La vicepresidenta primera i consellera de Vivenda, Ocupació, Joventut i Igualtat, Susana Camarero, ha denunciat que el Govern d’Espanya haja impulsat un nou procés de regularització de persones migrants sense coordinar-se amb les autonomitats, sense finançament específic i amb un fort impacte sobre els serveis públics. Segons ha advertit, la Comunitat Valenciana ha vist regularitzades 167.000 persones, una xifra que considera “un cost de acollida inasumible per als valencians i les valencianes”.
Camarero ha acusat l’Executiu central d’haver actuat “de forma impositiva, amb opacitat i d’esquena a les comunitats autònomes, rebutjant les sol·licituds realitzades per part de les autonomitats i sense contar amb la coordinació de les diferents administracions, la finançació necessària ni l’impacte en els serveis públics”. Per este motiu, s’ha sumat a altres governs autonòmics que han decidit no acudir a Madrid a la Conferència Sectorial de la Immigració convocada pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
La vicepresidenta ha justificat l’absència en esta trobada perquè, al seu juí, “es tracta d’un intent de blanquejar una política migratòria inútil, nefasta i contrària a la Unió Europea”. En la seua opinió, el Govern central “ha buidat este òrgan de la seua veritable finalitat, que és la cooperació entre administracions”.
Segons ha explicat, la convocatòria s’ha programat 15 mesos després de l’anterior reunió i, mentrestant, “s’ha renunciat a abordar el procés de regularització i els criteris de repartiment de fons del denominat ‘Pla d’Integració’, que és on s’hauria d’haver debatut”. Per a Camarero, esta demora demostra que no hi ha hagut voluntat real de diàleg sobre la política migratòria.
Falta de documentació i d’estudis d’impacte
En este context, la vicepresidenta ha criticat que, abans de la celebració de la Conferència Sectorial, no s’haja remés la documentació sol·licitada per les autonomitats. Ha assenyalat que tampoc s’ha facilitat la informació que justifique l’aprovació del Reial Decret de Regularització ni “cap estudi d’impacte econòmic o un calendari de treball sobre el repartiment de fons del Pla d’Integració”.
Per a Camarero, esta forma d’actuar confirma que el Govern central “ha renunciat a mantindre qualsevol tipus de diàleg o debat sobre la política migratòria i trasllada la responsabilitat a les autonomitats, buscant ara l’aval a un procés de regularització irresponsable i dissenyat al marge de les administracions que gestionen bona part del seu impacte i del pes dels serveis públics”.
La titular de Vivenda, Ocupació, Joventut i Igualtat també ha criticat que l’últim procés de regularització “no ha atés les directrius en matèria migratòria de les principals institucions europees en relació amb el control de fronteres, la cooperació amb els països d’origen i el suport a la migració legal i circular”. Ha assegurat que, en lloc d’això, “des del Govern d’Espanya s’ha optat per un procés que no resol el problema de fons, no ordena els fluxos migratoris, ha generat un ‘efecte crida’, no planifica el procés d’integració i inclusió social de les persones regularitzades i trasllada tota la pressió i responsabilitat a les comunitats autònomes”.
Més del doble de migrants regularitzats del previst
La vicepresidenta primera ha posat l’accent en l’augment de les xifres totals de persones regularitzades. Ha explicat que “la previsió inicial del Govern d’Espanya s’ha més que duplicat, en passar d’una estimació de 500.000 a 1,2 milions de persones migrants regularitzades. Les seues previsions han fallat estrepitosament i s’ha generat un ‘efecte crida’ fins a ampliar a més del doble la previsió inicial”.
Segons ha remarcat, este desfasament “provoca que les comunitats autònomes no puguem oferir una resposta adequada a nivell assistencial ni de prestació dels serveis públics bàsics”. Camarero ha insistit que els governs autonòmics assumixen en la pràctica bona part de l’atenció sanitària, social, educativa i d’ocupació que requerixen les persones regularitzades.
Pel que fa a la Comunitat Valenciana, ha detallat que en este procés “s’ha regularitzat a 167.000 persones migrants”. Una dada que, segons ha recalcat, “suposa un cost de acollida inasumible per als valencians i les valencianes per l’impacte que comporta en la sanitat, els serveis socials, la vivenda o l’ocupació”. Ha recordat, a més, que la Comunitat Valenciana és “la tercera autonomia amb major acollida de persones migrants, el 14% del total d’Espanya, tan sols per darrere de Madrid i Catalunya”.
Reclam de finançament i crítica a la falta de coordinació
Davant esta situació, Susana Camarero ha reclamat al Govern d’Espanya “la transferència dels fons necessaris que permeten l’atenció sanitària, la prestació dels serveis socials o l’accés a una vivenda per part de les noves persones regularitzades”. Ha qualificat de “deslleialtat” que la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, “no s’haja reunit amb la Generalitat” durant la seua visita d’esta setmana a la Comunitat Valenciana.
Segons ha denunciat, en eixa trobada hauria sigut necessari “traslladar les xifres del procés de regularització i establir un pla de treball coordinat per a la prestació dels serveis públics bàsics”. En canvi, ha lamentat que “s’adopten decisions per part del Ministeri que impacten en la prestació dels serveis públics essencials i traslladen a les autonomitats compromisos cada vegada majors sense planificació, sense finançament i sense la deguda lleialtat institucional”.
Cap a una política migratòria ordenada i vinculada a l’ocupació
En última instància, Susana Camarero ha defensat “un procés de regularització ordenat, legal, vinculat a l’ocupació i coordinat, en tot moment, junt amb les comunitats autònomes, els ajuntaments i el conjunt de les administracions”. Ha subratllat que, des del Consell, “s’aposta per una immigració legal vinculada a les necessitats del mercat laboral, que atenga al principi d’afinitat cultural i favorega la integració”.
Així mateix, ha advocat pel “reforç del control de les fronteres, una coordinació real entre totes les administracions i l’aplicació immediata dels acords europeus continguts en el Pacte Europeu de Migració i Asil”. Segons la vicepresidenta, estes són les bases d’una política migratòria que considere responsable i ajustada a les exigències actuals dels serveis públics i de la convivència social a la Comunitat Valenciana.
