La vicepresidenta primera i consellera d’Habitatge, Ocupació, Joventut i Igualtat, Susana Camarero, ha destacat en València el paper del poble gitano en la defensa de la memòria democràtica i ha reivindicat els programes d’inclusió que la Generalitat ha impulsat enguany, amb més d’11 milions d’euros destinats a formació i integració.
Camarero ha tancat l’acte institucional celebrat al Centre Cultural La Beneficència per a commemorar el 82 aniversari del Samudaripen, o holocaust gitano. Este episodi va suposar el genocidi de la població gitana per part del règim nazi entre 1933 i 1945, durant la Segona Guerra Mundial.
Segons ha recordat, el genocidi es va estendre per 20 països europeus, on s’estima que 500.000 persones gitanes van ser assassinades. Esta xifra representa, ha remarcat, una quarta part de la població gitana total que vivia en Europa en aquell moment.
Homenatge al poble gitano i a les víctimes
La vicepresidenta ha ressaltat ‘la fortalesa i la resistència mostrada per la comunitat gitana per a mantindre vives la seua identitat, cultura i valors malgrat l’horror de l’holocaust gitano’. Al mateix temps, ha reafirmat el compromís de la Generalitat ‘amb la memòria democràtica, la defensa dels drets humans i la lluita contra qualsevol forma de racisme, discriminació o intolerància’.
Camarero ha lamentat que ‘durant massa dècades, el sofriment del poble gitano va quedar relegat al silenci’. Per això ha defensat que ‘recordar Samudaripen és un acte de justícia per a retornar el nom, el rostre i la dignitat a qui va ser perseguit i assassinat únicament per ser d’ètnia gitana’.
La vicepresidenta ha afegit que este record també s’estén ‘a qui va sobreviure i va mantindre viva la memòria quan quasi ningú volia escoltar-la’. Segons ha indicat, preservar estos relats és essencial perquè les noves generacions entenguen l’abast del crim.
Durant l’acte s’ha recordat que les persones gitanes van patir persecució sistemàtica, treballs forçats, experiments mèdics i càmeres de gas. Moltes van ser deportades a camps de concentració com el d’Auschwitz-Birkenau, símbol de l’extermini massiu.
Compromís amb la igualtat i la convivència
La titular d’Igualtat ha insistit que la Comunitat Valenciana ‘vol continuar caminant junt amb el poble gitano com a part de la seua història, cultura i identitat’. Ha defensat que este camí s’ha de fer ‘des del respecte, el diàleg i la convicció que la igualtat d’oportunitats només és possible quan totes les persones poden viure en llibertat, amb dignitat i sense patir discriminació per ser qui són’.
Per a Camarero, ‘defendre la igualtat és també preservar la memòria, combatre els prejudicis i educar en el respecte’. En esta línia, ha assegurat que la Generalitat ‘continuarà donant suport al poble gitano, recolzant les seues entitats i treballant junt amb elles per a afavorir la inclusió, la participació i la igualtat real d’oportunitats’.
La vicepresidenta ha subratllat que la millor manera de recordar les víctimes ‘és construir un present on ningú torne a ser perseguit pel seu origen, per la seua cultura o per la seua identitat’. Ha afegit que també cal un futur ‘on es valore i es protegisca la diversitat com una de les seues majors fortaleses’.
Participació d’associacions gitanes i testimoni de les visites als camps
L’acte d’homenatge ha comptat amb la participació de diverses entitats i associacions gitanes de la Comunitat Valenciana. També ha assistit el Consell Valencià del Poble Gitano, representat per Jesús Giménez.
Durant la cerimònia, José Alfredo Maya ha compartit l’experiència de la seua visita als antics camps de concentració. El seu testimoni ha servit per a acostar al públic la realitat dels llocs on es va consumar el genocidi i l’impacte que encara produïxen.
A més, s’ha realitzat una ofrena floral en record de les víctimes i s’ha inaugurat una mostra sobre l’holocaust del poble gitano. Esta exposició pretén aprofundir en la història del Samudaripen i en les seues conseqüències per a la comunitat gitana europea.
Més d’11 milions d’euros per a formació i integració
En el seu discurs, Susana Camarero ha posat en relleu que la Generalitat manté una cooperació estreta amb el moviment associatiu. L’objectiu és impulsar projectes que milloren les oportunitats dels xiquets, jóvens i famílies.
Quant a la comunitat gitana, la vicepresidenta ha detallat que al llarg de l’exercici 2025 el Consell ha destinat més d’11 milions d’euros. Estos fons s’han orientat principalment a programes d’inclusió de jóvens i d’acompanyament educatiu, ‘consolidant així una aposta ferma per la igualtat d’oportunitats’.
Entre les diferents accions destaca de manera especial el programa Sarsalé d’acompanyament educatiu per al poble gitano. També s’han impulsat ajudes a entitats i actuacions de sensibilització que afavorixen la inclusió, la participació i el reconeixement del poble gitano, de la seua cultura i de la seua identitat en la Comunitat Valenciana.
Mirar al futur des de la memòria
En la part final de la seua intervenció, Camarero ha defensat un futur ‘construït sobre la memòria i la veritat, ja que recordar és la millor forma de defendre la democràcia, la llibertat i la dignitat humana davant de qui encara hui pretén sembrar l’odi’.
A més, s’ha mostrat esperançada que ‘les noves generacions cresquen coneixent esta història de tant de dolor per al poble gitano, però també de resistència’. Ha expressat el desig que ‘el respecte substituïsca definitivament els prejudicis i continuar construint una Comunitat Valenciana on la convivència siga una realitat quotidiana’.
