El Conseller d’Economia, Hisenda i Administració Pública, José Antonio Rovira, ha defensat que el llenguatge clar ja és una obligació jurídica i una ferramenta essencial per a construir una Administració més senzilla, accessible i pròxima a la ciutadania, tant en els tràmits com en les comunicacions diàries.
Durant la clausura d’una jornada centrada en el llenguatge clar en l’Administració, Rovira ha remarcat que ‘agilitat i llenguatge entenedor han d’anar de la mà’. Segons ha explicat, la Generalitat aposta per ‘un procediment ràpid que alhora siga clar en la seua comprensió per la persona que rep una resposta’, perquè la claredat és, en paraules seues, ‘l’última milla de la simplificació‘.
El conseller ha recordat que darrere de cada document administratiu hi ha una persona que necessita entendre què li demana l’Administració, quins drets o prestacions se li reconeixen i de quin termini disposa per a actuar. ‘Si eixa persona no ho comprén, per impecable que siga el document des del punt de vista jurídic, no estem aconseguint l’objectiu desitjat’, ha advertit.
Per este motiu, ha valorat qualsevol avanç que permeta unir rigor jurídic i claredat. Segons ha afirmat, ‘qualsevol progrés que compatibilitze el rigor jurídic amb la claredat perquè ho entenga el destinatari és positiu i, a més, necessari’.
Aplicació en tots els àmbits administratius
En esta línia, Rovira ha explicat que el llenguatge clar forma part del marc d’actuació de la Generalitat en matèria de comunicació administrativa. Ha detallat que ja està present en diversos moments del procediment administratiu, com ara l’elaboració de normes, la tramitació de procediments, els formularis i l’atenció directa a la ciutadania.
El responsable d’Economia, Hisenda i Administració Pública ha indicat que l’aplicació de criteris de llenguatge clar busca, entre altres objectius, facilitar la comprensió de la informació administrativa i afavorir una millor relació entre la ciutadania i les institucions públiques. A més, ha assenyalat que també contribuïx al bon desenrotllament dels procediments administratius.
En matèria de simplificació, Rovira ha insistit que reduir tràmits, terminis i documentació ha d’anar acompanyat de comunicacions que qualsevol persona puga entendre sense dificultats. Ha alertat que ‘un llenguatge obscur és, en si mateix, una càrrega administrativa’, perquè obliga a buscar aclariments, presentar escrits addicionals o repetir gestions.
Pel que fa a la confiança, ha remarcat que una Administració que s’explica bé és una Administració en la qual la gent confia. Per contra, les comunicacions incomprensibles generen distància i desconfiança cap a les institucions i alimenten la sensació de complexitat innecessària.
Rovira ha posat també l’accent en la dimensió social del llenguatge clar. Ha destacat el seu impacte per a les persones majors, les persones en situació de dependència, les persones amb discapacitat i les famílies en situació de vulnerabilitat, que sovint es troben amb més obstacles davant textos administratius complexos.
En este context, ha recordat que el decret de formularis preveu la figura dels formularis d’alt impacte social. Estos documents s’han de revisar abans de la seua aprovació per les associacions que representen les persones destinàries, amb l’objectiu de garantir que el llenguatge siga realment entenedor per als col·lectius afectats.
Segons ha remarcat el conseller, la claredat també millora l’eficiència dels servicis públics. Quan els escrits i notificacions s’entenen a la primera, es reduïxen les telefonades, les cites presencials, les esmenes de documentació, els recursos i les queixes derivades de la falta de comprensió.
Bon govern i qualitat democràtica
El secretari autonòmic de Cohesió Territorial, Carlos Gil, ha obert la jornada amb un missatge en la mateixa direcció. Ha subratllat que la comunicació clara ‘no és una qüestió d’estil; és qüestió de bon govern, de qualitat democràtica i de respecte a la ciutadania’.
Gil ha recordat que ‘cada document, cada pantalla i cada notificació són un punt de contacte entre la Generalitat i la ciutadania’. Per això ha defensat que estos punts de contacte han de ser comprensibles i útils, perquè condicionen la percepció que té la població de l’Administració.
En la jornada han participat també el director general de Simplificació Administrativa, Fran Ortega, i el director general de Política Lingüística, Vicent Satorres. La seua presència ha reforçat la idea que el llenguatge clar afecta tant l’organització interna dels procediments com la forma en què la Generalitat s’adreça al conjunt de la població.
