El Centre del Carme Cultura Contemporània ha programat per a este dimecres 16 de setembre una nova sessió del seu cicle Arte y Pensamiento, dirigida per la doctora en Història de l’Art Catalina Martín Lloris, centrada en una revisió actual de la figura i el llegat del rei Jaume I, coincidint amb la commemoració del 750 aniversari de la seua mort.
La xarrada, titulada ‘Jaume I. 750 años después’, se celebrarà a la Sala Refectori del Centre del Carme a partir de les 18.30 hores. La sessió analitzarà el paper del monarca en la conquesta de València, la transformació urbana i arquitectònica del territori, la relació entre monarquia, Església i institucions i la construcció de la memòria valenciana entorn de la seua figura.
La trobada reunirà tres especialistes en Jaume I i en el seu context històric i cultural. Participarà l’arquitecte i professor universitari Arturo Zaragozá, investigador de l’arquitectura de reconquesta i de les primeres formes constructives cristianes. També intervindrà Almudena Blasco, especialista en la figura del rei, i el historiador Rafael Narbona, expert en el període.
El director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Nicolás Bugeda, ha expressat la seua satisfacció per obrir de nou el cicle amb esta proposta. Segons ha assenyalat, se sent ‘satisfet per inaugurar el cicle d’art i pensament amb una revisió actual entorn de la figura del rei conquistador, contribuint amb esta activitat a aportar coneixement quan se celebra el 750 aniversari del seu llegat’.
Una revisió més enllà del mite
L’encontre, amb entrada gratuïta fins a completar aforament, oferirà una aproximació rigorosa però divulgativa al paper de Jaume I. S’analitzarà el seu protagonisme en la conquesta de València, en la nova organització del territori i en la configuració de les institucions que donaren forma al Regne.
Un dels eixos principals de la sessió se centrarà en la tensió entre realitat i representació. Per una banda, els documents històrics permeten vore el rei com qui conquista, concedix, repartix, legisla, dota institucions i organitza un nou regne. Per una altra banda, les cròniques, les imatges i la tradició posterior mostren com eixa figura ha sigut narrada, representada i recordada fins convertir-se en quasi fundacional per als valencians.
Per a Catalina Martín Lloris, ‘Jaume I resulta especialment interessant perquè no sols va ser objecte de memòria i estudi posterior, sinó que ell mateix va participar en la construcció de la seua imatge a través del Llibre dels fets, una crònica autobiogràfica en la qual presenta la seua vida i les seues conquestes des d’una lectura providencial’.
Segons ha explicat la directora del cicle, ‘en eixe text el monarca no es limita a contar fets, sinó que selecciona, ordena i comunica una determinada imatge de si mateix com a rei cristià, conquistador i elegit per Déu per a portar a terme una missió històrica’.
La sessió vol mostrar que la figura de Jaume I no pot reduir-se només al mite o al document. ‘La seua importància naix precisament del diàleg entre els dos plans: la realitat històrica de la conquesta i del govern, i el relat que va convertir eixa realitat en memòria compartida’, ha afegit Martín Lloris.
D’esta manera, la xarrada es planteja també com un homenatge a Jaume I en l’any en què es complix el 750 aniversari de la seua mort. El monarca medieval queda associat per als valencians al naixement del Regne de València, a la incorporació de la ciutat a la Cristiandat occidental, a la creació de noves institucions i a una memòria que ha travessat els segles.
Esta memòria s’ha conservat en documents, cròniques, arquitectura, imatges i celebracions públiques que encara hui formen part de la identitat col·lectiva valenciana. El CCCC busca, amb esta sessió, acostar tot este llegat al públic actual i oferir ferramentes per a comprendre com es va construir al llarg del temps.
