La Generalitat ha activat un pla de recuperació postincendi a la Serra Calderona, amb un pressupost inicial de 684.594 euros i un termini d’execució de sis mesos, per a restaurar les 597,28 hectàrees afectades per l’incendi declarat el 20 d’agost en el terme de Segorbe i que es va estendre a Gátova, i per a reduir els riscos ambientals i de seguretat en la zona cremada.
El vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, s’ha reunit amb responsables municipals dels termes afectats per a detallar-los este pla, que ja ha començat a aplicar-se sobre el terreny en una primera fase d’actuacions urgents.
Durant la trobada, celebrada en l’observatori de vigilància forestal El Pico del Águila, Martínez Mus ha recordat que ‘apagar el foc és només el principi. Recuperar el munt també és la nostra responsabilitat’. Segons ha explicat, després d’avaluar els danys, la Generalitat ha començat a actuar per a restaurar el terreny, mitigar els efectes immediats de l’incendi i preparar la zona per a les següents fases de recuperació.
Tractament de la vegetació i seguretat viària
El pla es complementa amb altres programes d’ajudes als afectats aprovats pel Consell i inclou el tractament de la vegetació greument danyada en pràcticament tota la superfície cremada dins del Parc Natural de la Serra Calderona.
En les zones arbrades es retiraran i tractaran els arbres afectats i els seus residus. Per a això es faran treballs d’apeu, desbrancat, troncament i astillat de la fusta cremada o inestable, per a reduir riscos i facilitar l’accés.
En zones de matoll es realitzaran labors de tall i astillat de la vegetació cremada, amb l’objectiu de disminuir la càrrega de combustible, estabilitzar el sòl i afavorir la futura regeneració natural i les reforestacions posteriors.
Es prioritzaran especialment les àrees pròximes a pistes i camins forestals, on arbres o grans restes vegetals poden representar un perill per a la seguretat dels vehicles, sobretot durant la nit i després d’episodis de vent o pluja. En estes zones s’executaran apeus controlats i es garantirà la retirada del material més inestable.
El pla preveu també l’ús de fajines i albarrades amb restes vegetals per a frenar l’erosió en vessants i talussos. A més, es procedirà al descorxat dels troncs quan siga necessari per a assegurar la correcta gestió dels arbres cremats.
Recuperació de pistes forestals i accessos
Una part clau de la intervenció és la recuperació de les pistes forestals danyades per l’incendi, tant per a restablir la seua transitabilitat com per a facilitar l’accés segur a les zones cremades i permetre el desenvolupament de totes les tasques posteriors de restauració.
En concret, les obres inclouen actuacions sobre 63.784 metres quadrats de ferms de camins forestals. També contemplen l’adequació dels trams deteriorats per a protegir-los davant els arrossegaments que provoquen les pluges intenses.
Quan siga necessari, es reposaran materials granulars en els camins o es pavimentaran determinats trams amb formigó, amb la intenció de garantir una major durabilitat i reduir els futurs costos de manteniment.
‘Recuperar els accessos és el primer pas per a poder arribar al terreny, avaluar els danys, controlar l’erosió i desenvolupar les actuacions de restauració’, ha remarcat el vicepresident tercer. Martínez Mus ha afegit que ‘més accessibilitat al munt significa també més capacitat de prevenció i resposta davant futurs incendis’.
Gestió de l’aigua i futures reforestacions
El pla inclou igualment mesures per a millorar el drenatge i reduir l’impacte de les pluges sobre el sòl cremat. Es condicionaran les séquies existents i se’n construiran de noves quan faça falta, es milloraran els passos d’aigua i es protegiran els encreuaments amb barrancs i cursos naturals.
A més, s’actuarà sobre els talussos més vulnerables a l’erosió, amb treballs específics per a estabilitzar-los i evitar despreniments o grans arrossegaments de terra i cendra cap als camins i les zones baixes.
En fases posteriors del pla, la Generalitat té previst desenvolupar actuacions de reforestació per a millorar la composició de la flora afectada. Estes plantacions buscaran restaurar la cobertura vegetal, afavorir espècies adequades a la zona i incrementar la resiliència del paisatge davant futurs incendis.
Reforç dels observatoris forestals
En paral·lel al pla de recuperació, el vicepresident ha assenyalat que s’estan intensificant els treballs de prevenció en els observatoris forestals integrats en el dispositiu de vigilància preventiva d’incendis de la Comunitat Valenciana.
‘L’experiència d’este estiu ens reafirma que, en matèria d’incendis forestals, la prevenció i l’anticipació són fonamentals. Detectar abans significa poder mobilitzar abans els mitjans i actuar amb més rapidesa’, ha subratllat Martínez Mus.
Per a reforçar esta vigilància, la Generalitat està ampliant i modernitzant la seua xarxa amb deu nous observatoris forestals, una actuació amb una inversió de 2.198.141,41 euros finançada amb fons de la Unió Europea-Next Generation EU.
Dels deu observatoris previstos, nou ja estan en servici. L’observatori de Tristán, situat a Segorbe, es troba actualment en execució i està previst que les obres finalitzen en el mes d’octubre.
Estos observatoris se situen en punts estratègics amb una visibilitat que, en molts casos, supera els 30 quilòmetres. Des d’estos punts s’agilitza la detecció de columnes de fum, la seua localització precisa i la comunicació immediata als servicis de prevenció i emergències.
A més de la detecció precoç d’incendis, els observatoris permeten seguir tormentes i possibles caigudes de llamps, arreplegar informació meteorològica, donar suport al seguiment dels incendis en curs i mantindre comunicats els diferents recursos de prevenció amb la Central de Prevenció d’Incendis Forestals.
L’Observatori Forestal del Pico del Águila, on s’han invertit més de 200.000 euros i que forma part d’esta xarxa de vigilància preventiva, està en servici des de juliol de 2024. ‘El nostre objectiu és continuar incorporant més mitjans, millors infraestructures i major capacitat de vigilància per a protegir els nostres munts i respondre amb la màxima rapidesa davant qualsevol incendi’, ha conclòs Martínez Mus.
