L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha iniciat en Mallorca la gira de la seua exposició ‘A media lumbre’, una de les principals produccions del museu. La mostra, que es va poder vore al Centre Julio González del 18 de febrer al 14 de juny, es desplega ara en tres espais de l’illa: Es Baluard Museu, Casal Solleric i Sa Refinadora, en Marratxí.
Després de la seua estada a Mallorca, el projecte continuarà en el Centro de Arte y Naturaleza (CDAN) d’Osca i en el Museu Terra de Tarragona. ‘A media lumbre’ s’ha concebut com un programa en transformació constant, que ajusta els seus continguts a cada context i establix un diàleg específic amb el territori que l’acull.
La mostra reunix obres i pràctiques que exploren els vincles entre art contemporani, territori, memòria i sabers tradicionals. A través de materials com el fang, la llana, la palma o el vidre, les peces investiguen formes de preservar i transmetre la relació amb l’entorn, tant des de la dimensió material com des de l’imaginari compartit.
El projecte, comissariat per la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, s’integra en la Biennal B, una iniciativa impulsada junt amb el Consell de Mallorca. A este programa s’hi han sumat l’Ajuntament de Palma, a través del Casal Solleric, i l’Ajuntament de Marratxí, que participa mitjançant l’espai de Sa Refinadora.
Dialeg amb el context balear
En la seua parada a Mallorca, ‘A media lumbre’ adquirix un pes especial per la participació d’artistes balears o residents en l’illa. Les seues propostes dialoguen amb materials, tècniques i paisatges propis del Mediterrani, i reforcen així la voluntat d’articular una constel·lació de pràctiques que relacionen allò local amb allò global.
Esta perspectiva entén el que és local i el que és global com a àmbits interdependents, que s’alimenten mútuament. Per tant, cada seu es convertix en un laboratori on es prova com canvien les obres quan s’enfronten a realitats concretes, comunitats distintes i relats culturals propis.
En Sa Refinadora, la mostra incorpora una sèrie d’intervencions específiques de Teresa Matas. La seua pràctica se situa en la intersecció entre l’intim i el polític, i utilitza sobretot materials tèxtils. A través d’instal·lacions construïdes amb teles i cosits, l’artista desplega un treball introspectiu que aborda qüestions com la memòria, la pèrdua i la reparació.
Les peces de Matas, desenvolupades mitjançant processos llargs i meditatius, convertixen el gest de cosir en una forma de pensament. Per mitjà d’este procés, el cosit esdevé també una ferramenta crítica, capaç d’interrogar experiències de dolor i vulnerabilitat des d’una dimensió poètica i material molt marcada.
Per la seua banda, l’artista Lucía Loren presenta una sèrie d’intervencions específiques en les terrasses d’Es Baluard Museu. Estes accions amplien el diàleg de la mostra amb l’espai exterior i amb el paisatge urbà i marítim, i reforcen la idea de connectar el museu amb l’entorn immediat.
Blanca de la Torre ha subratllat que una part important dels artistes participants pertanyen als contextos on es desenvolupa el projecte. Segons ha explicat, ‘a elles i ells se sumen altres propostes de l’àmbit nacional i internacional, sota la convicció que allò local i allò global operen com a vasos comunicants’. A més, ha destacat que ‘el projecte busca anar més enllà de l’expositiu, generant aliances amb agents culturals i col·lectius rurals i urbans que treballen des del territori per a reforçar els vincles entre art, medi ambient i comunitat’.
El director d’Es Baluard Museu, David Barro, ha remarcat que ‘A media lumbre’ parla ‘de territoris, però també de relats culturals’. En paraules seues, ‘entreteixir discursos entre art i artesania permet no sols recuperar sabers, sinó també activar noves formes de pensar el present des d’allò sensible i allò material’.
Finalment, el responsable del Casal Solleric, Fernando Gómez de la Cuesta, ha indicat que els oficis, les tècniques i els materials vinculats a la vida quotidiana i a la tradició ‘continuen oferint respostes plenament vigents per a reflexionar sobre la nostra relació amb l’entorn i sobre models més sostenibles de convivència amb el territori’. Estes aportacions reforcen el paper de la mostra com a espai per a repensar la sostenibilitat i la cura del paisatge des de les pràctiques artístiques actuals.
