El Pla Endavant ha complit un any amb 251 actuacions en marxa i 68 ja finalitzades, d’un total de 343 iniciatives, i amb el 100 % de les mesures que depenen només de la Generalitat activades per a avançar en la recuperació econòmica, social i ambiental de les zones afectades per la dana.
En un acte celebrat en les instal·lacions de València Sud, el vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i Recuperació, Vicente Martínez Mus, ha presidit el balanç d’este primer aniversari. En la trobada també han participat el comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida, la directora general de Relacions Institucionals, Seguiment i Comunicació, Isabel Peyró, la directora general del Pla de Recuperació i Reconstrucció, Sandra Castillo, el gerent de FGV, Alfonso Novo, i responsables de les distintes àrees implicades.
Martínez Mus ha explicat que el Pla Endavant ha nascut, en les seues paraules, amb la voluntat d’anar més lluny de la reconstrucció immediata. Segons ha afirmat, l’objectiu és convertir-se en la fulla de ruta per a la recuperació dels municipis afectats. També ha subratllat que ‘la meta del Pla Endavant no era únicament recuperar el que s’havia perdut, sinó construir un territori més resilient, preparat i segur davant futurs episodis extrems’. ‘Hem completat la primera part del camí’, ha remarcat.
El vicepresident ha recordat que les actuacions que ja s’han posat en marxa són fruit d’un procés ampli de participació. Més de 200 persones expertes, universitats, administracions públiques, col·lectius socials i representants de la societat civil han contribuït a definir les mesures. El pla s’articula de manera transversal, amb especial atenció a les infraestructures i a l’ordenació del territori.
A més, les iniciatives es vertebren al voltant de quatre grans pilars: les persones, el teixit econòmic i empresarial, el medi ambient i el teixit social i comunitari. D’esta manera, es busca que la recuperació arribe tant a les famílies com a les empreses, al territori i a les relacions socials dels municipis afectats.
Inversions i infraestructures clau
Com ha detallat Martínez Mus, la Generalitat ha mobilitzat ‘a soles’ 4.412 milions d’euros per a la reconstrucció i la recuperació. El vicepresident ha aprofitat per a reclamar un suport més rellevant del Govern d’Espanya, en considerar necessari un esforç major de la resta d’administracions.
D’eixa quantitat global, més de 1.000 milions d’euros s’han destinat a ajudes directes a les persones afectades. Estes ajudes han inclòs compensacions per pèrdua de vehicles, suport per a cobrir les primeres necessitats de les famílies damnificades i mesures específiques per a autònoms, comerços i municipis.
Al mateix temps, la Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i Recuperació ha impulsat actuacions per valor de 900 milions d’euros. Estes intervencions es dirigixen a infraestructures autonòmiques i locals, obres hidràuliques i de depuració, reconstrucció i modernització de Metrovalencia, infraestructures forestals, gestió de residus i ajudes directes a víctimes i familiars de víctimes mortals.
Entre els principals avanços d’este primer any, el departament ha destacat la recuperació de totes les depuradores afectades. També ha ressaltat la posada en servici de les noves instal·lacions de València Sud de Metrovalencia i la recuperació del conjunt de la xarxa, amb una inversió associada de 234 milions d’euros.
A més, s’han rehabilitat carreteres i ponts danyats i s’ha avançat en la recuperació de més de 4.000 quilòmetres de pistes i infraestructures forestals. Estes actuacions es troben ja en la seua fase final. Igualment, s’ha procedit a la retirada i gestió de més d’un milió de tones de residus generats per la riuada, una tasca necessària per a recuperar espais i reduir riscos futurs.
Projectes ambientals i prevenció de riscos
La Generalitat ha impulsat també projectes estratègics amb una forta component ambiental i preventiva. Entre ells destaquen els parcs inundables metropolitans, pensats per a laminar avingudes d’aigua i reduir danys en futurs episodis de pluges intenses.
Al mateix temps, s’han engegat iniciatives per a recuperar espais naturals com l’Albufera i el Túria. Estes actuacions busquen millorar l’estat ecològic d’estos entorns i reforçar el seu paper com a zones d’amortiment davant fenòmens extrems. El pla inclou també noves mesures en matèria de salut mental i el reforç de la cultura de la prevenció i l’autoprotecció davant emergències.
La Generalitat ha anunciat, així mateix, un nou pla de 56 milions d’euros per a la renaturalització dels entorns de les conques del Túria, Magre, Poyo i Picassent. Este programa permetrà, entre altres actuacions, la retirada d’espècies invasores com les canyes, que dificulten el bon funcionament hidràulic dels rius i barrancs.
Martínez Mus ha defensat la necessitat de continuar impulsant les actuacions pendents per a consolidar la recuperació dels municipis afectats. Segons ha assenyalat, és clau reforçar la resiliència del territori davant futures emergències i no limitar-se a reparar els danys ja produïts.
En este sentit, ha reclamat ‘la implicació de totes les administracions per a accelerar les inversions necessàries en prevenció d’inundacions i infraestructures hidràuliques i evitar que la recuperació quede frenada per la burocràcia’. Per al vicepresident, la coordinació institucional és decisiva perquè les inversions arriben a temps.
Crítica a la situació de Cercanías
Martínez Mus ha comparat la situació de Metrovalencia amb la xarxa de Cercanías, onde ha denunciat importants carències. Ha recordat que la reconstrucció de Metrovalencia ja ha finalitzat, mentres que, segons ha dit, ‘en Cercanías estem en una situació tercermundista’.
El vicepresident ha recordat que encara està pendent restaurar la via de la línia C3 entre Utiel i Buñol. També ha assenyalat que el pla de Rodalia va finalitzar l’any passat sense executar la mitat dels fons previstos. Açò implica, ha advertit, que no s’han renovat trens ni electrificat els trams que continuen pendents.
‘Tot això en un context de falta d’execució de fons europeus en Cercanías que es limita al 5 %’, ha remarcat Martínez Mus. Per este motiu, ha subratllat la necessitat que es complixca amb l’execució d’estos recursos, tal com s’ha fet en el cas de Metrovalencia, per a garantir un servici ferroviari adequat per a la ciutadania.
