L’Institut Valencià de Serveis Socials (IVASS) ha defés en una jornada europea celebrada a Belluno (Itàlia) el canvi de model d’atenció a la discapacitat en la Comunitat Valenciana, que ha avançat cap a un enfocament centrat en la persona, les seues capacitats i el seu projecte de vida.
La trobada ha reunit representants de les regions italianes de Véneto i Lombardía, de Rotterdam i Estiria, així com membres de la Comissió Europea i del Parlament austríac. També han participat experts i responsables d’entitats i institucions de diferents països de la Unió Europea, que han presentat diversos models de polítiques socials dirigides a les persones amb discapacitat.
La jornada s’ha celebrat en la ciutat italiana de Belluno sota el lema ‘Diseñando la Europa del mañana: cohesión social, desafíos demográficos y el derecho a permanecer’. L’esdeveniment s’ha emmarcat en la Xarxa Europea d’Inclusió Local i Acció Social (ELISAN), en col·laboració amb la Xarxa Europea d’Autoritats Socials (ENSA), la Xarxa Europea d’Aprenentatge Social i Emocional (ENSEL) i l’Aliança de Ciutats Inclusives per a Famílies Sostenibles.
Un model que posa la persona en el centre
La directora general de l’IVASS i presidenta d’ELISAN, María José Rico, ha destacat en la seua intervenció l’evolució del model valencià d’atenció social. Segons ha explicat, este model ‘situa les persones en el centre i presta especial atenció a les seues capacitats, necessitats i objectius vitals’.
Rico ha subratllat la necessitat d’avançar des d’una avaluació basada sobretot en els recursos disponibles i els servicis prestats cap a un sistema que mesura l’impacte real en la vida de les persones. ‘Tenim que seguir treballant en este sentit, avançant des d’un enfocament centrat principalment en els recursos i servicis prestats a un altre que permeta conéixer què canvia realment en la vida de les persones’, ha assenyalat.
En esta línia, ha insistit que ‘no es tracta només de comptabilitzar places, professionals o intervencions, sinó de saber si una persona guanya autonomia, pren més decisions, participa en la seua comunitat o té més oportunitats per a desenvolupar el seu projecte de vida‘.
La directora general ha remarcat que este enfocament ‘pretén complementar els indicadors tradicionals d’activitat i recursos amb altres que permeten identificar els canvis produïts en la vida de les persones’. Així, ha defensat que cal valorar ‘en quina mesura els suports proporcionats contribuïxen a millorar la seua autonomia, participació social i capacitat per a desenvolupar el seu propi projecte de vida’.
Projectes socials en l’àmbit europeu
Entre les experiències compartides en la jornada destaca la Casa delle Abilità (Casa de les Capacitats), una iniciativa de l’Ajuntament de Belluno. Este projecte situa les capacitats i potencialitats de les persones en el centre de la intervenció, un plantejament que la directora general ha ressaltat per la seua coincidència amb el model que s’està impulsant en la Comunitat Valenciana.
La trobada també ha abordat els reptes del canvi demogràfic i el denominat dret a romandre, amb una atenció especial a qüestions com la vivenda, l’accessibilitat i la prestació de servicis socials i sanitaris. Estos aspectes s’han analitzat sobretot en territoris rurals i de muntanya, on la dispersió i l’envelliment de la població plantegen desafiaments específics per al manteniment dels suports.
Com a presidenta de la Xarxa Europea d’Inclusió Local i Acció Social ELISAN, María José Rico ha avançat el treball que s’està desenvolupant al voltant de la futura ‘Declaración de Cremona y Milano’. Esta declaració, la presentació de la qual està prevista per a desembre, pretén contribuir al debat europeu sobre discapacitat i impulsar una major avaluació dels resultats de les polítiques i dels servicis socials.
Col·laboració entre territoris europeus
Al llarg de la seua intervenció, la directora general ha posat l’accent en la importància de la col·laboració entre territoris europeus per a compartir experiències i bones pràctiques. Ha assenyalat que l’intercanvi de models permet analitzar què funciona millor en cada context i reforçar les respostes públiques a les necessitats de les persones amb discapacitat.
En este sentit, ha manifestat que ‘l’intercanvi entre administracions, xarxes europees i entitats socials ens permet aprendre uns d’altres i caminar cap a models més connectats amb les necessitats i els projectes de vida de les persones’. Segons ha defensat, esta cooperació facilita que els avanços en una regió puguen inspirar canvis en altres territoris i contribuïx a una Europa més cohesionada en l’àmbit social.
