El programa de conservació impulsat al Marjal dels Moros, a Sagunt, ha permés arreplegar en els últims mesos 61 cries de tortuga d’estany nascudes en este aiguamoll i augmentar de manera notable la seua supervivència, que ha passat del 1 % al 40 % en els últims anys, segons ha informat la Vicepresidencia Tercera i Conselleria de Medio Ambiente, Infraestructuras, Territorio y de la Recuperación a través de l’empresa pública Vaersa.
La Generalitat considera esta tortuga com una espècie d’actuació prioritària, ja que està catalogada en perill d’extinció des de l’última dècada del segle XX. L’objectiu principal és assegurar la continuïtat de la seua població en un dels espais humits més importants de la costa valenciana.
Augment sostingut de la població
Els treballs de conservació que ha desenrotllat la Direcció General de Medio Natural y Animal han permés un increment sostingut dels exemplars. En 2009 només es va poder censar un únic individu al Marjal dels Moros. Quinze anys després, són ja 26 les cries nascudes en este espai, la qual cosa reflectix l’efecte positiu de les mesures aplicades.
Este augment de cries no només indica una millor reproducció. També mostra que més animals aconseguixen superar les primeres fases de vida, quan són especialment vulnerables a depredadors i a la pèrdua d’hàbitat.
La tortuga d’estany (Emys orbicularis) és una espècie autòctona de gran longevitat, capaç de viure més de quaranta anys. No obstant això, la seua situació continua sent delicada per la degradació dels aiguamolls, la presència de depredadors naturals i l’impacte d’espècies exòtiques, factors que afecten sobretot la temporada de reproducció.
La protecció dels nius comença en els mesos centrals de l’estiu. Durant juny, juliol i agost, les Brigades de Red Natura 2000 recorren de manera intensiva el marjal per a localitzar les postes. Una vegada identifiquen un niu, el protegeixen amb una gàbia de malla metàl·lica que impedix l’accés dels depredadors.
Del niu a les instal·lacions de cria
Quan els ous esclaten, les brigades arrepleguen les xicotetes tortugues i les traslladen a instal·lacions especialitzades de Vaersa i d’entitats col·laboradores. Entre estes entitats destaquen l’Oceanogràfic i Bioparc, que mantenen acords amb la Conselleria per a donar suport al programa.
En estos centres, les cries reben cures específiques durant aproximadament un any. En este període s’assegura una alimentació adequada i unes condicions de salut òptimes perquè arriben a una grandària que augmente les seues opcions de supervivència quan tornen al medi natural.
Passat este temps, els tècnics alliberen els exemplars al seu hàbitat original al Marjal dels Moros. Així es tanca un cicle que combina la protecció in situ dels nius amb una fase de reforç ex situ per a consolidar la població.
Depredadors i espècies invasores
En este aiguamoll, el depredador natural més important dels nius és la rabosa. Pot localitzar les postes i desenterrar els ous amb facilitat si no hi ha protecció física. Per això les gàbies metàl·liques s’han convertit en una ferramenta clau per a evitar la pèrdua de postes.
A més de la pressió dels depredadors, la tortuga d’estany patix la competència directa d’espècies invasores. Destaca la tortuga americana (Trachemys scripta), una espècie exòtica que ocupa els mateixos punts de sol i compartix recursos alimentaris. Esta competència reduïx l’espai disponible per a l’espècie autòctona.
Els equips de professionals desenrotllen també un control específic sobre estes tortugues americanes. Quan les detecten, les capturen i les retiren del medi per a reduir l’impacte sobre la fauna autòctona.
Seguiment científic continuat
El programa inclou un seguiment científic constant de la població de tortugues al marjal. Per a això es despleguen trampes aquàtiques en diferents punts de l’espai protegit. Els exemplars capturats són examinats per a conéixer el seu estat de salut, grandària i evolució.
Després de la revisió, el personal tècnic aplica a cada animal un codi oficial d’identificació. Este marcatge permet reconéixer-lo en captures futures i obtindre dades a llarg termini sobre la seua supervivència i moviments dins de l’aiguamoll.
Els galàpags europeus arreplegats són retornats al seu hàbitat natural una vegada finalitzats els controls. En canvi, els exemplars d’espècies exòtiques es retiren del medi, ja que representen una amenaça per a l’equilibri ecològic.
Al llarg de tot l’any, les brigades duen a terme també treballs de desbrossament selectiu en les zones de posta. Estes actuacions milloren la qualitat de l’hàbitat per a la tortuga d’estany i es coordinen amb els períodes de nidificació de les aus, de manera que no es perjudica altres espècies protegides del marjal.
