La Universitat Politècnica de València ha acollit esta setmana un seminari dedicat a la conservació de l’arquitectura tradicional al segle XXI, on s’han analitzat els reptes de protecció, sostenibilitat i futur d’estos béns, així com les ferramentes necessàries per a garantir-ne la preservació, amb una participació destacada de la Generalitat.
La jornada ha coincidit amb la reunió de la Comissió del Plan Nacional de Arquitectura Tradicional i ha reunit experts, responsables públics i professionals del sector procedents de diversos territoris. Durant el seminari s’han presentat experiències de restauració, documentació i conservació de construccions tradicionals, a més de debatre qüestions vinculades amb la sostenibilitat i el planejament urbà.
La directora general de Patrimonio Cultural, Blanca Camarena, ha participat en l’obertura del seminari. Durant la seua intervenció ha agraït la col·laboració de la UPV, de l’Instituto del Patrimonio Cultural de España i dels responsables acadèmics i científics que han fet possible la celebració d’esta iniciativa en València. També ha destacat el paper dels directors de l’encontre, Fernando Vegas i Camilla Mileto, a qui ha reconegut ‘la seua labor en la difusió i estudi de l’arquitectura tradicional de la Comunitat Valenciana’.
Catàlegs municipals com a ferramenta clau
Camarena ha subratllat la importància dels instruments d’identificació i coneixement com a pas previ per a garantir una protecció adequada del patrimoni cultural. En este sentit, ha ressaltat el valor dels catàlegs de proteccions municipals, que ha definit com a ‘documents fonamentals per a inventariar i protegir béns d’interés patrimonial integrats en entorns urbans i rurals’.
La directora general ha recordat que la Generalitat dona suport a l’elaboració d’estos catàlegs mitjançant línies d’ajudes incloses en el Pla Restaura. Este programa està orientat a recolzar actuacions relacionades amb la conservació i protecció del patrimoni cultural i amb la seua integració en la planificació urbanística municipal.
Segons ha explicat, estes ajudes permeten als ajuntaments avançar en la identificació sistemàtica dels seus béns patrimonials. D’esta manera poden incorporar-los als instruments urbanístics i establir mesures de protecció concretes per a cada cas.
Formació especialitzada i col·laboració amb la UPV
En l’àmbit de la formació, la Generalitat manté un conveni amb el Màster de Conservació Arquitectònica de la Universitat Politècnica de València, dotat amb 30.000 euros. Este acord contribuïx a la formació de professionals especialitzats en conservació, restauració i rehabilitació del patrimoni arquitectònic.
La col·laboració amb el màster facilita també la transferència de coneixement entre la universitat i les administracions públiques. Segons la Conselleria, esta connexió afavorix que les metodologies i investigacions acadèmiques arriben a les polítiques públiques i a les intervencions reals sobre edificis tradicionals.
El programa del seminari ha inclòs ponències específiques sobre el Plan Nacional de Arquitectura Tradicional i sobre els catàlegs de proteccions de la Comunitat Valenciana. També s’han abordat experiències de restauració de béns preindustrials i l’estudi dels oficis vinculats a la construcció tradicional, considerats claus per a mantindre tècniques i materials històrics.
Visites a El Cabanyal, El Palmar i el Racó d’Ademús
A més de les conferències, els participants han realitzat visites de camp a diferents exemples d’arquitectura tradicional. Estes eixides han permés conéixer in situ actuacions de restauració i conservació desenvolupades en diversos entorns.
Entre les activitats destaca un recorregut pel barri d’El Cabanyal, on han pogut observar intervencions sobre edificis històrics i teixits urbans tradicionals. El programa ha inclòs també la visita a la barraca dels Aranda en El Palmar, que servix com a exemple de construcció tradicional vinculada a l’horta i a l’entorn de l’Albufera.
Igualment, s’ha organitzat un itinerari pel Rincón de Ademuz, on els assistents han analitzat casos d’arquitectura rural adaptada a les condicions geogràfiques i climàtiques d’esta zona interior. Estes activitats han facilitat l’estudi de solucions constructives tradicionals, dels materials propis de cada entorn i de les diferents metodologies d’intervenció aplicades en la conservació del patrimoni arquitectònic.
La participació de la Generalitat en el seminari s’emmarca en les actuacions que impulsa per a afavorir la conservació de l’arquitectura tradicional i el coneixement del patrimoni cultural. Al mateix temps reforça la col·laboració entre administracions, universitats i professionals especialitzats en este àmbit, amb l’objectiu de garantir un futur sostenible per a estos béns.
