La Generalitat ha aconseguit el suport de la Cambra de Comerç de València per a impulsar un canvi normatiu estatal en la contractació d’emergència. L’objectiu és agilitzar la resposta després de catàstrofes com la DANA i permetre reparar i millorar infraestructures mentre no es recupere la normalitat.
El comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida, ha fet este anunci després d’un desdejuni informatiu en la Cambra de València. En l’acte ha participat junt amb el president de la institució, José Vicente Morata, i altres representants empresarials.
Mérida ha detallat les modificacions legislatives que la Generalitat planteja al Govern central. També ha explicat la denominada estratègia verda que l’executiu valencià està impulsant en matèria de prevenció i recuperació davant desastres.
Canvis en la contractació d’emergència
El comissionat ha explicat que el Consell veu necessari que l’Estat flexibilitze l’aplicació de la contractació d’emergència. La proposta és que es puga utilitzar mentres no s’haja restituït la situació prèvia a la catàstrofe.
Segons ha remarcat, en la Comunitat Valenciana encara persisteixen efectes greus de la DANA un any i mig després. Per això ha defensat que cal mantindre mecanismes àgils per a intervindre sobre infraestructures bàsiques.
‘En la Comunitat Valenciana, un any i mig després de la DANA, seguim tenint la necessitat de dur a terme contractacions urgents per a reparar infraestructures clau que la gent necessita i que, lamentablement, s’han de fer pel procediment ordinari, molt més lent i farragós’, ha assenyalat Mérida.
El comissionat per a la Recuperació també ha defensat adaptar el marc legal perquè la contractació d’emergència no es limite només a reposar el que s’ha perdut.
‘Cal que no es limite únicament a la reposició de les infraestructures danyades, sinó que permeta també la seua millora’, ha indicat. D’esta manera, es podrien introduir solucions més segures i resistents que reduïsquen el risc futur.
Mérida ha recordat que, ‘en l’actualitat, la Llei de Contractes obliga a reconstruir les infraestructures en les mateixes condicions en què estaven abans del desastre’. A més, ha subratllat que ‘experiències com la DANA han evidenciat la necessitat d’avançar cap a solucions més segures i resilients’.
Actualització de preus i suport als ajuntaments
Durant el desdejuni, el comissionat també ha advocat per actualitzar els preus de l’obra pública per a evitar que algunes licitacions queden desertes. Ha explicat que hui hi ha un fort increment dels costos de les obres per la tensió dels mercats internacionals i per la gran quantitat de projectes municipals de recuperació que s’han de posar en marxa.
‘En estos moments assistim a un elevat increment dels preus de les obres per la tensió del mercat per la situació internacional i per la gran quantitat d’obres de recuperació municipals que s’han de posar en marxa’, ha apuntat Mérida.
Per això ha defensat que eixa realitat s’incorpore als plecs i als contractes públics. D’esta manera, ha argumentat, es reduiria el risc que les empreses renuncien a presentar-se a concursos per falta de rendibilitat.
El comissionat per a la Recuperació ha posat també el focus en els ajuntaments, que han rebut fons importants per a infraestructures però tenen dificultats per a gestionar-los. Segons ha exposat, el Govern central ha transferit 1.700 milions d’euros als consistoris per a executar infraestructures municipals.
No obstant això, ha indicat que els últims informes mostren que només s’ha pogut executar un 5 % d’eixos fons ‘per falta de mitjans personals i materials’. Per este motiu, ha reclamat ajuda del Govern central perquè els ajuntaments puguen reforçar equips i capacitats i accelerar els projectes pendents.
Cerca de consens per al canvi normatiu
Mérida ha subratllat que la DANA ha servit com a prova real del sistema de resposta davant emergències. ‘L’experiència de la DANA ens ha permés comprovar què ha funcionat i quines coses cal canviar per a donar una millor resposta davant una emergència’, ha explicat.
A partir d’esta anàlisi, ha assenyalat que des del Consell estan arreplegant idees i opinions en diferents fòrums. L’objectiu és elaborar a continuació un esborrany d’una proposta de canvi normatiu que compte amb el màxim consens possible.
La reunió amb la Cambra de Comerç de València s’emmarca en una ronda de contactes que el comissionat per a la Recuperació manté amb representants institucionals, empresarials i socials. En estes trobades explica les actuacions impulsades per la Generalitat i busca suports per a avançar en els canvis plantejats.
Al desdejuni han assistit, entre altres, representants de Fecoval, Omnium, Iberdrola, Nealis-G. Gimeno, Pavasal, Rover, Simetría, Torrescámara, Vestel Ingenieros, Vielca, T. LLavador i la Universitat Politècnica de València.
Estratègia verda i prevenció davant futures DANA
Al llarg de l’encontre, Mérida també ha detallat l’estratègia territorial de regeneració en verd que impulsa la Generalitat ‘per a estar millor preparats davant futurs desastres’.
Ha explicat que el màxim exponent d’esta estratègia són els parcs inundables metropolitans projectats en la ribera del Túria i del Poyo. Estos espais permetran laminar crescudes, reduir danys en zones urbanes i crear nous espais verds d’ús ciutadà.
Dins d’esta mateixa línia, s’ha previst la neteja i renaturalització de diversos barrancs: el del Magre, el del Túria, el del Poyo i el de Picassent. L’objectiu és eliminar espècies invasores com les canyes, que dificulten la infiltració de l’aigua en episodis d’avingudes.
Per a estes intervencions, la Generalitat preveu una inversió de 56,4 milions d’euros. Segons ha exposat Mérida, estes actuacions ajudaran a millorar el drenatge natural i reduir el risc d’inundacions en les zones pròximes.
En este mateix marc d’actuacions, també es preveu la posada en marxa del corredor verd del Monnegre i del parc fluvial del Mutxamel i Sant Joan. A més, s’inclou la denominada estratègia verda de Castellón, junt amb altres projectes complementaris orientats a reforçar la resiliència del territori davant fenòmens extrems.
