Els 96 municipis de la Comunitat Valenciana amb menys de 300 habitants i en risc de despoblament han vist incrementada la seua finançació mitjana un 54 % en els últims dos anys, segons ha explicat el vicepresident segon i conseller de Presidència, José Díez, que ha destacat que l’objectiu és afavorir els pobles amb menys població i recursos i garantir un desenvolupament equilibrat de tot el territori valencià.
Díez ha donat estos detalls durant la reunió de la Comissió Interdepartamental del Consell contra el Despoblament i per l’Equitat Territorial. En este fòrum ha remarcat que el Pla Integral per al Repte Demogràfic de la Comunitat Valenciana (PIRD-CV 2026-2030) és, en les seues paraules, ‘la principal ferramenta de la Generalitat per a afrontar els desafiaments demogràfics de les zones rurals i impulsar la cohesió social, econòmica i territorial’.
L’alt càrrec ha explicat que la Generalitat ha consolidat un sistema d’assignació amb discriminació positiva cap als municipis amb menys habitants. Este model garantix que cap localitat en risc de despoblament reba una assignació anual inferior a 15.000 euros, quan abans el mínim se situava en 5.000 euros.
Això ha permés que els pobles més xicotets hagen cobrat en 2025 més de 1,9 milions d’euros, enfront d’1,2 milions en 2023. La diferència és d’uns 700.000 euros addicionals destinats específicament a estes localitats amb menys població.
Díez ha subratllat que la despoblació és un dels grans reptes estructurals de la Comunitat Valenciana. Segons ha indicat, este fenomen ‘exigix una resposta transversal, coordinada i sostinguda en el temps amb el fi d’assegurar que viure en un municipi rural i en risc de despoblació no suponga una desavantatge en l’accés a servicis públics, oportunitats econòmiques o infraestructures’.
Estratègia 2026-2030 contra el despoblament
El vicepresident segon ha detallat que el PIRD-CV 2026-2030 naix de la idea que la despoblació no és només un problema demogràfic. Ha indicat que es tracta d’un fenomen que afecta directament la igualtat d’oportunitats, l’accés als servicis essencials i la qualitat de vida de la ciutadania que viu en el medi rural valencià.
Segons José Díez, ‘el valor del pla es basa en que és participatiu, ja que dona veu als actors del territori a través la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, els alcaldes, les diputacions, les diferents conselleries, la universitat i les institucions valencianes i associacions’.
A més, ha assenyalat que el document és actiu, perquè conté accions dissenyades per a encertar en les necessitats del repte demogràfic. Al mateix temps és dinàmic, ja que incorpora la creació d’un laboratori que mesura l’impacte de les accions i intervé per a proposar correccions si es detecten desviacions.
El PIRD-CV 2026-2030 s’estructura en huit eixos estratègics, més de trenta programes d’actuació i 190 accions concretes. Totes estes línies de treball estan orientades a generar noves oportunitats i a millorar les condicions de vida en el medi rural valencià.
Els huit eixos d’actuació definits en el pla són l’ocupació i l’economia; vivenda i funció residencial; servicis públics i privats de qualitat; connectivitat i transport; medi ambient i desenvolupament territorial; turisme rural sostenible; cultura, patrimoni i identitat; i governança, avaluació i seguiment.
