El cant valencià d’estil ha encetat el procediment per a ser reconegut com a Bé d’Interés Cultural (BIC) immaterial de la Comunitat Valenciana, després que la consellera d’Educació, Cultura i Universitats, Carmen Ortí, ha anunciat este diumenge la incoació de l’expedient durant el Dia del Cant Valencià d’Estil celebrat a València.
L’obertura de l’expedient comporta l’inici formal de la protecció patrimonial d’esta manifestació cultural. A partir d’ara, el cant d’estil podrà incorporar-se al catàleg oficial de béns protegits de la Comunitat Valenciana.
Història i característiques del cant d’estil
Ortí ha remarcat que es tracta d’‘un pas de gran rellevància per a garantir la preservació i transmissió d’una de les expressions culturals més singulars de la nostra terra’. Segons ha afegit, el cant d’estil forma part de la memòria col·lectiva del poble valencià i reflectix ‘una tradició viva gràcies a l’esforç de cantadors, versadors, músics i entitats culturals que l’han transmés de generació en generació’.
La declaració com a BIC immaterial se sustenta en la Llei de Patrimoni Cultural Valencià. Esta norma preveu la protecció d’activitats, creacions, coneixements, pràctiques i tradicions que siguen manifestacions representatives i valuoses de la cultura i de les formes de vida tradicionals valencianes.
A més, la llei posa un èmfasi especial en les expressions transmeses oralment i en aquelles que contribuïxen al manteniment i la difusió del valencià. El cant valencià d’estil encaixa en estos requisits, tant per l’ús de la llengua com pel seu arrelament social.
Història i característiques del cant d’estil
El cant valencià d’estil és una expressió musical tradicional profundament arrelada en la cultura popular valenciana. Es caracteritza per una manera de cantar melismàtica i molt ornamentada, amb gran llibertat expressiva per part del cantador.
Este gènere agrupa diferents modalitats, entre les quals destaquen les populars albaes. Cada modalitat conserva trets musicals i formals propis, cosa que incrementa la riquesa del conjunt i n’ha facilitat la pervivència en comarques diverses.
L’origen del cant d’estil es troba en els cants a l’aire vinculats històricament a les faenes agrícoles. Tradicionalment acompanyava jornades al camp i celebracions lligades al calendari agrari.
Hui es interpreta habitualment amb acompanyament de guitarres, guitarró, trompeta, clarinet i trombó. Esta combinació instrumental oferix una base rítmica i melòdica que ressalta la veu del cantador.
En el cas de les albaes, la interpretació recau en dos cantadors que canten alternant-se les estrofes. Els acompanyen dolçaina i tabalet, sobretot en rondes nocturnes pels carrers de pobles i barris.
A més de la seua singularitat musical, el cant d’estil és una de les principals expressions del folklore valencià. Conserva la figura del versador, encarregat d’improvisar i transmetre les cobles que després interpreten els cantadors.
Esta figura del versador és clau per a mantindre viu el gènere. Gràcies a la seua capacitat d’improvisació, adapta els textos a cada ocasió, persona homenatjada o context festiu, fet que reforça el caràcter viu i actual d’esta tradició.
Transmissió i ensenyament d’esta tradició musical
La pràctica i transmissió del cant valencià d’estil continuen vives gràcies a associacions, agrupacions culturals i centres de formació especialitzats. Estes entitats organitzen tallers, actuacions i trobades que asseguren el relleu generacional.
Actualment hi ha una Escola de Canto Popular d’Estil a Catarroja integrada en l’ensenyament reglat. Este centre oferix una formació estructurada i continuada, fet que consolida l’aprenentatge del gènere entre l’alumnat.
A més, diverses escoles i entitats culturals arreu del territori desenvolupen tasques formatives i de conservació d’este patrimoni musical. Estes iniciatives han permés que nous cantadors, músics i versadors s’incorporen a la pràctica del cant d’estil.
L’anunci de la incoació de l’expedient s’ha produït durant la celebració del Dia del Cant Valencià d’Estil. Esta jornada, dedicada a la difusió i conservació d’esta tradició musical, se celebra a la ciutat de València des de 1998.
Des d’aleshores, la cita s’ha convertit en un punt de trobada per a cantadors, versadors i aficionats. També ha servit per a visibilitzar davant la ciutadania la importància d’este gènere dins de la cultura popular.
Amb l’inici d’este procediment administratiu, la Generalitat ha avançat en la protecció i salvaguarda d’una manifestació cultural que forma part de la memòria col·lectiva valenciana. El cant d’estil continua present en festes populars, activitats culturals i tradicions que es transmeten entre generacions, i ara encamina el reconeixement legal com a BIC immaterial.
