La Generalitat ha iniciat el procediment per a aprovar la revisió del Pla d’Acció Territorial sobre Prevenció del Risc d’Inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA), arran de la dana d’octubre de 2024, amb una nova cartografia que incrementa en més d’un 60 % el sòl catalogat com a zona inundable respecte als mapes anteriors.
El vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, ha presentat les conclusions d’esta primera fase davant prop de mig centenar d’alcaldes i representants municipals afectats per les inundacions, així com d’altres localitats exposades a este risc territorial.
A l’acte també han assistit el comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida, la secretària autonòmica de Medi Ambient i Territori, Sabina Goretti Galindo, i el director general d’Urbanisme, Paisatge i Avaluació Ambiental, Miguel Ángel Ivorra. Els ha acompanyat el professor Félix Francés, responsable del Grup d’Investigació de Modelació Hidrològica i Ambiental de la Universitat Politècnica de València (UPV), que lidera la revisió tècnica junt amb personal de la Generalitat.
Segons ha avançat Martínez Mus, després de esta presentació el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) publicarà demà divendres 16 d’octubre l’anunci formal de la revisió del PATRICOVA i s’obrirà el període d’informació pública. Paral·lelament, la Generalitat notificarà el procés als municipis afectats i a la Confederación Hidrográfica del Júcar (CHJ), que ja ha participat en els treballs previs. Una vegada complets estos tràmits, es dictarà la resolució d’aprovació.
En la seua intervenció, el vicepresident ha recordat que la dana d’octubre de 2024 ‘va evidenciar que la realitat de la inundació va superar els escenaris que reflectien les nostres cartografies de risc’. Ha assenyalat que l’estudi demostra que episodis com aquell tenen una probabilitat associada a períodes de retorn d’entre 1.000 i 2.000 anys.
‘Però que siga improbable no significa que siga impossible, i la planificació territorial ha d’estar preparada també per a eixos escenaris’, ha insistit Martínez Mus. Per este motiu, ha considerat necessari revisar les hipòtesis de partida, actualitzar les dades i millorar les ferramentes d’anàlisi que guien les decisions urbanístiques i ambientals.
Focalització en les zones més afectades
Per a conéixer amb més detall el risc real, els estudis d’esta primera fase s’han centrat en quatre àmbits especialment castigats per les inundacions de 2024: l’Alt Magre, el Baix Magre, els barrancs de l’Horta Sud i el Baix Túria, aigües avall de l’embassament de Loriguilla.
Els treballs de detall abasten 51 municipis, encara que els 85 inclosos en la relació facilitada per la Generalitat han sigut objecte d’algun tipus d’anàlisi específica. Els tècnics han combinat estudis de precipitacions extremes, cabals i modelització hidràulica amb les característiques del territori i el planejament urbanístic vigent.
A més, l’equip investigador ha avaluat possibles actuacions hidràuliques i de restauració hidrològic-forestal per a reduir la vulnerabilitat futura. En les zones d’interior també s’ha detectat un augment de la perillositat, encara que d’intensitat més moderada que en les àrees litorals i de plana.
La nova cartografia del PATRICOVA incorpora escenaris amb períodes de retorn de 25, 100, 500 i 2.000 anys i establix set nivells de perillositat que determinen les restriccions d’ús del sòl. Per a millorar la representació dels episodis extrems, l’equip de la UPV ha analitzat 11.720 dades procedents de 1.090 pluviòmetres distribuïts pel territori valencià.
Martínez Mus ha subratllat que els estudis ‘confirmen la necessitat d’intervindre en les conques d’una manera integral, combinant infraestructures hidràuliques, com les obres d’encauzament que corresponen al Govern, restauració hidrològic-forestal i solucions basades en la natura’. Segons ha apuntat, ‘part d’estes últimes actuacions ja les ha assumides la Generalitat’, amb projectes com els futurs parcs inundables i els treballs de neteja de canyars.
Segons s’ha exposat en la presentació, els resultats mostren que la incorporació real del risc d’inundació en el planejament urbanístic municipal ‘continua sent parcial i desigual’. De 74 municipis avaluats en profunditat, només 12 havien adaptat el seu Pla General Estructural, mentres que en 31 la gestió del risc es deixa per a fases avançades del desenvolupament urbanístic, quan moltes decisions territorials ja estan preses.
Per este motiu, el vicepresident considera necessari ‘avançar cap a criteris més homogenis i incorporar la prevenció des del principi’. La revisió del PATRICOVA planteja impulsar una estratègia integral d’adaptació i resiliència, amb mesures com adaptar les edificacions a les cotes d’inundació, incorporar zones de laminació i infraestructures verdes, estudiar la relocalització d’usos vulnerables en situacions crítiques i millorar les condicions d’evacuació i d’autoprotecció de la població.
Martínez Mus ha explicat que els experts han mostrat un ampli consens sobre la necessitat de prestar una atenció especial a les zones afectades per la dana de 2024 i aplicar el principi de cautela quan les noves evidències posen de manifest riscos que no estaven prou identificats. Això implicaria, per exemple, que els nous planejaments urbanístics prevegen edificacions en altura o prohibisquen aparcaments subterrànies en àrees de perillositat mitjana, o inclús establisquen prohibicions d’edificar en les zones més exposades.
Una revisió que arribarà a tota la Comunitat Valenciana
Esta primera fase de la revisió del PATRICOVA oferix als ajuntaments una base tècnica més precisa per a orientar les seues decisions urbanístiques i de gestió d’emergències. Al mateix temps, aporta a la Generalitat nous elements científics per a continuar actualitzant la normativa autonòmica en matèria de risc d’inundació.
Els treballs s’han centrat inicialment en els àmbits on la dana de 2024 va posar de manifest majors necessitats d’actualització, però la previsió és ampliar progressivament l’anàlisi al conjunt de la Comunitat Valenciana, de manera que tots els municipis puguen disposar d’informació homogènia i actualitzada.
El vicepresident ha agraït la col·laboració de la Universitat Politècnica de València i de l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i del Medi Ambient (IIAMA-UPV), així com la implicació dels equips tècnics i dels municipis participants. ‘Conéixer millor per a decidir millor; decidir millor per a protegir millor’, ha conclòs Martínez Mus, qui ha defensat que el coneixement obtingut s’ha de traduir en actuacions concretes per a reduir el risc i fer els municipis més segurs i resilients.
