La Generalitat ha destinat enguany 32,7 milions d’euros al sector pesquer valencià, un 47 % més que en 2025, amb l’objectiu de reforçar la viabilitat de la pesca mediterrània i, al mateix temps, defendre a Brussel·les una regulació adaptada a la realitat de la flota valenciana.
El conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha detallat estes mesures durant la clausura de la jornada ‘Presente y futuro de la pesca valenciana’, organitzada per ESdiario en la Cofradía de Pescadores de Peñíscola. Davant professionals del sector, ha reiterat el compromís del Consell amb unes empreses que, segons ha indicat, travessen dificultats importants.
Barrachina ha explicat que l’estratègia autonòmica es basa en dues línies. D’una banda, incrementar els recursos que arriben directament a la pesca en la Comunitat Valenciana. D’una altra, intensificar la defensa davant la Unió Europea d’una normativa que tinga en compte les particularitats de la flota mediterrània, majoritàriament artesanal.
Més fons per a modernitzar i donar valor al peix
L’augment pressupostari es concreta en 15,5 milions d’euros per a transformació i comercialització, quasi un 60 % més que l’any anterior. Estes ajudes busquen impulsar la cadena de valor, millorar instal·lacions i processos i aconseguir que el peix de les llotges valencianes es pague millor en el mercat.
A més, la Generalitat ha reservat 8,7 milions per a parades biològiques, que compensen els períodes en què la flota ha de romandre amarrada per protegir els recursos marins. Segons ha explicat el conseller, estes parades són claus per a compatibilitzar activitat econòmica i conservació del medi marí.
El pressupost inclou també 5 milions d’euros per a ajudes a inversions a través dels Grups d’Acció Local del Sector Pesquer (GALP), una partida que ha augmentat un 150 %. Estes inversions permeten renovar embarcacions, millorar la seguretat a bord i modernitzar infraestructures i servicis vinculats a la pesca.
A estes línies se sumen 1,25 milions d’euros en ajudes directes a les confraries de pescadors. Estes entitats canalitzen bona part de l’activitat diària dels pescadors i exercixen un paper clau en l’organització de la comercialització, el suport als professionals i la representació del sector davant l’administració.
Barrachina ha remarcat que este esforç econòmic pretén millorar la viabilitat de les empreses, facilitar noves inversions i afavorir la modernització. Les ajudes arriben a confraries i federacions de les tres províncies. En el cas de Castelló, s’han destinat fons a ports com Vinaròs, Benicarló, Burriana, Castelló de la Plana i Peñíscola, que concentren una part significativa de la flota.
Més veu per a la pesca mediterrània a Brussel·les
El conseller ha recordat també la reunió celebrada el passat 3 de setembre a Brussel·les entre les comunitats autònomes del litoral mediterrani espanyol i el comissari europeu de Pesca i Oceans, Costas Kadis. En aquella trobada, les autonomies van traslladar les reivindicacions d’una flota fonamentalment artesanal i integrada, en gran part, per xicotetes empreses familiars.
‘No es pot regular el nostre mar amb els mateixos criteris que s’apliquen a l’Atlàntic o al Mar del Nord. Les nostres aigües són distintes, la nostra pesca és artesanal i les nostres normes han d’adaptar-se a la nostra realitat’, ha afirmat Barrachina.
Entre les principals demandes plantejades a les institucions europees figura el reconeixement jurídic específic de la flota costera-litoral. També la simplificació dels controls administratius, que el sector considera excessivament complexos i que, segons el conseller, consumixen temps i recursos a bord i en terra.
Les comunitats mediterrànies han defensat igualment que les decisions sobre restriccions de dies de pesca o de captures incorporen l’impacte social i econòmic sobre les tripulacions, les famílies i els pobles pesquers. Des del seu punt de vista, cal que les mesures tinguen en compte no sols els criteris biològics, sinó també la continuïtat de l’activitat i l’ocupació.
A més, han plantejat revisar el sistema d’esforç pesquer i evitar la doble limitació de jornades i captures. Segons han argumentat, esta doble restricció complica la planificació de la faena i redueix encara més la rendibilitat de moltes embarcacions que ja treballen amb marges ajustats.
‘Volem més recursos ací i més veu a Brussel·les. Eixe és el nostre compromís amb qui viu de la mar i amb unes empreses familiars que necessiten rendibilitat, relleu generacional i unes normes adaptades a la realitat de la pesca mediterrània’, ha conclòs Barrachina.
