La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha presentat este dijous les instruccions per a l’inici del curs 2026-2027 per a les aules UECO en centres ordinaris, els col·legis d’educació especial i l’atenció educativa domiciliària i hospitalària, amb mesures que reforcen la resposta al alumnat més vulnerable i atenen demandes traslladades per famílies i centres.
Entre les principals novetats destaca la reducció de la ràtio en l’aula ordinària de referència de les aules UECO, la flexibilització dels terminis per a sol·licitar l’atenció domiciliària per motius de salut i la consolidació de la possibilitat que l’alumnat dels centres d’educació especial puga romandre un any addicional.
Reducció de la ràtio en les aules UECO de referència
En el cas de les unitats específiques en centres ordinaris, conegudes com a aules UECO, la instrucció incorpora la reducció de la ràtio de l’aula ordinària de referència quan es produïxca una vacant i hi haja alumnat matriculat en estes unitats.
Segons ha explicat la directora general d’Innovació i Inclusió Educativa, Xaro Escrig, ‘la mesura dona resposta a una demanda històrica del sector i al mateix temps permet oferir una atenció més ajustada a l’alumnat amb necessitats educatives especials que compartix grup de referència amb la resta dels seus companys i companyes’.
Esta reducció de ràtio pretén facilitar una resposta més individualitzada. Així, l’alumnat de les aules UECO podrà participar amb més garanties en la vida de l’aula ordinària, mentres el professorat disposarà de millors condicions per a adaptar activitats i ritmes.
Atenció educativa domiciliària més flexible
Una altra novetat destacada afecta l’atenció educativa domiciliària per a l’alumnat amb malalties cròniques o circumstàncies sobrevingudes degudament justificades. Educació ha garantit que, a partir del curs 2026-2027, no hi haurà límit temporal per a la valoració de les sol·licituds en estos casos.
Xaro Escrig ha remarcat que ‘sens dubte, és un avanç significatiu que dona cobertura a l’alumnat que es trobe en estes circumstàncies’. Fins al curs actual, el termini per a sol·licitar l’atenció educativa domiciliària es tancava dos mesos abans de la finalització del curs escolar, la qual cosa deixava fora peticions presentades després d’eixa data.
Amb el nou criteri, l’alumnat que patisca una malaltia crònica o una situació sobrevinguda podrà accedir a este recurs encara que el termini ordinari haja finalitzat, sempre que la situació estiga acreditada. Això evita que canvis inesperats en la salut o en l’entorn familiar impedisquen mantenir la continuïtat educativa.
Continuïtat en els centres d’educació especial
Pel que fa als centres d’educació especial, les noves instruccions mantenen la línia dels últims cursos. Entre les mesures que es consoliden, destaca la possibilitat que l’alumnat puga romandre un any més en estos centres.
Segons ha indicat la Conselleria, esta opció ha sigut molt valorada per les famílies des de la seua aplicació. Permet allargar l’etapa educativa quan es considera positiu per al desenvolupament personal i acadèmic de l’alumne o alumna, i facilita una transició més progressiva a altres recursos educatius o socials.
L’objectiu de la permanència addicional és evitar eixides precipitades del centre d’educació especial quan encara es detecten necessitats educatives i de suport importants. D’esta manera, es garantix més estabilitat en un moment clau del recorregut formatiu.
Una xarxa d’atenció centrada en la persona
La directora general ha resumit l’esperit de les tres resolucions amb una idea clara: ‘El nostre objectiu és que cap alumna o alumne veja limitat el seu dret a l’educació per les seues necessitats especials, per una malaltia o per circumstàncies personals sobrevingudes’. Escrig ha afegit que ‘estes novetats reforcen una xarxa d’atenció que posa la persona en el centre i acompanya les famílies en cada etapa del procés educatiu’.
Les tres instruccions, presentades en mesa sectorial amb els sindicats de l’ensenyament públic i en mesa de seguiment amb els de l’ensenyament concertat, busquen en conjunt avançar cap a un sistema educatiu més inclusiu i flexible, capaç d’adaptar-se millor a situacions diverses i canviants sense deixar fora l’alumnat més vulnerable.
