El Museu de Belles Arts de València ha presentat este dimarts dos nous itineraris educatius centrats en les dones i en la cultura escrita, que recorren obres de la col·lecció permanent de pintura per a convertir la visita tradicional en una experiència d’aprenentatge activa, crítica i significativa.
La presentació ha estat a càrrec del director del Museu de Belles Arts de València (MuBAV), Pablo González Tornel, que ha estat acompanyat pels autors de cadascun dels recorreguts, responsables del disseny dels continguts i de la selecció d’obres.
González Tornel ha explicat que, al seu juí, ‘el Museu del segle XXI està obligat a oferir lectures alternatives de les col·leccions clàssiques’. Ha remarcat que la mirada del Bellas Artes en femení continua la trajectòria d’altres iniciatives impulsades pel centre en els últims anys per a renovar la interpretació del seu fons.
En esta mateixa línia, el director ha conclòs que ‘art i literatura també es mostren hui en el Museu com a manifestacions d’un mateix gènic creador’, subratllant la voluntat del MuBAV d’enllaçar disciplines per a oferir una lectura més completa del patrimoni.
Els dos itineraris s’han materialitzat en sengles publicacions digitals que estaran disponibles per a tot el públic a través del portal web del Museu. Estos materials funcionaran com a recursos educatius en versió trilingüe, en valencià, castellà i anglés, per a facilitar-ne l’ús tant a visitants locals com a turistes i comunitat educativa.
A més, el MuBAV permetrà recórrer estes rutes dins del propi museu, tant de manera autònoma amb el material descarregat com mitjançant visites guiades organitzades pel centre, cosa que amplia les opcions per a diferents tipus de públic.
Mujeres de Museo: la petjada femenina
El primer itinerari, titulat ‘Mujeres de Museo. La huella femenina en la colección del Museo de Bellas Artes de València’, ha sigut elaborat per la investigadora Clara Solbes Borja i posa el focus en les múltiples petjades de dones que han anat marcant la col·lecció des dels seus orígens fins a l’actualitat.
Este recorregut reunix una selecció de 24 obres de la col·lecció de pintura del MuBAV, que corresponen a diferents períodes històrics i artístics. El camí s’inicia en els grans retaules del gòtic internacional, travessa figures canòniques de la història de l’art i conflueix en artistes clau de la modernitat espanyola i valenciana, al costat d’altres encara hui poc conegudes pel gran públic.
En l’itinerari es dona protagonisme a les dones que van exercir com a mecenas, com Violant de Santa Pau o Mencía de Mendoza, a les figures femenines representades en les obres, com santa Teresa de Jesús o Madeleine de L’Aubespine, i a les artistes, com María Blanchard o Rosario de Velasco.
Tot este conjunt s’articula des d’una mirada de gènere. Les peces seleccionades permeten revisitar la col·lecció del Museu a través de les dones que apareixen en les obres i també de les que hi ha darrere, ja siga com a mecenas o com a artífexs, posant en relleu les diferents formes d’intervenció i participació que exerciren als seus contextos.
Així, el recorregut mostra de manera concreta la incidència de les dones en els processos de producció artística i cultural, i ajuda el visitant a identificar estos papers en obres que sovint s’han explicat des d’una perspectiva centrada quasi exclusivament en els hòmens.
Art i cultura escrita: diàleg entre plomes i pinzells
El segon itinerari porta per títol ‘Arte y cultura escrita en la colección del Museo de Bellas Artes de València’ i ha sigut elaborat pels investigadors Jorge González Matarranz i Carlos Martínez Costa.
Esta proposta arreplega també 24 pintures de la col·lecció del MuBAV, pertanyents a períodes històrics i artístics diversos, i mostra la profunda relació interdisciplinària entre pintura i escriptura. Segons els seus autors, vol demostrar que les dues manifestacions no es limiten a coexistir, sinó que es complementen per a construir la cultura, la memòria i els valors d’una societat.
En esta ruta, l’obra de Joan de Joanes es posa en diàleg amb els escrits de Joan Baptista Anyés. Igualment, es relaciona la pintura de Juan Ribalta amb la de Gaspar Aguilar, la de Zurbarán amb les ‘Rimas sacras’ de Lope de Vega, o la de Sorolla amb les novel·les de Blasco Ibáñez, fins a construir un univers creatiu on plomes i pinzells es donen la mà.
A més, l’itinerari incidix que entre pintura i escriptura s’establix una relació de correspondència, no de dependència. Remarca que la pintura no és una mera il·lustració de la paraula escrita, sinó que el vincle és molt més profund.
Segons s’explica en la proposta, ambdues formes d’expressió naixen d’un mateix sistema de creences i interessos intel·lectuals, compartixen circumstàncies històriques comunes i coincidixen en temes, codis simbòlics i mecanismes de persuasió, sense que una depenga directament de l’altra. Esta mirada permet al públic llegir les obres del museu com a part d’una xarxa cultural més ampla, en què textos i imatges es reforcen mútuament sense perdre autonomia.
