El Museu de Belles Arts de València ha inaugurat l’exposició ‘Rubens. El florecimiento de un genio‘, que es pot visitar fins al 4 d’octubre i que se centra en els anys de formació de Peter Paul Rubens (1577-1640), mestre del barroc flamenc i una de les grans figures universals de la història de l’art.
La mostra recorre el desenvolupament artístic de Rubens des dels seus primers aprenentatges en els tallers de Tobias Verhaecht, Adam van Noort i Otto van Veen fins a la seua admissió com a mestre en el Gremi de Sant Lluc d’Anvers, en 1598, i el posterior treball per a la cort, etapa amb la qual consolida la seua reputació internacional.
L’exposició ha sigut presentada per la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, i la comissària de la mostra, Ana Diéguez-Rodríguez. A l’acte també ha assistit l’ambaixador de Bèlgica a Espanya, Didier Nagant de Deuxchaisnes, fet que reforça la dimensió internacional del projecte expositiu.
Durant la presentació, Marta Alonso ha subratllat l’impacte cultural de la proposta. Segons ha afirmat, esta exposició ‘no només enriquix la nostra excel·lent oferta cultural, sinó que també posiciona la Comunitat Valenciana com un referent internacional en l’acollida de grans fites de la història de l’art europeu’. Alonso ha remarcat, a més, que ‘des de la Generalitat reafirmem el nostre compromís amb l’excel·lència artística i l’accés democràtic a la cultura‘.
Per la seua banda, Pablo González Tornel ha posat l’accent en la importància de les col·laboracions que han fet possible el projecte. El director del museu ha indicat que la institució ‘agraïx a tots els prestadors la seua generositat, especialment a l’Instituto Moll. Rubens antes de Rubens descobrix al públic un mestre que fins ara era quasi desconegut’. González Tornel ha afegit que ‘esta mostra és una fita que marca l’enorme qualitat de les exposicions del museu’.
Ana Diéguez-Rodríguez ha explicat la lectura que proposa el recorregut. La comissària ha assenyalat que Rubens ‘es desvetla en esta mostra com el gran geni del Barroc europeu. Artistes com Maerten de Vos, Otto van Veen o Jacob Jordaens acompanyen el mestre d’Anvers en esta investigació sobre la seua formació’. Diéguez-Rodríguez ha avançat també que ‘el catàleg de l’exposició serà una fita en els estudis sobre Rubens’.
El context artístic d’Anvers i els mestres de Rubens
Per primera vegada, els visitants poden acostar-se de manera sistemàtica a l’entorn cultural i artístic de l’Anvers que Rubens ha freqüentat durant les últimes dècades del segle XVI. La mostra reunix obres vinculades a algunes de les principals personalitats artístiques de la ciutat, com Maerten de Vos, Willem Key, Adriaen Thomasz. Key, Crispijn van den Broeck i Pieter Pourbus II, que ajuden a entendre l’ambient creatiu en què es va formar el pintor.
L’exposició oferix també l’oportunitat de vore obres d’Adam van Noort en una institució pública espanyola, un fet excepcional per als estudis sobre este mestre. A més, presenta el conjunt més nombrós de pintures d’Otto van Veen reunit en un context expositiu, més enllà dels llibres d’emblemes pels quals és principalment conegut. D’esta manera, el públic pot comparar directament els models que van influir en el jove Rubens.
La selecció inclou diversos descobriments i préstecs destacats que aporten noves mirades sobre la trajectòria inicial del pintor. Entre estes peces sobresurt una de les pintures de la sèrie de ‘La Creación’ de Pietro Facchetti, que Rubens devia restaurar després dels danys soferts durant el seu trasllat des de Màntua fins a la cort de Felip III a Valladolid. Esta obra permet il·lustrar el paper de Rubens com a restaurador i intermediari en grans encàrrecs.
En la mateixa línia, la mostra incorpora un esbós a l’oli per a l’altar major de la Chiesa Nuova de Roma, una peça pràcticament desconeguda per al públic espanyol que ajuda a completar la imatge del seu treball religiós. A més, es presenta la possible identificació, dins d’un fragment conservat, d’una part de la composició perduda de ‘La continencia de Escipión’ de Rubens, fet que obri noves hipòtesis de recerca sobre esta obra.
El catàleg que acompanya l’exposició reunix assajos de destacats acadèmics internacionals, que analitzen des de diferents perspectives el període formatiu de Rubens i el seu context flamenc i europeu. Entre els autors figuren els doctors Ralph Dekoninck (KU Leuven-Universidad católica de Lovaina), Alexandra Libby (National Gallery of Art, Washington), Raffaella Morselli (Universidad La Sapienza de Roma), Sirga de la Pisa (Universidad CEU San Pablo, Madrid) i la pròpia comissària, Ana Diéguez-Rodríguez (Instituto Moll, Madrid). Este volum es convertix així en una eina de referència per a investigadors i especialistes interessats en el mestre d’Anvers i en el seu entorn artístic.
