El Museu de Belles Arts de València ha obert al públic l’exposició ‘Antonio Palomino y la noche barroca’, la primera mostra monogràfica dedicada al pintor i tratadista barroc Antonio Palomino de Castro y Velasco (1655-1726), que commemora el tercer centenari de la seua mort i es podrà visitar fins al 20 de setembre.
La proposta expositiva s’ha organitzat en col·laboració amb la Biblioteca Nacional de España i està comissariada per l’historiador de l’art José Riello, professor de la Universidad Autónoma de Madrid.
En total, la mostra reunix 65 peces procedents de vint museus i institucions espanyoles. S’hi inclouen pintures, dibuixos, estampes i producció literària i teòrica sobre la pintura, que permeten seguir la trajectòria d’un dels principals artistes i pensadors de l’art espanyol entre els segles XVII i XVIII.
Quatre seccions per a entendre Palomino
L’exposició s’estructura en quatre grans àmbits. El recorregut convida el públic a explorar la relació de Palomino amb la Monarquia de España, la seua concepció de la pintura com a art teològic i les seues reflexions figuratives sobre el misteri de la Immaculada Concepció.
Un altre bloc se centra en la seua extensa producció de pintura mural, amb especial incidència en les intervencions realitzades a València. També s’analitza la seua dedicació a les festes públiques i la recepció i fortuna del seu famós tractat sobre la pintura, que ha marcat la historiografia de l’art espanyol.
La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, i el comissari de la mostra, José Riello, han presentat este dimarts el projecte al mateix museu.
Durant l’acte, Marta Alonso ha destacat la importància de la iniciativa. Segons ha afirmat, esta exposició ‘no només commemora el llegat de l’insigne pintor i tratadista barroc en terres valencianes, sinó que també referma el ferm compromís institucional de la Generalitat amb la recuperació científica, la protecció activa i la difusió internacional de les obres mestres que definixen la nostra profunda identitat cultural’.
Per la seua banda, Pablo González Tornel ha subratllat el paper clau de Palomino en la transformació artística de la ciutat. El director ha assegurat que la mostra és essencial per a entendre la renovació que han suposat els frescos del cordobés en diverses esglésies valencianes.
‘Palomino i Rubens conviuen ara al Belles Arts i marquen l’aposta del museu per la investigació de qualitat sobre el Barroc’, ha assenyalat González Tornel.
El comissari José Riello ha volgut recordar que una part molt important de la producció de Palomino es conserva encara en sostres, bóvedes i espais arquitectònics. Segons ha explicat, esta circumstància ha condicionat durant dècades la manera com la historiografia ha percebut la seua obra.
‘Com a escriptor i teòric, el llegat de Palomino és encara més sòlid, i a ell devem bona part del que encara continuem pensant sobre l’art espanyol dels segles XVI i XVII’, ha afegit Riello.
El treball de Palomino a València
Antonio Palomino (1655-1726) ha sigut un dels pintors espanyols i teòrics de la pintura més destacats de la seua època. La seua sòlida formació intel·lectual el va diferenciar de la majoria dels seus col·legues artistes.
Té una rellevància especial la seua decoració mural a la ciutat de València. L’artista hi va treballar entre 1697 i 1705 en alguns dels principals temples valencians.
Durant este període va intervenir en l’església de los Santos Juanes, en la Basílica de la Virgen de los Desamparados i en la catedral de València. A més, va idear el programa iconogràfic de l’església de San Nicolás, donde les pintures es degueren al seu deixeble Dionís Vidal.
L’exposició ‘Antonio Palomino y la noche barroca’ oferix així una mirada d’insieme a este doble vessant, pictòric i teòric, i posa l’accent en el paper de València com un dels grans escenaris de la seua obra mural.
