Una pacient recupera sons ambientals gràcies al primer implant auditiu de tronc cerebral de La Fe

L’Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València ha realitzat la seua primera cirurgia d’implant auditiu en el tronc cerebral a una pacient amb sordesa profunda complexa, després que diversos intents previs amb implants coclears no haguen sigut funcionals per les seqüeles que patix en la còclea i el nervi auditiu.

La dona havia patit una pèrdua auditiva sobtada i total després d’una malaltia. Els especialistes van optar inicialment per diferents dispositius coclears, però cap va oferir resposta per l’afectació severa de l’oïda interna i de la via nerviosa.

Davant este escenari, el cap en funcions d’Otologia de La Fe, Carlos de Paula, ha explicat que ‘l’implant en el tronc cerebral es presentava com la seua única i última opció per a recuperar l’audició’. Segons ha destacat, ‘l’implant de tronc cerebral és el dispositiu que s’utilitza per a aquells pacients amb una pèrdua auditiva profunda que no es poden beneficiar d’un implant coclear’.

Cirurgia d’alta precisió neuroquirúrgica

La intervenció ha sigut possible gràcies a la col·laboració estreta entre els servicis d’Otorrinolaringologia i Neurocirurgia de La Fe. El procediment, segons ha detallat el doctor De Paula, consistix en la col·locació d’un elèctrode directament sobre els nuclis coclears del tronc de l’encèfal.

Amb esta tècnica es fa un pont sobre l’oïda interna i sobre el nervi auditiu danyat. D’esta manera, l’estimulació elèctrica arriba directament als centres auditius del cervell, la qual cosa obri una via alternativa per a recuperar certa percepció sonora.

La neurocirurgiana de La Fe, Rebeca Conde, ha remarcat que la cirurgia ha exigit una gran precisió. Ha explicat que ‘és un abordatge que fem a nivell retromastoïdal. Arribem a la vora lateral del tronc encefàlic, en la unió amb el cerebel, i ahí separem i entrem en la part de la cavitat del quart ventricle, que és on es deposita l’elèctrode’.

En l’operació ha participat també un especialista del Hospital Germans Trias i Pujol, com a suport. Segons han indicat els responsables, els resultats de telemetria durant el quiròfan han sigut satisfactoris, un primer indicador positiu sobre el funcionament del dispositiu.

Ara, el protocol clínic establix un període d’espera de sis setmanes, necessari per a la cicatrització dels teixits i l’estabilització de la posició dels elèctrodes. Una vegada finalitzat este termini, l’equip procedirà a l’encesa i programació de l’implant, moment en què es podrà valorar el rendiment funcional i el grau de recuperació sonora aconseguit per la pacient.

Expectatives auditives i impacte en la qualitat de vida

Pel que fa a les expectatives de la pacient, De Paula ha precisat que ‘l’implant auditiu en el tronc cerebral no restituïx una audició natural ni alcança, generalment, els nivells de comprensió verbal d’un implant coclear exitós’.

Segons ha afegit, els resultats esperats se centren en què la pacient recupere la percepció de sons ambientals i del ritme de la parla. Esta informació sonora servix com ‘un suport crucial per a la lectura labial’ i facilita la interacció amb l’entorn.

Els especialistes han indicat que alguns pacients poden arribar a entendre paraules soltes en entorns controlats i tranquils. No obstant això, l’objectiu principal del tractament és trencar l’aïllament acústic total i millorar de manera notable la comunicació i la seguretat en la vida diària.

Fins ara, els pacients de la Comunitat Valenciana que necessitaven esta tecnologia havien de desplaçar-se a centres de referència nacional fora del territori. Açò implicava més temps de desplaçament, més costos indirectes i major complexitat en el seguiment.

En este context, el gerent de l’Agrupación Sanitaria Interdepartamental Valencia Sur i de La Fe, José Luis Poveda, ha ressaltat que ‘la incorporació de La Fe a este reduït grup d’hospitals preparats per a dur a terme cirurgies d’implant auditiu en el tronc cerebral suposa un avanç qualitatiu en la cartera de servicis de la sanitat pública valenciana’. Segons ha subratllat, esta capacitat ‘garantix una atenció de proximitat en cirurgies que exigixen una precisió neuroquirúrgica extrema’.

Més noticies