L’IVAM explora la relació entre cos i paisatge amb 52 obres d’Irene Grau i Marco Giordano

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha inaugurat este dijous l’exposició ‘Te llamo cuerpo’, un projecte amb 52 obres d’Irene Grau i Marco Giordano que reflexiona sobre com el cos es relaciona amb el territori i el paisatge, dins d’un programa d’intercanvi amb la Fundación Sandretto Re Rebaudengo.

La mostra forma part del cicle expositiu ‘Territorios en Tránsito: Solo Dúo’, una plataforma concebuda per a connectar artistes que treballen en contextos institucionals i geogràfics diferents. En este cas, participa Marco Giordano, convidat per la Fundación Sandretto, i Irene Grau, vinculada a la Comunitat Valenciana.

Durant la presentació, la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, ha explicat que la proposta convida a pensar en les relacions d’interdependència entre les persones, el territori i els materials que formen l’entorn. Segons ha assenyalat, les obres de Grau i Giordano desplacen la idea de cos més enllà d’allò estrictament humà i incorporen el paisatge, els minerals o els residus com a cossos que deixen petjada i transformen tot allò amb què entren en contacte.

Per la seua banda, la presidenta de la Fundación Sandretto Re Rebaudengo, Patrizia Sandretto Re Rebaudengo, ha indicat que ‘Te llamo cuerpo’ permet visibilitzar el talent i les similituds entre creadors, i al mateix temps referma una col·laboració cultural d’abast internacional. Després de la seua estada en el Centre Julio González, les peces viatjaran al Palazzo Re Rebaudengo, a Garene, seu històrica de la fundació italiana.

Paisatge, matèria i transformació

Comissariada per Alicia Ventura i Bernardo Follini, la mostra aborda la relació i la tensió entre el cos i l’entorn. El recorregut s’estén des de les espècies vegetals i minerals fins a les infraestructures que marquen els ecosistemes urbans actuals.

Blanca de la Torre ha destacat que Irene Grau i Marco Giordano compartixen una sensibilitat ecosocial comuna i una voluntat de qüestionar les formes extractives amb què, històricament, les societats s’han relacionat amb el territori. Esta mirada crítica articula el diàleg entre les seues propostes.

‘Te llamo cuerpo’ combina obres prèvies dels dos artistes amb produccions noves creades específicament per als espais del museu. El projecte integra disciplines com la pintura, la fotografia i l’escultura, i adapta cada peça a l’arquitectura del Centre Julio González per a reforçar la idea de cos en relació amb l’espai.

La proposta d’Irene Grau se centra en els processos de transformació del paisatge provocats tant per fenòmens naturals com per l’activitat humana. L’artista ha explicat que els seus treballs investiguen ‘com els processos naturals i la intervenció humana, especialment a través d’indústries com l’extractivisme, alteren l’entorn natural’.

Segons ha detallat, esta línia conceptual es concreta en una trilogia de projectes estretament connectats que situa el sòl i el subsòl en el centre del discurs. Les sèries ‘Brillo abrigo’, sobre la conservació de les pintures d’Altamira; ‘A hierro’, centrada en les ferides que la mineria metàl·lica deixa en la muntanya; i ‘La séptima parte de un milímetro’, que partix de la primera fase productiva de la indústria ceràmica, compartixen un ús experimental de la matèria primera com a fil conductor per a fer visibles els processos de transformació geogràfica.

En paral·lel, Marco Giordano presenta un conjunt de treballs articulats al voltant de la instal·lació escultòrica ‘Gridlocks’. L’artista descriu estes peces com ‘cossos en moviment, com màquines que funcionen gràcies a l’electricitat’ i es pregunta d’on prové exactament esta energia.

A partir d’estes qüestions, Giordano ha iniciat una investigació sobre les infraestructures energètiques globals. Per a ell, ‘la manera com produïm energia és també la manera com ens relacionem amb la terra i amb el treball’, una idea que travessa el conjunt de la seua proposta expositiva.

Per a Blanca de la Torre, la mostra convida a entendre que qualsevol paisatge conserva les marques de qui l’habita i que tota transformació del territori comporta també una transformació dels cossos. Ha recordat que ‘res existix de manera aïllada’ i ha afegit que ‘també les institucions som cossos i només continuem vius quan som capaços de compartir, de transformar-nos i de construir, junt amb altres, nous horitzons’.

Tauler de continguts (amagar)

Més noticies