La Generalitat ha garantit dos anys de continuïtat en el Fons de Cooperació Municipal contra el Despoblament per als municipis en risc que deixen de complir els requisits demogràfics, amb l’objectiu que no perden de colp esta via de finançament i puguen planificar amb més seguretat els seus servicis públics.
Esta mesura s’inclou en la Llei 3/2026, de 29 de juny, de mesures urgents front a la hiperregulació, l’agilització de procediments i la garantia de la unitat de mercat. La norma ha modificat més d’un centenar de disposicions vigents per a reduir càrregues burocràtiques, agilitzar tràmits i millorar la relació entre l’Administració, la ciutadania i les entitats locals.
Entre els canvis amb més impacte per als ajuntaments destaca la reforma de la Llei 5/2023, integral de mesures contra el despoblament i per l’equitat territorial. Esta modificació ha introduït un mecanisme d’estabilitat en el Fons de Cooperació Municipal contra el Despoblament, per a evitar que els municipis perden de manera immediata esta finançació quan deixen de complir els requisits demogràfics exigits.
Gràcies a este període transitori de dos anys, els consistoris podran adaptar-se de forma gradual a la pèrdua de la condició de municipi en risc de despoblament. A més, podran planificar amb més anticipació la prestació de servicis bàsics com ara sanitat de proximitat, transport, educació o atenció social.
El vicepresident segon i conseller de Presidència, José Díez, ha assenyalat que ‘volem que aquells pobles que estan fent les coses bé i que aconseguixen millorar les seues dades demogràfiques no es vegen perjudicats perdent d’un any per a un altre les ajudes de la Generalitat’. Díez ha afegit que ‘és una mesura de sentit comú: donar estabilitat als ajuntaments, protegir els servicis bàsics i acompanyar els municipis xicotets perquè continuen tenint futur’.
Ampliació de municipis beneficiaris
La llei manté com a beneficiaris els municipis que complixen els criteris generals de la Llei 5/2023 i, a més, incorpora de manera expressa els municipis catalogats com a categoria intermèdia de risc de despoblament prevista en l’article 15.3. A partir d’ara, estos municipis podran rebre el 50 % de l’assignació corresponent del Fons de Cooperació.
Es tracta de localitats que no reunixen tots els requisits per a ser considerades oficialment municipis en risc de despoblament. No obstant això, presenten característiques demogràfiques o territorials que justifiquen un tracte específic i una priorització en l’aplicació de les mesures de cohesió territorial.
D’esta manera, la Generalitat ha flexibilitzat les ajudes i ha creat un segon nivell de protecció. Este nou esglaó està dirigit sobretot als municipis de menys de 1.000 habitants que comencen a perdre població de manera moderada, i pretén evitar que queden exclosos dels fons de suport contra el despoblament.
Canvis per a agrupar municipis i mantindre funcionaris
La nova norma també ha introduït modificacions en la regulació dels funcionaris d’Administració Local amb habilitació de caràcter nacional, mitjançant la reforma del Decret 92/2021. L’objectiu és que les entitats locals amb secretaria de classe tercera i amb un volum reduït de recursos o servicis puguen agrupar-se fins a un màxim de tres ajuntaments.
Esta possibilitat d’agrupació permetrà sostindre en comú el lloc de treball de secretaria. Això facilitarà que els municipis xicotets mantinguen personal qualificat per a atendre la gestió administrativa, jurídica i econòmica, que sovint resulta difícil d’assumir amb recursos propis.
Per a agilitzar encara més la tramitació d’estes agrupacions municipals per al sosteniment de personal comú, la llei ha modificat també l’articulat de la Llei de Règim Local. A partir d’ara, la resolució dels procediments d’agrupació recaurà en la Direcció General d’Administració Local, cosa que reduïx de manera significativa els terminis per a resoldre estos tràmits i dona major agilitat als ajuntaments interessats.
