L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat l’exposició ‘La Albufera’, un projecte que recorre les representacions d’este paisatge des de mitat del segle XIX fins hui i que convida a reflexionar sobre les seues transformacions, la relació entre natura i cultura i els reptes ambientals que afronta un dels aiguamolls més importants del Mediterrani occidental.
La mostra s’exhibix en el Centre Julio González des del 8 de juliol fins al 18 d’octubre. La presentació ha comptat amb la participació de la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, i la comissària de la proposta, Sandra Moros.
Marta Alonso ha destacat que l’Albufera és ‘un paisatge que forma part de la memòria col·lectiva de generacions de valencians i valencianes; un espai on natura, agricultura, pesca, tradicions i cultura han conviscut durant segles’. A més, ha recordat que tant la pesca artesanal com la navegació a vela llatina a l’Albufera ‘foren declarades Bé d’Interés Cultural’.
L’exposició s’emmarca en el 40 aniversari de la declaració de l’Albufera com a Parc Natural (1986–2026). Segons Alonso, ‘una decisió que suposà un punt d’inflexió en la protecció d’este entorn i que va ser possible gràcies a la implicació de les institucions, de la comunitat científica i d’una societat que entengué que conservar l’Albufera era conservar una part essencial del nostre patrimoni comú’.
Un projecte lligat a la història de l’IVAM
L’origen de la nova exposició es troba en un projecte clau en la trajectòria de l’IVAM: ‘L’Albufera. Visió tangencial’, una iniciativa pionera impulsada pel museu en 1985. Blanca de la Torre ha recordat que ‘és un encàrrec històric en el qual dotze fotògrafs destacats nacionals i internacionals retrataren el paratge natural just abans de ser declarat parc natural’.
Quaranta anys després, el museu ha invitat sis artistes contemporanis —Bleda i Rosa, Paula García-Masedo, Lucía Loren, Teresa Marín, Jorge Ribalta i Jorge Yeregui— a tornar a recórrer este mateix territori. En esta ocasió han ampliat els llenguatges artístics, amb fotografia, videoinstal·lació, escultura i instal·lació, ‘amb l’objectiu de reflexionar sobre un mateix lloc des del present’, ha explicat la directora.
Per a De la Torre, ‘recuperar aquell projecte significa reconéixer el valor de l’IVAM com una institució que ja entenia, en els anys huitanta, que la fotografia podia ser una ferramenta d’investigació sobre el paisatge i sobre les profundes transformacions socials i ambientals que experimentava’.
Artistes i mirades sobre el territori
Sandra Moros ha detallat que Bleda i Rosa han treballat sobre les fronteres físiques, històriques i simbòliques de l’aiguamoll. Per la seua banda, Paula García-Masedo ha investigat els processos materials i productius que han configurat el paisatge de l’Albufera, centrant-se en les relacions entre recursos naturals, infraestructures i activitat humana.
Teresa Marín ha desenvolupat una videoinstal·lació que analitza els fluxos de l’aigua. El projecte de Jorge Ribalta posa el focus en l’anguila, una espècie clau per a entendre la història, la cultura i l’ecologia de l’Albufera.
El treball de Jorge Yeregui proposa una lectura del territori a través de les infraestructures i de les intervencions turístiques. Finalment, Lucía Loren explora els processos de regeneració, cura i equilibri que sostenen este espai, i posa l’atenció en les dinàmiques que permeten la seua continuïtat.
A més d’estos projectes contemporanis, l’exposició ‘es completa creant una malla d’interconnexions amb obres d’artistes com Sorolla, Gustave Doré, M.ª Dolores Casanova o Antoni Esplugas, entre altres, i amb documentació i altres materials, recorrent des de la segona mitat del segle XIX fins a l’actualitat la representació de l’Albufera, les seues pràctiques, usos i presències’, ha explicat la comissària.
Moros ha indicat que ‘la primera imatge que apareix en l’exposició és d’un llibre il·lustrat de 1845’. Per a ella, l’Albufera ‘és un exemple més de la història d’Espanya del segle XX, però també de la història d’una part del món’, amb qüestions com el desenvolupament econòmic, la necessitat de construir un relat, la resposta del poble valencià davant el pla urbanístic o el sorgiment de la consciència ecològica a escala internacional.
El recorregut s’estén des dels imaginaris romàntics del segle XIX i els usos agrícoles tradicionals fins a l’expansió turística, la industrialització, les reivindicacions ecologistes i els desafiaments contemporanis derivats de la crisi ecosocial. La mostra reunix així petjades, relats i vestigis que revelen les múltiples capes que conformen l’Albufera i que inviten a pensar en els futurs d’este territori comú.
Segons la comissària, ‘són capes que ens parlen d’eixes ruïnes contemporànies que es van quedant i que posen de manifest eixa inhabitable porositat’ del paisatge.
La directora de l’IVAM ha subratllat que l’exposició reflectix també l’evolució del propi museu. ‘Si fa quaranta anys l’interés se centrava fonamentalment en representar el paisatge, hui volem avançar cap a una altra forma de relacionar-nos amb ell. Ja no pensem únicament en els territoris com a escenaris que contemplar, sinó com a comunitats vives de les quals formem part’, ha assenyalat.
Per a De la Torre, este canvi suposa entendre l’Albufera no sols com a patrimoni natural, sinó com ‘una comunitat interespecie on convivixen humans i no humans’. Ha afegit que ‘esta mirada forma part del que hem denominat el Museu Amfibi, un museu profundament connectat amb els territoris que habita’.
Amb esta proposta, l’IVAM planteja al públic un diàleg entre memòria i present. L’objectiu és que els visitants relacionen les imatges històriques i els projectes actuals amb la seua pròpia experiència de l’Albufera i prenguen consciència de la fragilitat i del valor d’este paisatge valencià.
