L’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i), dependent de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, ha conclòs la restauració d’un conjunt destacat de tèxtils litúrgics de la parròquia de San Juan Bautista de Chiva, que havien quedat greument afectats per la DANA de 2024.
La intervenció ha permés recuperar diverses peces de valor històric, artístic i devocional. Entre elles destaquen una casulla brodada, un collarí, un manípul, una bossa de corporals i un cubrecàliz, tots ells elements tradicionals de la litúrgia catòlica.
Estas peces constituïxen un testimoni valuós de l’evolució de la indumentària i dels ornaments religiosos entre els segles XVIII i XX. Aporten informació sobre tècniques tèxtils, gustos estètics i pràctiques litúrgiques de cada època.
Tèxtils del segle XVIII i d’inicis del XX
Entre els elements intervinguts destaquen el manípul, la bossa de corporals i el cubrecàliz, datats al segle XVIII. Estes peces estan confeccionades en seda moaré espolinada i incorporen galons i fils metàl·lics platejats, la qual cosa reflectix un treball artesanal complex i una clara voluntat d’ornamentació solemne.
Per la seua banda, la casulla i el collarí formen part d’un terno litúrgic d’inicis del segle XX. Estes peces estan realitzades en ras de seda brodat amb fils metàl·lics, cordonets i llentilles daurades amb motius florals, vegetals i ornamentals, característics de l’estètica d’eixe període.
La riuada va provocar danys importants en tot el conjunt. La presència de fang, les deformacions dels teixits, les taques derivades de les humitats i el deteriorament propi de l’ús i de l’envelliment comprometien seriosament l’estabilitat material de les peces.
El cas més delicat era el de la bossa de corporals, que presentava una gran acumulació de brutícia i importants deformacions estructurals. A més, els materials interns que li donaven rigidesa mostraven un deteriorament molt avançat, agreujat per l’aigua i la humitat de la riuada.
Per a garantir una conservació adequada, l’equip tècnic de l’IVCR+i ha aplicat criteris de mínima intervenció i de respecte pels materials originals. L’objectiu ha sigut consolidar i estabilitzar les peces sense alterar-ne la configuració històrica ni el seu aspecte original.
Els treballs han inclòs tasques de microaspiració i neteja mecànica controlada per a eliminar els restes de fang. També s’han realitzat tractaments físic-químics sobre els elements metàl·lics, així com neteges aquoses monitorades per a reduir taques i dipòsits superficials sense perjudicar els teixits.
A més, s’han alineat fibres tèxtils i s’han eliminat deformacions mitjançant processos de rehidratació i plaçat controlat. Les zones debilitades s’han consolidat amb costures de restauració i suports específics, dissenyats perquè siguen reversibles i compatibles amb els materials originals.
En les peces de major complexitat, com la casulla i el collarí, ha sigut necessari desmuntar alguns elements. Esta decisió ha permés accedir a les zones internes afectades, estabilitzar els teixits originals i recuperar-ne l’estructura general sense perdre components històrics.
En el cas concret de la bossa de corporals, els tècnics han substituït els cartons interiors danyats per la humitat. Els han canviat per materials de conservació amb pH neutre, que oferixen una major estabilitat i afavorixen una millor preservació de la peça a llarg termini.
Esta actuació s’emmarca en el programa de conservació i restauració que desenvolupa l’IVCR+i sobre béns culturals afectats per la riuada de 2024. L’objectiu és garantir la preservació d’este patrimoni i assegurar que puga transmetre’s en condicions òptimes a les generacions futures.
