El conseller d’Economia, Hisenda i Administració Pública, José Antonio Rovira, ha denunciat que el Govern d’Espanya ha fixat noves pujades de gasto que afecten directament els pressupostos autonòmics sense una coordinació real ni diàleg amb les comunitats, fet que, segons ha advertit, agreuja la situació d’infrafinanciació que patix la Comunitat Valenciana.
Rovira ha fet estes declaracions després d’assistir al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), reunit este dilluns. En la trobada s’ha abordat la proposta d’objectius d’estabilitat pressupostària i deute públic per al conjunt de les comunitats autònomes. També s’ha analitzat l’informe sobre la regla de gasto que condiciona els comptes regionals per al pròxim exercici.
El conseller ha recordat que el gasto públic de les comunitats autònomes representa aproximadament un terç del gasto públic total d’Espanya. Per això ha remarcat que les decisions de l’Executiu central tenen un impacte directe sobre els principals servicis públics que depenen de les autonomies.
Segons ha subratllat, la majoria de comunitats ‘són les que sostenen els gastos del sector públic, bàsicament l’educació, la sanitat, els servicis socials i la vivenda’. En este marc, ha criticat que el Govern central haja firmat acords com la pujada salarial de fins al 4,5 % per a tots els funcionaris per al pròxim any sense un acord previ amb les autonomies.
Rovira ha explicat que ‘hem traslladat al ministre d’Hisenda, Arcadi España, que el que està fent el Govern central en els últims temps és firmar acords, com és el cas de la pujada salarial per a tots els funcionaris de fins al 4,5 % per al pròxim any. Que podem estar d’acord, però no poden ser imposicions’. Ha remarcat així que compartix el fons de la mesura però rebutja la forma en què s’ha acordat.
Impacte sobre el capítol de personal i la regla de gasto
El titular d’Economia ha assenyalat que el Capítol 1 de personal suposa aproximadament la mitat del gasto de les comunitats autònomes. Per això ha avisat que mesures d’este tipus, adoptades sense un finançament associat ni marge normatiu adicional, generen una ‘asfíxia’ per a les hisendes autonòmiques.
En este punt ha posat el focus especialment en les autonomies que arrosseguen una infrafinanciació greu, ‘com és el cas de la Comunitat Valenciana’. Segons ha indicat, estes territoris tenen menys recursos estructurals però han d’assumir el mateix increment de costos que la resta.
Rovira ha agregat que ‘les comunitats autònomes gestionen dos terços dels funcionaris d’este país i Pedro Sánchez el que està fent és prendre acords a esquenes de les comunitats’. Ha insistit que la major part del personal públic depén dels governs autonòmics i que, per tant, cal comptar amb ells en decisions que afecten directament les seues nòmines i plantilles.
El conseller també ha carregat contra la combinació entre les noves obligacions de gasto i el límit que el Govern central vol aplicar. ‘No es pot generar més gasto i al mateix temps posar un límit del 4 % a eixe gasto per al pròxim any. Això és una autèntica barbaritat, ja que no es va a poder complir’, ha afirmat.
Rovira ha explicat que, amb esta configuració, les autonomies hauran d’assumir increments fixats per Madrid i, alhora, respectar una regla de gasto que restringix el creixement dels seus pressupostos. ‘Per això ens hem mostrat molt crítics i rebutgem eixa proposta’, ha conclòs en referència a la posició defensada en el si del CPFF.
Crítiques al paper del CPFF i als pressupostos estatals
Pel que fa al desenvolupament de la reunió, José Antonio Rovira ha sigut molt dur amb el paper actual del Consell de Política Fiscal i Financera. Ha afirmat que ha esdevingut ‘un instrument al servici del Govern central‘, més que un òrgan real de cogovernança i diàleg multilateral.
Segons ha indicat, el Govern d’Espanya ha convocat el CPFF per a parlar d’uns ‘ficticis pressupostos’ generals que, en la seua opinió, ‘tot el món sap que no es van a aprovar perquè no s’han aprovat des de 2023’. Ha considerat que la trobada s’ha utilitzat per a donar aparença de normalitat pressupostària.
Rovira ha sostingut que l’objectiu real de la convocatòria è ‘desviar l’atenció sobre temes d’actualitat que no li interessen al Govern d’Espanya‘. D’esta manera, ha vinculat el debat sobre objectius de dèficit, deute i regla de gasto amb una estratègia política més ampla de l’Executiu central.
Des del punt de vista de la Generalitat, ha insistit que és necessari reforçar la coordinació entre l’Estat i les comunitats, especialment quan es tracta de decisions amb un fort impacte en els comptes autonòmics i en la capacitat de mantindre els servicis públics essencials per a la ciutadania.
