El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) acull fins al 13 de desembre una exposició col·lectiva sobre la cultura etèria. La mostra analitza la volatilitat i l’acceleració del món actual, marcada per la virtualitat, a través de la ciutat de València.
La proposta, titulada *’Todo lo sólido se desvanece en el aire’*, està comissariada per Diana Padrón. Reunix María Alcaide, Pablo Capitán del Río, Denis Darzacq, Natalia Domínguez, Miquel García, Cristina Garrido, Laura Llaneli, Lemos and Lehmann i Lorenzo Sandoval.
Les obres ocupen la Sala 2 del Centre del Carme i adopten formats molt diversos. Hi ha investigació artística, disseny, il·lustració, fotografia, escultura, instal·lació, vídeo i art sonor.
La mostra s’ha presentat amb la participació de Nicolás Bugeda, director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, la comissària i diversos artistes. Bugeda ha destacat la investigació que sosté cada projecte.
També ha valorat que la mostra permet acostar-se a artistes de fora de la Comunitat Valenciana vinculats amb València. Segons ha afirmat, eixe vincle ajuda a vore com es percep la ciutat des de l’exterior.
Una mirada a la volatilitat
Padrón ha explicat que la manera d’entendre el món està travessada pel paradigma de la volatilitat. Ha assenyalat que esta condició afecta els mercats i els valors financers, però també altres àmbits quotidians.
En concret, ha citat la inestabilitat dels contractes laborals, els drets, la vivenda, el consum, la moda, els gustos i les relacions afectives. La comissària ha descrit així una transformació que supera l’economia i arriba a la vida personal.
‘En l’era de la virtualitat radical, l’espai domèstic ha demostrat ser un centre de teletreball, mentres els riders travessen la ciutat volant per a proveir-nos’, ha afirmat Padrón.
La comissària ha relacionat el títol amb la crisi de les categories estables pròpia del treball immaterial. Ha apuntat a l’exigència de rendiment i a la lògica de fer diverses tasques alhora.
Segons Padrón, esta pressió acosta les persones a la figura de l’acròbata. La imatge descriu l’esforç per adaptar-se a qualsevol posició, encara que resulte impossible.
Les obres i els seus temes
María Alcaide aborda el món laboral amb enquestes a treballadors i una reflexió sobre els processos de selecció de personal. La seua instal·lació recrea l’entorn d’una oficina.
Padrón ha resumit el canvi en l’organització del treball amb esta observació: ‘Hem passat del treball fordista, en què l’empleat feia sempre la mateixa tasca, a convertir-nos en persones multitarea’.
Lorenzo Sandoval també investiga el treball, en este cas a partir de fàbriques tèxtils valencianes. Mitjançant fotografia i escultura, mostra que màquines tradicionals ja empraven tecnologies associades hui amb pràctiques actuals.
La volatilitat apareix de manera directa en una fotografia de Lemos and Lehman. La imatge mostra un núvol de vapor sorgit d’un volcà d’Islàndia.
Laura Llaneli transforma eixe núvol en una agrupació de platets de percussió. La instal·lació utilitza platets trencats d’altres músics i reflexiona sobre la transformació i la impossibilitat del so.
Una altra obra de Llaneli enllaça amb la dificultat d’escoltar el propi cos. Natalia Domínguez presenta una instal·lació sonora amb respiracions i sons d’esforç físic i esgotament.
Domínguez acompanya la peça amb una intervenció feta amb materials d’un paracaigudes. Estos elements remeten a la volatilitat dels cossos.
Cristina Garrido aborda, amb una peça audiovisual, la hiperproducció en la indústria cultural. El treball posa el focus especialment en allò que envolta les fires d’art.
Denis Darzacq tracta l’obsolescència programada i el consum amb imatges de cossos que suren dins de supermercats. La proposta associa eixes escenes amb la volatilitat del mercat.
Miquel García presenta una silueta urbana de València de més de set metres de llargària. L’obra incorpora xifres sobre l’evolució dels preus de lloguer i de venda de vivendes a la ciutat.
Finalment, Pablo Capitan del Río exposa una escultura de resina concebuda com una peça canviant. El seu aspecte es modificarà durant l’exposició fins a desvanéixer-se, en una referència a l’Arte Povera dels anys setanta.
