Els parcs inundables metropolitans impulsats per la Generalitat connectaran una quinzena de municipis de l’àrea de València amb 72 quilòmetres de ciclovies, que permetran fer desplaçaments quotidians sense agarrar el cotxe i, al mateix temps, reforçaran la protecció davant inundacions futures.
El comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida, ha detallat que esta xarxa de ciclovies unirà Picanya, Paiporta, Alfafar, Sedaví, Catarroja, Massanassa, Quart de Poblet, Manises, Paterna, Xirivella, Alaquàs, Aldaia, Pinedo i Torrent, així com les pedanies de La Torre, Forn d’Alcedo, Castellar i Pinedo, entre altres nuclis pròxims.
Mérida ha fet estes declaracions este dimarts 22 de setembre, Dia sense Cotxe, durant el congrés sobre resiliència climàtica Internacional Urban and Regional Cooperation (IURC), que se celebra estos dies a València.
En la trobada participen experts de Bolonya, Sofia, Hamburg, Kioto, Kawasaki, Pimpri Chinchwad i Christchurch. Totes estes ciutats i regions formen part de la Comunitat de Pràctiques d’Adaptació climàtica, liderada per la Comunitat Valenciana.
Infraestructura verda contra inundacions i per a nova mobilitat
Durant la seua intervenció, el comissionat ha explicat la funció que tindran els parcs inundables per a minimitzar futurs episodis meteorològics extrems i ordenar millor el territori metropolità.
Segons ha assenyalat, ‘estem davant una nova concepció d’infraestructura que actuarà com a barrera natural per a mitigar inundacions i que, al mateix temps, permetrà vertebrar tota l’àrea metropolitana de València a través d’una xarxa de senders verds i ciclovies que contribuiran a avançar cap a una nova mobilitat més sostenible’.
Mérida ha destacat que les ciclovies metropolitanes suposen una solució ‘molt útil’ per als desplaçaments de mitjana i curta distància, ‘que són els més freqüents en l’àrea que envolta València’.
Ha subratllat també la importància de disposar d’infraestructures verdes que protegisquen el territori i, alhora, afavorisquen hàbits de mobilitat menys contaminants per a la ciutadania.
Els parcs inundables s’estendran al llarg de 1.500 hectàrees i configuraran un corredor verd de 40 quilòmetres, integrat en zones urbanes i periurbanes de l’àrea metropolitana.
Esta infraestructura comptarà amb 21 estacions meteorològiques, fet que permetrà un seguiment constant de les condicions climàtiques i una resposta més ràpida davant possibles episodis adversos.
El disseny s’ha elaborat en col·laboració amb els ajuntaments afectats, amb l’objectiu d’integrar en els futurs usos dels parcs les necessitats específiques de cada localitat.
‘Estos parcs complementaran les obres hidràuliques que, de manera urgent i necessària, ha de dur a terme el Govern central per a protegir la població’, ha assenyalat Mérida, que ha insistit en la complementarietat entre infraestructures verdes i actuacions hidràuliques clàssiques.
Concurs internacional de paisatgisme imminent
El comissionat ha avançat que, en breu, la Generalitat publicarà el concurs internacional de paisatgisme ‘per a definir el disseny dels parcs, així com l’execució dels dos primers trams, amb la qual cosa el projecte es posarà en marxa’.
Segons ha explicat, la licitació permetrà concretar els traçats dels senders verds, les zones d’ús ciutadà i els elements ambientals i paisatgístics que configuraran cada parc.
Mérida ha traslladat a especialistes internacionals la gestió que ha fet la Generalitat després de la dana, primer atenent l’emergència i, posteriorment, abordant la reconstrucció, la recuperació i el reforçament del territori davant futurs fenòmens meteorològics extrems.
En este context, ha posat en valor el Centre Mediterráneo de Inteligencia Climática (CMIR), impulsat pel Consell, que permetrà ‘saber la temperatura que farà dins de 15 dies, quina serà la tendència dins d’un any i preparar-nos amb mesures davant allò que vaja a ocórrer’.
Gestió d’un milió de tones de residus
El congrés sobre resiliència climàtica IURC ha comptat també amb la participació del director general de Qualitat i Educació Ambiental, Jorge Blanco, que ha explicat la gestió de residus que va realitzar la Generalitat després del 29 d’octubre de 2024.
Blanco ha detallat que la retirada de residus després de la dana va suposar una operació ‘sense precedents’, realitzada ‘en circumstàncies extremes’, però que alhora va constituir ‘un exemple de coordinació institucional, cooperació tècnica i compromís del servici públic’.
‘Anàvem adaptant la nostra actuació a les circumstàncies de cada moment, que eren molt canviants, per a poder donar el millor servici als ciutadans i facilitar que recuperaren com més prompte millor la normalitat’, ha apuntat el director general.
Segons ha indicat, la Generalitat ha gestionat un milió de tones de residus generats per la dana, en el que ha sigut el contracte més car de la fase de reconstrucció, amb 280 milions destinats a la recollida de residus i enderrocs.
En esta jornada del congrés han participat també la secretària autonòmica de Representació davant la Unió Europea i les Comunitats Autònomes i Acció Exterior, Ruth Merino, i la directora general de Representació davant la Unió Europea, les Comunitats Autònomes i Acció Exterior, Raquel Aguado, que han seguit les intervencions i els debats sobre adaptació climàtica i resiliència urbana.
