La restauració ecològica d’una antiga pedrera abandonada al Parc Natural de la Serra Calderona ha convertit una bassa degradada en un nou enclavament de referència per a la conservació d’amfibis, on s’ha confirmat la consolidació d’un autèntic ‘oasi per a amfibis’ pròxim a nuclis habitats com Gátova.
La intervenció s’ha centrat en la recuperació d’una bassa creada fa dècades que estava completament colmatada per sediments i vegetació de canyar. Este colmatatge impedia el bon desenvolupament de fauna aquàtica i reduïa quasi a zero la làmina d’aigua disponible per als amfibis.
Gràcies a un projecte de col·laboració entre un propietari particular, que ha cedit l’espai per a la seua conservació, i la participació de voluntariat ambiental, s’ha pogut recuperar la làmina d’aigua i restablir unes condicions òptimes per al desenvolupament de la fauna anfíbia. Este treball ha inclòs la retirada de sediments, la gestió de la vegetació palustre i la millora de la qualitat del medi.
Participació de voluntariat i entitats ambientals
En les actuacions han participat voluntaris en col·laboració amb Ford, la Fundación Oceanogràfic i l’escola forestal EFA La Malvesía. A més, han intervingut les brigades de la Red Natura 2000 i de Parques Naturales, que han aportat suport tècnic i logístic.
Com a part del projecte, s’han plantat 150 exemplars d’espècies de ribera d’interés ecològic. Estes plantes procedixen del Centro Acuícola de El Palmar i del Centro para la Investigación y Experimentación Forestal (CIEF), i contribuïxen a la millora del microclima, l’estabilització de marges i la creació d’ombres i refugis.
A més, esta vegetació de ribera també oferix zones de posta i protecció per a moltes espècies d’amfibis i invertebrats. Així, la bassa no només recupera aigua, sinó també estructura i complexitat d’hàbitat, factors clau per a la biodiversitat.
Refugi per al gallipato, espècie vulnerable
Dins del projecte de reforç poblacional, s’han alliberat 150 exemplars de gallipato, l’única espècie d’amfibi amb cua present a la Comunitat Valenciana. Esta espècie està catalogada com a ‘vulnerable’, per la qual cosa la recuperació d’hàbitats adequats és especialment rellevant.
Dels exemplars alliberats inicialment, 75 eren de major grandària i s’han marcat amb microxip. Este sistema de marcatge permet el seguiment individualitzat de cada animal i facilita conéixer la seua supervivència, creixement i moviments dins de la bassa i l’entorn.
El seguiment realitzat un any després de la primera alliberació ha permés recapturar set d’estos exemplars marcats. En estos animals s’ha observat una taxa de creixement notable, fet que confirma la idoneïtat de l’hàbitat restaurat i la qualitat de l’aigua.
A més, s’han localitzat més de 50 larves i jóvens de gallipato nascuts en la pròpia bassa durant este any. Juntament amb estos individus, s’han detectat nombrosos exemplars adults no marcats i altres espècies d’amfibis, com ranes, la qual cosa indica que el punt d’aigua s’ha convertit en un nucli reproductor actiu.
Continuïtat del projecte al parc natural
En el marc de la continuïtat del projecte, enguany s’han alliberat més de 100 nous exemplars de gallipato marcats amb microxip per la Fundación Oceanogràfic. Estes alliberacions s’han fet en diferents basses del parc natural per a afavorir la connexió entre poblacions i reduir riscos locals.
El marcatge amb microxip permetrà obtindre informació detallada sobre el creixement, la mobilitat i l’ecologia de l’espècie en la Serra Calderona. Esta informació és clau per a ajustar futures actuacions de conservació i garantir la viabilitat a llarg termini de les poblacions.
Amb esta actuació, la Conselleria ha transformat un espai degradat en un enclavament funcional per a la biodiversitat. El resultat és un ‘oasi per a amfibis’ al voltant de Gátova, que reforça la importància de recuperar antics espais extractius.
El projecte evidència també l’eficàcia de la cooperació entre administracions públiques, entitats científiques, centres formatius i voluntariat ambiental en la conservació d’ecosistemes aquàtics. Segons subratllen els responsables del projecte, esta suma d’esforços ha demostrat que la restauració d’hàbitats pot oferir resultats visibles en poc de temps quan es combina treball tècnic, implicació social i seguiment científic.
