La Generalitat ha impulsat enguany una segona fase d’investigació sobre sòls agraris afectats per la DANA, amb 205.000 euros, per avaluar la recuperació dels camps inundats, definir protocols d’actuació i avançar en pràctiques de cultiu més resilients davant futurs episodis climàtics extrems.
Esta nova etapa es desenvolupa a través de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA). Dona continuïtat al treball científic iniciat després de les riuades d’octubre de 2024, centrat a analitzar l’impacte de la inundació sobre els terrenys agraris, la seua capacitat productiva i les mesures necessàries per afavorir la recuperació.
L’objectiu final és que les conclusions d’este estudi es transformen en recomanacions clares i aplicables per a agricultors, tècnics i administracions públiques. Així, la investigació busca tancar el cicle entre diagnòstic científic i aplicació pràctica al camp.
El comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida, ha explicat que esta segona fase ‘permet passar del diagnòstic a l’aplicació pràctica de solucions’. També ha remarcat que ‘la prioritat de la Generalitat és que cada euro destinat a la recuperació servixca per protegir millor el territori, recolzar el sector agrari i anticipar-nos a futures emergències’.
Anàlisi de l’eficàcia de les mesures adoptades
Mérida ha indicat que el projecte pretén ‘analitzar amb rigor quines estratègies funcionen millor sobre el terreny’. Segons ha assenyalat, ‘els agricultors han demostrat ser una peça essencial en la recuperació; ara volem que eixe coneixement, unit a la investigació de l’IVIA, contribuïxca a dissenyar pràctiques de cultiu capaces d’amortir els efectes de futures inundacions’.
El treball científic inclou l’estudi de la evolució de parcel·les representatives afectades per la DANA. En estes zones es valorarà l’eficàcia de les mesures de recuperació ja aplicades i s’identificaran pràctiques agronòmiques que afavorixen la conservació del sòl, la reducció de l’erosió i la millora de la infiltració de l’aigua.
A més, es posarà el focus en la recuperació de la fertilitat en àrees que han patit arrossegaments, erosió, sedimentació o anegaments prolongats. L’anàlisi detallada de diferents situacions permetrà distingir quines actuacions oferixen millors resultats segons el tipus de dany i les característiques de cada terreny.
Entre els treballs previstos està l’avaluació d’indicadors físics, químics i biològics del sòl per determinar el grau de regeneració aconseguit. Amb estos paràmetres es comprovarà l’eficàcia de les estratègies implementades després de la DANA i es podrà comparar la resposta de diferents sistemes agraris.
Segons la Generalitat, estos anàlisis proporcionaran una base científica sòlida per orientar futures actuacions de restauració i gestió agrícola. El propòsit és que les decisions sobre ajudes, inversions o canvis en les pràctiques de cultiu es recolzen en dades contrastades i no només en experiències puntuals.
Eines per anticipar futurs episodis extrems
El projecte també contempla el desenvolupament d’eines de diagnòstic i models predictius per al sector agrari. Estes ferramentes serviran per detectar de manera més ràpida l’estat dels sòls després d’un episodi extrem i per anticipar la seua evolució en el temps.
Així mateix, es dissenyaran estratègies transferibles al conjunt del sector per millorar la resiliència i la sostenibilitat dels sistemes agraris davant futurs esdeveniments climàtics extrems. La idea és que les pràctiques que demostren bons resultats es puguen estendre a altres zones semblants.
Raúl Mérida ha insistit que ‘la recuperació no consistix només a reparar els danys, sinó a aprendre del que ha ocorregut per reconstruir millor’. En esta línia, ha assenyalat que ‘els sòls agraris poden convertir-se en espais estratègics per combinar activitat productiva, protecció del territori i adaptació al canvi climàtic’.
Esta línia de treball s’emmarca en l’estratègia general de la Generalitat per avançar cap a una recuperació basada en el coneixement tècnic. També reafirma la col·laboració amb el sector primari i la aposta per la prevenció davant riscos climàtics, amb la vista posada en episodis futurs semblants a la DANA que va afectar els camps en 2024.
