El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) ha obert l’exposició ‘Trazar-Ordenar-Construir’, una gran retrospectiva que repassa quaranta anys de trajectòria de l’artista valenciana Pepa L. Poquet (Villalonga de la Safor, 1955). La mostra es pot vore fins al 29 de novembre a la Sala Ferreres i reuneix obra analògica i digital, escultòrica i videogràfica, per a respondre una pregunta central: què s’amaga darrere de la imatge?
El recorregut abraça des de 1986 fins hui i presenta algunes de les seues creacions més significatives. El públic pot trobar videoinstal·lacions, fotografies, escultures, pintures i gravats, organitzats al voltant de quinze espais creatius. A estes àrees s’afig una peça nova, produïda expressament per a esta presentació al CCCC.
La proposta defuig l’orde cronològic. Convivixen peces dels primers anys amb obres recents, unides per la mateixa inquietud sobre el procés de construcció de la imatge. El muntatge busca que el visitant compare èpoques, tècniques i suports, i entenga com una mateixa ideap pot adoptar formats molt distints sense perdre força.
El director-gerent del Consorci de Museus, Nicolás Bugeda, ha presentat l’exposició junt amb el comissari, Antoni Pinent, i l’artista. Bugeda ha destacat la importància de ‘mostrar el treball d’una creadora única i inclasificable pertanyent a una generació de dones artistes que estudiaren en l’antiga facultat de Belles Arts, en el Centre del Carme, i la trajectòria de la qual mereix ser reconeguda, estudiada i per descomptat admirada’.
Al llarg de quatre dècades, Pepa L. Poquet ha compaginat la seua activitat artística amb la docència. Ha sigut professora de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, on ha format part del laboratori de llum. Ha desenvolupat nombroses exposicions individuals i col·lectives, però esta és la primera mostra retrospectiva que se li dedica i que reivindica conjuntament el seu treball.
Bugeda ha explicat que ‘Pepa L. Poquet més que explorar, reinventa la imatge, la transforma, juga amb ella i la despulla del seu simbolisme, d’eixe culte que hui en dia li rendim a la imatge per a mostrar-nos-la en forma d’objecte artístic, però també de memòria’. Així, la mirada de la creadora se centra tant en el que es veu com en el que la imatge oculta o suggereix.
De l’analògic al digital i de nou a la matèria
L’obra de Pepa L. Poquet viatja amb naturalitat entre l’analògic i el digital. Incorpora fotografies i videocreacions en 8 o 16 mm, però també la seua pròpia representació en llenguatge informàtic. Després, torna a portar allò digital al terreny material, i devolu la imatge en moviment a la seua matèria primera.
En moltes peces, les bobines de pel·lícula amb els seus fotogrames es convertixen en escultures. La imatge ha sigut fragmentada, esborrada o tallada, i es reconstrueix en una nova forma tridimensional de grans dimensions. Este procés s’aprecia en obres com ‘La mosca’ (2026), la seua última creació, que corona el recorregut al fons de la sala.
Segons el comissari Antoni Pinent, ‘en l’obra de Pepa L. Poquet la idea i la matèria estan al mateix nivell, per a ella el suport triat per a la seua representació, ja siga per a una fotografia, un vídeo o una escultura, és tan important com l’objecte representat’. Per això, cada decisió tècnica forma part del sentit profund de la peça.
El títol de l’exposició remet al seu mode d’afrontar el treball. En l’obra de Poquet, la idea naix sempre abans que la forma final. El concepte troba de manera intuïtiva la tècnica, el mitjà i els materials necessaris per a fer-se visible i adquirir cos. Moltes de les propostes establixen a més un diàleg directe amb el visitant, ja que funcionen com a obres interactives.
Les instal·lacions mostren un caràcter poètic i, en alguns casos, clarament reivindicatiu. Parlen del temps i de la memòria, de l’emancipació de la dona i de la construcció de la identitat. Algunes peces adopten un to obertament autobiogràfic i incorporen referències vitals de l’artista.
La mateixa Pepa L. Poquet ha explicat les seues sensacions davant la retrospectiva. Ha comentat que, en observar ara el conjunt de l’exposició, percep que sempre ha estat fent el mateix camí creatiu. ‘Encara treballant amb distints suports em continue sentint pintora’, ha assenyalat, perquè ‘la paraula crear és molt ambiciosa, pense que jo construïsc coses, d’ací el títol de la mostra’.
Deconstruint la imatge en quinze espais
La mostra es dividix entorn de quinze espais creatius. El recorregut comença amb un preàmbul on es poden vore pintures dels anys huitanta. En estes peces inicials es comprova com la pintura va deixant pas progressivament a una obra més escultòrica i videogràfica, encara que el diàleg amb la història de l’art continua present en etapes posteriors.
Una de les referències clares és l»Adán y Eva’ de Masaccio (1425-1428). A partir d’esta obra clàssica, Poquet crea la instal·lació ‘Paraíso’, una proposta interactiva de 2009 centrada en la igualtat. Esta peça s’exhibix de nou al CCCC, renovada i ampliada per a esta ocasió, i convida el visitant a participar físicament en l’escena.
També la pintura de Chardin (1699-1799) apareix com a referent en la sala ‘Después de Chardin’. Per a Pinent, ‘a través de la videoinstal·lació i la llum, ens endinsem en un espai d’immaterialitat on les formes circulars evoquen la naturalesa de l’univers’. Així, la llum i el moviment substituïxen el pigment però mantenen una mateixa sensibilitat.
La literatura, el pensament i la pròpia autobiografia de l’autora recorren molts dels seus treballs. En la videoinstal·lació ‘La escena de la memoria’, per exemple, les fotografies familiars es convertixen en obra d’art. Esta instal·lació interactiva incorpora també el visitant en una història que parla del desplaçament i la immigració a través de la figura de la dona.
D’esta manera, ‘Trazar-Ordenar-Construir’ oferix al públic una mirada àmplia sobre la investigació de Pepa L. Poquet al voltant de la imatge. El CCCC reunix en una sola proposta els diversos camins que ha obert durant quaranta anys, i permet observar com cada peça naix d’una mateixa obstinació per construir, desmuntar i reinventar el que veem.
