Els aiguamolls de la Comunitat Valenciana han albergat durant l’hivern de 2026 quasi 178.000 aus aquàtiques de 69 espècies diferents, la qual cosa suposa la segona xifra més alta de tota la sèrie de censos, iniciada en 1984, només superada lleugerament pels més de 180.000 exemplars registrats en 2023.
Segons l’informe del Servici de Vida Silvestre i Red Natura 2000 de la Vicepresidència tercera i Conselleria de Medio Ambiente, Infraestructuras, Territorio y de la Recuperación, estes dades confirmen la importància dels aiguamolls valencians per a la conservació de la biodiversitat i com a refugi d’hivern per a nombroses espècies aquàtiques.
Entre els resultats més cridaners destaca la presència de quasi 34.000 moritos. D’ells, uns 32.000 s’han localitzat al Parc Natural de l’Albufera, que s’ha consolidat com a espai clau per a esta espècie i ha assolit un màxim històric a la Comunitat Valenciana.
L’informe també subratlla la bona temporada d’hivern del zampullín cuellinegro al Parc Natural de las Lagunas de La Mata-Torrevieja. En este espai s’han superat els 4.700 exemplars, la xifra més elevada censada fins ara en este paratge protegit.
En el grup de les ardeides, els tècnics han registrat resultats generals positius, amb una progressió notable de la garceta gran. Esta espècie ha aconseguit un nou màxim, amb una població pròxima als 500 individus durant l’hivern analitzat.
Pel que fa a les anàtides, el cens ha comptabilitzat més de 41.000 exemplars. Destaquen espècies àmpliament presents als aiguamolls valencians, com l’ànnec collverd, la cèrçola comuna, l’ànec cullerot, el xibec, el tarro blanc i el morell comú, que reforcen el paper d’estos espais com a àrees clau d’alimentació i descans.
Diversitat d’espècies amenaçades
El cens també ha confirmat la presència de quasi 90 exemplars de cèrçola pardilla, considerada una de les aus més amenaçades d’Europa. Estos exemplars s’han distribuït principalment entre l’Albufera de València, el Clot de Galvany i el Parc Natural de El Hondo, tres enclavaments estratègics per al seu manteniment.
Entre les espècies d’especial interés per a la conservació figura igualment la fotja banyuda, catalogada com a amenaçada. En este cas, s’han censat 21 exemplars al Parc Natural de El Hondo, fet que reforça la rellevància d’este espai per a la supervivència de la població valenciana de l’espècie.
En el grup de les aus limícoles, els recomptes han oferit també valors remarcables. S’han registrat 3.311 exemplars de fredeluga, 1.295 d’agró roig daurat i 1.914 de territ comú, xifres que evidencien la capacitat d’acollida dels aiguamolls en plena hivernada.
Pel que fa a les gavines, els resultats indiquen una evolució positiva per a diverses espècies. L’informe destaca un màxim històric de gavina sombría, amb 12.152 exemplars censats, mentres que la gavina riallera ha arribat fins als 38.219 individus.
L’àguiló reial també ha registrat un nou rècord històric a la Comunitat Valenciana. El cens ha comptabilitzat 583 exemplars repartits en 20 zones humides, la qual cosa mostra una presència cada volta més consolidada en estos ecosistemes.
Participació i seguiment dels aiguamolls
La campanya de censos ha comptat amb la participació de més de 40 censadors. Han intervengut persones vinculades a entitats conservacionistes, universitats, ajuntaments i personal de la Conselleria de Medio Ambiente, que han treballat de manera coordinada en el territori.
Segons remarca l’informe, esta col·laboració ha permés obtindre informació fonamental per al seguiment de l’estat dels aiguamolls valencians. Les dades recollides servixen per a valorar l’evolució de les poblacions, detectar canvis en les tendències i orientar mesures de gestió i conservació.
Els responsables del cens destaquen que la informació acumulada des de 1984 permet comparar sèries llargues i interpretar millor els canvis ambientals. A més, insistixen que el manteniment dels aiguamolls és clau per a moltes de les espècies registrades, ja que depenen d’estos espais per a hivernar i trobar aliment.
