El comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida, ha defensat a Madrid una reforma profunda del marc legal d’emergències i l’aprovació d’una llei davant catàstrofes naturals per agilitzar la resposta i la reconstrucció després de fenòmens extrems com la DANA, i ha detallat l’estratègia verda de la Generalitat per fer la Comunitat Valenciana més resilient.
Durant una conferència en la Fundació Conexus, amb la presència d’empresaris, representants institucionals i responsables d’associacions i fundacions, Mérida ha explicat els canvis normatius que la Generalitat reclama al Govern central per afrontar en millors condicions futurs episodis de risc i accelerar els processos de recuperació.
Canvis en la Llei de Contractes i el règim local
El comissionat ha plantejat modificar la Llei de Contractes i la Llei de Bases de Règim Local per flexibilitzar el seu marc d’aplicació en situacions d’emergència. Segons ha indicat, l’objectiu és que es puguen continuar formalitzant contractes d’emergència mentres persistixen les conseqüències d’un succés extraordinari, i no només en les primeres fases immediates.
Mérida també ha demanat que la contractació d’emergència permeta no sols la reposició, sinó també la millora de les infraestructures afectades. Ha recordat que, en estos moments, la Llei de Contractes obliga a reconstruir les infraestructures en els mateixos termes en què estaven abans del dany.
En este punt ha advertit que, per exemple, en el cas de la DANA, si un pont ha sigut arrasat per l’aigua, no té sentit fer-lo de la mateixa manera. Segons ha argumentat, cal aprofitar la reconstrucció per fer-lo més segur, més resistent i més resilient davant futurs episodis extrems.
El comissionat ha posat el focus també en el paper dels ajuntaments. Ha sol·licitat al Govern central que facilite als consistoris la reconstrucció de les seues infraestructures i servicis afectats per la DANA, ja que són l’administració més pròxima a la ciutadania i assumixen bona part de la gestió directa.
Sobre l’execució dels fons, Mérida ha apuntat que ‘existix un bloqueig en els ajuntaments afectats per les inundacions, ja que dels 1.700 milions d’euros transferits pel Govern d’Espanya, a penes s’ha pogut aconseguir una execució del 5 %’. Esta baixa execució, ha advertit, reforça la necessitat de canviar les normes per agilitzar els tràmits.
A més, ha reclamat una revisió de preus en l’obra pública per adequar-los a la realitat actual de costos i, d’esta manera, agilitzar tot el procés de reconstrucció després d’un desastre natural.
Proposta de llei davant catàstrofes naturals
Una altra de les demandes centrals exposades per Mérida ha sigut l’aprovació d’una Llei davant Catàstrofes Naturals. Esta norma hauria d’establir, segons ha defensat, l’obligació de convocar una comissió mixta intergovernamental en les 24 hores següents a un desastre.
El comissionat ha recordat que, en el cas de la Comunitat Valenciana, la comissió mixta vinculada a la DANA es va convocar 470 dies després de l’episodi, un termini que considera excessiu per a una gestió eficaç.
Mérida ha assenyalat igualment que esta futura llei hauria d’articular l’activació immediata del Mecanisme Europeu de Protecció Civil. En el cas de la DANA, ha remarcat, el Govern central va activar este mecanisme quasi dos setmanes després del desastre.
Segons el comissionat, la normativa hauria d’incloure també que les ajudes per a les persones afectades per una catàstrofe no tributen en l’IRPF, així com l’exoneració del pagament d’interessos per la devolució de subvencions i la suspensió de terminis administratius i judicials per als afectats.
‘El nostre objectiu és articular un nou marc que permeta a les comunitats autònomes i a les administracions locals actuar amb més rapidesa, coordinació i eficàcia, garantint una recuperació més àgil dels territoris afectats i reduint l’impacte social i econòmic’, ha subratllat Mérida.
Estratègia verda de regeneració territorial
En la seua intervenció, el comissionat ha detallat també els projectes de regeneració territorial en verd que està impulsant en la Comunitat Valenciana. Entre estes iniciatives ha citat el sistema de parcs inundables metropolitans de València, el corredor verd del Monnegre, el parc fluvial de Mutxamel, actuacions en la Vega i l’estratègia verda de Castellón.
Segons ha explicat, ‘es tracta en tots els casos d’infraestructures de protecció basades en la naturalesa que contribuiran a reduir la vulnerabilitat de la Comunitat Valenciana davant futurs episodis climàtics extrems, assentant així les bases d’un model territorial més resilient, sostenible i preventiu’.
Mérida ha afegit que ‘estos espais verds funcionaran al mateix temps com infraestructures anti-riades’, seguint models ja implantats en algunes de les ciutats més avançades d’Europa. Estes infraestructures busquen combinar la funció ambiental i recreativa amb la protecció davant inundacions.
El comissionat ha recordat que ‘la DANA va suposar una experiència dura que ens va deixar lliçons’. A partir d’eixes vivències, ha indicat que s’ha aplicat el coneixement disponible perquè les infraestructures siguen més resilients i estiguen més preparades per suportar fenòmens extrems.
Contactes amb el teixit empresarial i institucional
La conferència en la Fundació Conexus s’emmarca en la ronda de contactes que el comissionat per a la Recuperació està mantenint amb representants institucionals, empresarials i socials. L’objectiu d’estes trobades és explicar les actuacions impulsades per la Generalitat i arreplegar suports que permeten avançar en els canvis normatius plantejats.
A l’acte han assistit representants de companyies com Stadler Rail, BP Energía, Veolia, Rover Grupo, Simetría, Loginser, Grupo Lantania, Rimontgó o Grupo Saludes, així com de consultories com Pricewaterhouse Coopers i McKinsey. La presència d’estes firmes reflectix l’interés del sector privat en el nou marc de gestió de catàstrofes i en els projectes de regeneració verda.
També han estat presents la directora general de Recuperación y Reconstrucción, Sandra Castillo, i la subdirectora de la Fundació Conexus, Ana Berenguer, que formen part de l’estructura institucional implicada en estos processos de recuperació i coordinació després de grans desastres naturals.
