràmits administratius.
A més, a partir d’ara les oposicions docents se celebraran a partir de setembre, en lloc dels mesos de juny i juliol. Segons la consellera, este canvi pretén millorar l’organització dels centres i facilitar la planificació del curs.
Ortí ha criticat la burocràcia excessiva que suporten els docents. ‘Un docent que passa la vesprada omplint un formulari amb dades que l’Administració ja té, disposa de menys temps per a preparar la següent classe i per a la seua conciliació familiar’, ha afirmat.
Finalment, Educació ha regulat el treball docent fora del centre educatiu i ha establit que cap norma futura puga incrementar la seua càrrega burocràtica. Amb esta mesura, la Conselleria vol garantir que els nous requisits administratius no resten temps a la faena directa amb l’alumnat.
