La Comunitat Valenciana ha concedit fins al mes de juliol 1.309 prestacions econòmiques d’assistència personal per a persones dependents, tant menors com adultes, amb l’objectiu de reforçar la seua autonomia i la seua inclusió social.
D’estes resolucions, 944 corresponen a xiquets, xiquetes i adolescents d’entre 3 i 17 anys. Les seues famílies poden contractar així una Persona Professional d’Assistència Terapèutica Infantil (PATI), que oferix suport especialitzat en el dia a dia. A més, 365 persones adultes han rebut també esta prestació per a la promoció de la seua autonomia personal (PAP).
Segons les dades de la Generalitat, estes 1.309 prestacions situen la Comunitat Valenciana com la tercera autonomia espanyola en nombre d’ajudes d’assistència personal concedides. Només la superen el País Basc i Castella i Lleó. A més, la Comunitat és la segona regió que oferix la quantia mensual més alta per este tipus de prestació, només per darrere de Galícia.
Pel que fa al repartiment territorial, la província de València concentra el 58 % de les resolucions. La seguixen Alacant, amb el 32 %, i Castelló, amb el 10 %. Açò indica que més de la mitat d’estes ajudes acaben en famílies i persones residents a la província de València, on la demanda d’este recurs és especialment elevada.
La directora general de Dependència i de les Persones Majors, Beatriz Simón, ha destacat la importància d’este servici. Segons ha explicat, l’assistència personal ‘suposa un pas gegant cap a la inclusió de les persones dependents, especialment en edats primerenques, ja que garantix el seu acompanyament i ajuda tant en l’àmbit social com en la relació i la comunicació amb els altres’.
Simón ha remarcat també el valor d’esta figura per a les persones amb més grau de dependència. ‘A més de ser un suport fonamental per a entendre, interpretar, respondre i comunicar-se, esta figura és clau perquè les persones amb graus de dependència més elevats puguen desenvolupar activitats personals, laborals, formatives, culturals, esportives i socials en condicions d’igualtat respecte a la resta de la població’, ha assenyalat.
Compromís amb l’autonomia i la vida independent
En eixa mateixa línia, la directora general ha subratllat ‘el compromís del Consell amb l’autonomia de les persones dependents’. Ha assegurat que ‘estem fent tot el possible per a facilitar la realització del seu projecte de vida independent, l’accés a l’educació o al treball i la seua inclusió i participació social’.
Este recurs d’assistència personal busca que cada persona amb dependència puga triar com vol viure i on vol fer-ho. L’objectiu és que tinga suport per a organitzar les seues activitats quotidianes i participar en la comunitat, en condicions tan semblants com siga possible a les de la resta de la població.
En el cas de la infància i l’adolescència, la figura de la Persona Professional d’Assistència Terapèutica Infantil (PATI) té un paper central. Esta professional facilita que els menors amb discapacitat participen en tots els àmbits de la seua vida quotidiana, des de l’escola fins a les activitats de lleure.
Per exemple, la PATI pot acompanyar l’infant en l’entorn educatiu i en les activitats extraescolars. També oferix suport en les rutines diàries, ajuda en la comunicació, col·labora en la planificació d’activitats i intervé en situacions que exigixen una atenció especialitzada. Tot això promou la seua autonomia i afavorix la seua inclusió en igualtat d’oportunitats.
Este acompanyament continuat permet que xiquets, xiquetes i adolescents amb discapacitat puguen desenvolupar-se amb més seguretat. A mesura que guanyen confiança, adquirixen nous habilitats i assolixen nivells més alts d’autonomia personal.
Un altre aspecte clau d’esta prestació és el suport que oferix a les famílies. Tindre una persona professional d’assistència terapèutica facilita la conciliació de la vida laboral i familiar i reduïx la càrrega associada als cures diaris. Així, els progenitors poden organitzar millor el seu temps i comptar amb un recolzament estable.
A més, la figura de la PATI o de l’assistent personal permet desenrotllar estratègies coordinades entre els professionals i l’entorn familiar. Esta coordinació ajuda que totes les persones implicades treballen amb objectius comuns i seguixen pautes semblants, tant a casa com en l’escola o en altres espais.
D’esta manera, els menors i les persones adultes amb dependència reben un acompanyament continu i segur. Este seguiment reforça el seu desenvolupament personal i contribuïx a que, pas a pas, puguen exercir una vida cada volta més independent.
