El programa PROMETEO 2026 finançarà 40 projectes científics d’excel·lència amb 23.521.110 euros, que es desenvoluparan entre setembre de 2026 i agost de 2030 a la Comunitat Valenciana. La convocatòria està dirigida a grups d’investigació consolidats i pretén reforçar la competitivitat internacional del sistema valencià d’I+D+i.
La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, a través de la Direcció General de Ciència i Investigació, ha resolt esta convocatòria, també coneguda com a CIPROM 2026. Els equips disposaran d’un marc estable de finançament durant quatre anys.
Esta estabilitat facilita la continuïtat de les línies de treball, millora la planificació científica i reduïx la incertesa pròpia de les convocatòries anuals. Així, els grups poden definir objectius de mitjà termini i abordar recerques més ambicioses.
Segons la Conselleria, el programa contribuïx a consolidar els grups amb més capacitat competitiva de la Comunitat Valenciana. A més, busca millorar el posicionament del sistema valencià d’I+D+i tant a escala estatal com en l’àmbit internacional.
En paraules del director general de Ciència i Investigació, Rafael Sebastián, la recerca necessita temps i continuïtat: ‘La investigació necessita estabilitat per a abordar projectes ambiciosos i obtindre resultats amb impacte‘. Segons ha remarcat, ‘amb esta convocatòria oferim als equips valencians un horitzó de treball que els permet planificar a mitjà termini, incorporar personal investigador i competir en millors condicions en l’àmbit internacional’.
Finançament plurianual i gestió més àgil
Un dels principals valors del programa PROMETEO és la seua naturalesa plurianual. La dotació permet desenvolupar projectes de llarg recorregut, contractar personal investigador, adquirir equipament científic avançat i establir col·laboracions estables amb altres centres.
Esta planificació a diversos anys dona més marge per a dissenyar experiments complexos, consolidar equips i compartir infraestructures. A més, facilita que els grups s’integren en consorcis nacionals i europeus i concórreguen a programes com Horizonte Europa o el Consell Europeu de Recerca (ERC).
La convocatòria incorpora també un model de gestió més flexible que busca alleujar la càrrega administrativa dels equips. La resolució permet anticipar fins al 100 % de cada anualitat a universitats públiques, organismes públics d’investigació i fundacions d’investigació, en la majoria de casos sense exigir garanties.
Això reduïx tensions de tresoreria i facilita iniciar prompte les activitats, contractacions i compres previstes. Les inversions poden executar-se durant tot el període de vigència del projecte, sense quedar lligades de manera rígida a cada exercici pressupostari, sempre que es complixca el percentatge mínim d’execució anual exigit.
Rafael Sebastián ha incidit en esta idea: ‘A més d’aportar recursos, esta convocatòria simplifica la gestió dels projectes perquè els equips investigadors puguen dedicar més temps a l’activitat científica i menys a les tasques administratives’.
Àmplia varietat d’àrees i resposta als reptes socials
Els 40 projectes finançats abracen pràcticament totes les grans àrees del coneixement. Inclouen biomedicina, ciències socials, intel·ligència artificial, física, química, psicologia, economia, dret, ciències ambientals, ciències agràries, enginyeria, patrimoni històric i educació.
Destaca especialment el pes de la biomedicina i les biociències. Estes projectes s’orienten a millorar el diagnòstic i el tractament de malalties, avançar cap a una medicina més personalitzada i reforçar la capacitat investigadora del sistema sanitari valencià.
A més, la convocatòria finança recerques que busquen donar resposta a alguns dels principals desafiaments actuals. Entre ells, l’adaptació al canvi climàtic, la transició energètica, el desenvolupament de novos materials o la promoció d’una agricultura sostenible.
També s’inclouen projectes sobre digitalització industrial, protecció del patrimoni cultural, millora dels sistemes educatius i salut mental. Altres línies d’investigació analitzen les transformacions socials i econòmiques derivades del canvi tecnològic.
Distribució per universitats valencianes
La Universitat de València torna a situar-se com la institució amb més finançament dins del programa. Rebrà més de 6,6 milions d’euros per a projectes d’investigació d’excel·lència.
En segon lloc se situa la Universitat Politècnica de València, amb 5,27 milions d’euros, seguida per la Universitat d’Alacant, que disposarà de més de 4,79 milions. Estes xifres reflectixen el pes específic de les universitats valencianes en el sistema científic autonòmic.
També obtenen finançament la Universidad Miguel Hernández d’Elx, la Universitat Jaume I de Castelló, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la Fundación IVI i INCLIVA. Segons la Conselleria, esta diversitat posa de manifest la qualitat existent tant en les universitats públiques com en els instituts sanitaris i altres organismes públics d’investigació.
La convocatòria manté, a més, un alt equilibri en la direcció dels projectes entre dones i hòmens. Este repartiment consolida la presència d’investigadores principals en diferents àrees del coneixement i contribuïx a un sistema científic més divers i inclusiu.
Per a Rafael Sebastián, ‘invertir en investigació significa generar coneixement, atraure talent, afavorir la innovació i contribuir al desenvolupament econòmic i social de la Comunitat Valenciana’. El director general ha subratllat que ‘el programa PROMETEO constituïx una ferramenta estratègica per a consolidar grups d’investigació altament competitius i facilitar que eixe coneixement es traduïsca en solucions útils per a la ciutadania’.
