L’Hospital Universitari i Politècnic La Fe ha registrat deu donacions renals de donant viu en els primers sis mesos de 2026, una xifra que ja supera tota l’activitat de 2024 i acosta el centre al rècord assolit en 2025.
Segons les dades del centre, en 2024 es van realitzar set donacions renals en vida. En 2025 es va arribar a quinze donacions de ronyó de donant viu adult i una més en una persona menor. Amb el ritme actual, La Fe podria tornar a batre esta marca a finals de 2026.
La coordinadora de trasplantaments de La Fe, Ana Tur, ha explicat que este augment està directament relacionat amb una millor organització del procés. Segons ha indicat, ‘darrere d’este increment de les donacions renals en vida està l’optimització de tot el procés’. Tur ha remarcat que el trasplantament de donant viu permet programar la cirurgia en el moment òptim per a donant i receptor.
Planificar l’operació quan els dos pacients es troben en millor estat de salut millora els resultats. A més, ha detallat que esta planificació ‘permet inclús evitar l’entrada en diàlisi’ en alguns casos, cosa que suposa un benefici directe per a la qualitat de vida del receptor.
Beneficis mèdics del trasplantament de donant viu
En el trasplantament renal de donant viu, l’extracció del ronyó i l’implant es fan quasi alhora. Este solapament redueix el temps que l’òrgan passa sense reg sanguini i limita el dany isquèmic.
El cap del Servici de Nefrologia de l’Hospital La Fe, Pablo Molina, ha explicat que així “augmenten les probabilitats d’una funció renal immediata” després de la cirurgia. És a dir, el ronyó trasplantat pot començar a funcionar prompte i reduir complicacions inicials.
Molina ha afegit que, ‘junt amb este menor risc d’isquèmia, quan a més existix relació genètica entre donant i receptor, la major similitud immunològica minimitza el risc de rebuig’. Esta compatibilitat immunològica facilita que l’organisme del receptor accepte millor l’òrgan nou.
Per tot això, el doctor ha assenyalat que ‘el trasplantament renal de donant viu constituïx l’opció terapèutica que proporciona els millors resultats en supervivència de l’empelt, supervivència del pacient i qualitat de vida’. Estes millores es noten tant a curt com a llarg termini.
Perfil de les persones donants
Les dades històriques del sistema espanyol, arreplegades per l’Organización Nacional de Trasplantes (ONT), mostren un perfil de donant molt clar que també es veu a La Fe. Aproximadament el 64% de les persones donants renals en vida són dones i l’edat mitjana se situa al voltant dels 52 anys.
Quant a la relació amb el receptor, la majoria de donacions procedixen de parelles sentimentals o de familiars de primer grau. En este últim grup s’inclouen germans i progenitors que decideixen donar un ronyó per a millorar la salut d’un familiar directe.
També existixen donants senza vincle familiar amb el receptor. En estos casos es parla de la figura coneguda com ‘el bon samarità’. La normativa exigix, però, que un jutge comprove que la decisió és completament altruista i que no hi ha compensació econòmica ni cap tipus de pressió.
Cirurgia mínimament invasiva i recuperació
La tècnica estàndard que s’utilitza actualment a La Fe per a l’extracció del ronyó és la laparoscòpia. A més, l’hospital ha començat a introduir l’ús del robot Da Vinci per a algunes d’estes intervencions.
En tots dos casos es tracta de cirurgia mínimament invasiva, que ha substituït la ferida lumbar tradicional. Este canvi reduïx la grandària de les incisions, minimitza el dolor postoperatori i accelera la recuperació.
Gràcies a estes tècniques, el temps d’ingrés hospitalari és més curt i el donant pot reincorporar-se prompte a la seua vida diària. El procés resultava abans més llarg i dolorós amb les cirurgies obertes clàssiques.
Després de la intervenció, la persona donant pot fer una vida normal. L’únic requisit és sotmetre’s a controls mèdics periòdics per a monitoritzar la funció renal al llarg de tota la vida.
A més, des de març de 2025, les persones que donen un ronyó en vida disposen d’un règim especial d’incapacitat temporal. Este règim protegix la seua situació laboral durant el temps que dura la donació i la recuperació posterior, i els garantix una major seguretat jurídica i econòmica mentres col·laboren amb el sistema de trasplantaments.
