La llúdria europea (Lutra lutra) s’ha tornat a establir en diversos rius i aiguamolls de la província d’Alacant després de dècades d’absència, gràcies a la millora de la qualitat de l’aigua, la recuperació dels ecosistemes aquàtics i diverses actuacions de conservació impulsades per la Generalitat.
Situació de la llúdria a Alacant
Este mamífer va desaparèixer de bona part de la província a mitat del segle XX. Les principales causes van ser la contaminació, la degradació del medi i la forta pressió humana sobre els rius i zones humides.
Actualment, la llúdria està catalogada com a espècie vulnerable a la Comunitat Valenciana. Este canvi d’estatus reflectix que les seues poblacions han experimentat una recuperació suficient per a deixar arrere la situació de perill d’extinció, encara que continua necessitant mesures de protecció.
La tornada de la llúdria s’ha convertit en un dels indicadors més clars de la millora ambiental dels aiguamolls i rius alacantins. La combinació d’aigües més netes, una extensa xarxa d’azarbets i canals de reg, la disponibilitat d’aliment i l’esforç de conservació ha facilitat que exemplars procedents de les capçaleres dels grans rius hagen recolonitzat trams mitjans i baixos.
Expansió i seguiment de l’espècie
En l’actualitat, el Parc Natural d’El Fondo es considera el principal nucli reproductor de la llúdria a la província d’Alacant. Des d’esta zona humida, l’espècie continua expandint-se per la xarxa d’azarbets del Camp d’Elx, per la conca del riu Segura a la Vega Baja i per diferents punts del Vinalopó, on ja s’han detectat indicis de la seua presència i diversos albiraments.
Els treballs de seguiment sobre la llúdria han confirmat que l’espècie es reprodueix amb èxit en llibertat. S’han observat exemplars acompanyats de les seues cries, fet que indica que les condicions ambientals actuals permeten completar el seu cicle vital dins d’estos ecosistemes aquàtics.
Per a controlar la població i seguir la seua evolució, els tècnics utilitzen diferents tècniques de monitoratge. Entre estes ferramentes destaquen el fotoparament, l’anàlisi de petjades i restes biològiques i l’obtenció d’ADN a partir d’excrements, la qual cosa permet conéixer tant la distribució territorial com l’estat de conservació de l’espècie.
Paper ecològic de la llúdria
La llúdria és un excel·lent indicador de la bona qualitat ambiental dels rius i aiguamolls. La seua dieta està formada principalment per peixos, encara que també caça crustacis, insectes i aus aquàtiques, cosa que mostra la diversitat d’aliment disponible als ecosistemes on viu.
A més, la seua presència ajuda al control d’espècies invasores, com la carpa o el cranc roig. D’esta manera, contribuïx a mantindre l’equilibri ecològic dels sistemes aquàtics, afavorint el bon funcionament dels rius i aiguamolls i reduint impactes negatius sobre la fauna autòctona.
Es tracta d’un animal bàsicament nocturn, molt esquiu i difícil d’observar directament. Per este motiu, la seua presència sol detectar-se inicialment gràcies a les petjades, restes d’aliment o excrements que deixa al voltant de rius, canals i llacunes.
Perspectives de conservació
Els estudis realitzats fins ara apunten a una evolució favorable de la llúdria a la Comunitat Valenciana i reforcen les perspectives de consolidació de les seues poblacions. La continuïtat de les actuacions de conservació es considera clau per a garantir que esta tendència positiva es mantinga en el temps.
Segons la Generalitat, este avanç en la recuperació de la llúdria reafirma el seu compromís amb la conservació de la biodiversitat i la restauració d’espècies autòctones. L’administració autonòmica impulsarà noves actuacions que contribuïsquen a millorar l’estat dels espais naturals i a garantir la protecció a llarg termini dels ecosistemes aquàtics valencians.
