Cinc àguiles pescadores procedents d’Escòcia han tornat enguany a diversos aiguamolls de la Comunitat Valenciana després de la seua primera migració, cosa que consolida el programa de reintroducció d’esta espècie al Parc Natural del Marjal de Pego-Oliva i a altres zones humides valencianes.
Segons ha informat la Vicepresidencia Tercera i Conselleria de Medio Ambiente, Infraestructuras, Territorio y de la Recuperación, han sigut identificats quatre exemplars alliberats en 2024, que han regressat per primera vegada després de completar el seu primer viatge migratori, i un mascle alliberat en 2023, que ha tornat per segon any consecutiu.
Els cinc animals procedixen de nius d’Escòcia gràcies a la col·laboració entre la Generalitat, la Fundación Migres, la Fundación Iberdrola i la Fundación Roy Dennis. Esta última aporta, des de 2023, dotze polls cada any al projecte valencià de reintroducció de l’àguila pescadora.
Progrés del programa de recuperació
La Conselleria ha destacat que el retorn d’estos exemplars suposa un nou avanç del programa de recuperació que dirigix la Direcció General de Medio Natural y Animal. El comportament observat coincidix amb el cicle biològic habitual de l’espècie, ja que durant el primer any de vida les àguiles pescadores solen quedar-se en les àrees d’hivernada.
Normalment, estos rapinyaires no tornen a les zones de naixement o d’alliberament fins al segon any. Per això, l’arribada d’estos cinc exemplars confirma que han superat amb èxit la primera fase crítica del seu cicle vital, marcada per la migració inicial cap a l’Àfrica i el posterior retorn.
Esta temporada s’han pogut identificar de manera precisa cinc aus. D’una banda, la femella 1LJ, alliberada en 2024 i fotografiada el 15 de maig al Parc Natural de Ses Salines, a Eivissa. D’altra banda, el mascle 1JT, també alliberat en 2024 i observat el 14 de juny a l’Espai Natural dels Estanys d’Almenara.
Este exemplar es va detectar mitjançant una càmera instal·lada en un dels nius habilitats per a l’espècie. A més, el mascle 1JW, alliberat igualment en 2024, es va identificar el 29 de juny al Parc Natural del Marjal de Pego-Oliva, zona central del projecte valencià.
També ha tornat el mascle 1LM, alliberat en 2024 i observat el 2 de juliol a la Marjal d’Almenara, en la mateixa àrea on es va localitzar 1JT. Finalment, el mascle 1HC, alliberat en 2023, s’ha localitzat novament el 19 de juny passat en les immediacions d’un dels nous nius instal·lats al Parc Natural de l’Albufera.
Un cas singular: el mascle 1JW
Un dels casos més rellevants és el del mascle 1JW, procedent d’un niu escocés conegut com Loch Arkaig, que és objecte de seguiment amb càmeres des de fa anys. Durant la temporada de cria de 2024 es va haver d’intervindre en este niu per garantir la supervivència dels polls, després de comprovar que el mascle reproductor havia deixat d’aportar aliment de manera regular.
El fet que 1JW haja tornat enguany a la Comunitat Valenciana posa en relleu, segons la Generalitat, la capacitat d’adaptació i la resiliència d’esta espècie quan disposa de condicions adequades per a la seua recuperació. El seu cas exemplifica com la gestió activa pot compensar situacions de risc en origen i permetre que els polls arriben a completar el seu primer cicle migratori.
Un altre element destacat del seguiment és que els quatre mascles que han regressat enguany han sigut vistos utilitzant o visitant nius artificials instal·lats dins del programa de recuperació. Estos nius s’han col·locat amb la participació de la Generalitat, la Fundación Migres i la Fundación Iberdrola España.
En el disseny i la ubicació d’estes estructures també han col·laborat els ajuntaments de Pego, Oliva, Dénia i Javea. En el cas d’Almenara, ha participat el Grup d’Estudi i Protecció dels Rapinyaires-Ecologistes en Acció (GER-EA). L’objectiu d’estos nius és facilitar el futur establiment de parelles reproductores en diversos aiguamolls valencians.
Més temps al Marjal de Pego-Oliva, més opcions de supervivència
Els primers resultats del seguiment reforcen una de les hipòtesis de l’equip tècnic del projecte. Els exemplars que han tornat coincidixen amb els que van romandre més temps en l’entorn del Marjal de Pego-Oliva després de l’alliberament i abans d’iniciar la migració cap a l’Àfrica.
Segons estos tècnics, esta permanència més llarga podria haver afavorit el seu desenvolupament físic i el perfeccionament de les tècniques de pesca. D’eixa manera, augmentarien les seues probabilitats de supervivència durant la primera migració, que és una etapa especialment exigent per a les àguiles joves, i es facilitaria el seu posterior retorn als aiguamolls valencians.
La Generalitat ha indicat que continuarà el seguiment d’estos exemplars durant els pròxims mesos per conéixer la seua evolució. L’objectiu és comprovar si es queden a la Comunitat Valenciana fins a aconseguir la maduresa sexual.
Arribar a eixa fase seria el pas previ per a la possible formació de les primeres parelles reproductores dins del programa de recuperació. Este projecte compta amb finançament de fons europeus a través del PEPAC i se centra en la consolidació a llarg termini d’una població estable d’àguila pescadora en els humedals valencians.
