El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha defensat en el VIII Congreso Nacional del Agua celebrat a Elx la continuïtat del transvasament Tajo-Segura, que ha qualificat com una infraestructura clau per a mantindre milers de llocs de faena, el lideratge agroalimentari de la Comunitat Valenciana i la supervivència agrícola de tot el sud-est espanyol, i ha exigit al Govern central que deixe de finançar trasvasaments en el Marroc.
Pérez Llorca ha criticat que Espanya envie a Portugal 6.000 hectòmetres cúbics d’aigua que, segons ha assegurat, el país veí ni necessita ni ha demanat. També ha rebutjat que es done suport financer a projectes de trasvasament al Marroc mentre es qüestiona el Tajo-Segura. Segons ha dit, es tracta d’“un sense sentit” perquè suposa impulsar noves conduccions d’aigua fora del país mentres es reduïx una infraestructura consolidada que dona servici a un ampli teixit productiu.
El cap del Consell ha traslladat este missatge durant la inauguració del VIII Congreso Nacional del Agua, on ha estat acompanyat pel conseller d’Agricultura, Agua, Ganadería y Pesca, Miguel Barrachina. En la seua intervenció ha remarcat l’impacte que tenen les polítiques hídriques sobre l’agricultura, el medi ambient, l’ocupació, la cohesió territorial, la solidaritat i la convivència entre territoris que compartixen recursos.
Impacte econòmic i ambiental del Tajo-Segura
El president ha insistit que el transvasament Tajo-Segura “no és un privilegi territorial”, sinó una ferramenta bàsica per al desenvolupament econòmic. Ha detallat que el valor anual de la producció agrícola en la zona regada per este transvasament supera els 403 milions d’euros. A esta xifra ha afegit quasi 500 milions d’euros derivats de l’activitat comercial vinculada i més de 115 milions relacionats amb la transformació agroalimentària.
Segons ha assenyalat, les noves regles d’explotació aprovades per al Tajo-Segura suposen una amenaça directa per a este model. Ha advertit que estos canvis retallen els volums trasvasats “sense més motius que els polítics, sense un sol informe tècnic que avale eixe retall, anteposant la creença a la ciència”. Per això ha alertat que una reducció continuada de cabals posaria en risc l’activitat agrícola i milers de llocs de faena associats.
Pérez Llorca ha destacat també la funció ambiental dels cultius que depenen del transvasament. En la seua opinió, “són una magnífica ferramenta ambiental ja que absorixen al voltant d’1,2 milions de tones de CO2 a l’any i suposen barreres eficaces contra els incendis forestals i la desertificació”. Estes superfícies de regadiu contribuïxen, segons ha assenyalat, tant a la lluita contra el canvi climàtic com a la protecció del territori.
A la vanguarda en gestió de l’aigua
Durant el seu discurs, el president ha afirmat que la Comunitat Valenciana es troba “a la vanguarda en gestió hídrica”, perquè és, segons ha dit, “una de les més eficients del món en l’ús responsable de l’aigua”. Ha explicat que el Consell aposta per la modernització dels regadius, la reutilització dels recursos hídrics, la digitalització de les xarxes hidràuliques i la incorporació de noves tecnologies per a produir més utilitzant menys aigua.
En este sentit, ha posat en valor l’esforç inversor que ha fet la Generalitat en infraestructures i modernització, amb l’objectiu de millorar la seguretat hídrica del sector agrari i del conjunt de la societat. Segons ha indicat, estes inversions permeten optimitzar l’ús de cada gota d’aigua i reduir les pèrdues en les xarxes, la qual cosa reforça el paper del territori com a referent en gestió eficient.
En contraposició, ha lamentat que este esforç no estiga, al seu juí, degudament acompanyat pel Govern central. Ha qualificat de “frustrant” que continuen pendents projectes com la reparació de l’Embalse de San Diego, el Projecte Vertido Cero per a la Bahía de Alicante o diverses obres contra inundacions en la Vega Baja. Ha recordat que, en este últim cas, “la Generalitat ha executat ja el 72% del pla mentres que el Govern seguix ancorat en el 5%”.
Cap a una política hídrica conjunta
En la part final de la seua intervenció, Pérez Llorca ha demanat avançar cap a un acord ampli sobre l’aigua. Ha advocat per “construir, entre tots, una política hídrica nacional, solidària i equilibrada, basada en la cooperació entre territoris i en la qual l’aigua no siga utilitzada com un instrument de confrontació política”. Ha defensat que una planificació conjunta permetria donar estabilitat als sectors productius i garantir la protecció dels ecosistemes.
El president ha instat a abordar el debat sobre l’aigua amb criteris tècnics i científics i no des de la confrontació partidista. Ha conclòs que la gestió de l’aigua ha d’atendre tant les necessitats de regadiu com les urbanes i ambientals i que el Tajo-Segura, junt amb la modernització i reutilització, ha de jugar un paper central en eixa estratègia de futur per al conjunt del sud-est peninsular.
