La Generalitat presentarà al Govern central una proposta de reforma legislativa després de la dana de 2024, amb l’objectiu d’afrontar futurs episodis extrems amb més garanties i una millor protecció per als afectats, segons ha explicat el comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida.
Més agilitat en la reconstrucció
Raúl Mérida ha detallat estos plantejaments durant la jornada ‘De la crisis a la recuperación: fortalecer la resiliencia regional frente a los desastres’, organitzada per l’Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE). En este fòrum ha reclamat ‘canvis normatius que ens permeten una major agilitat en la reconstrucció‘.
El comissionat ha defensat que la nova llei incloga una flexibilització i ampliació de l’objecte del contracte d’emergència. La idea és que es puga utilitzar mentres no estiga restituïda la normalitat en un territori, encara que ja haja acabat formalment la situació d’emergència.
Segons Mérida, este punt és una de les peticions més repetides pels alcaldes afectats per la riuada de 2024. Ha explicat que els municipis es troben sovint amb traves administratives quan intenten continuar les obres de reparació una vegada alçats els protocols d’emergència.
A més, ha proposat que determinades obres es puguen tramitar també mitjançant este tipus de contracte. En concret, s’ha referit a ‘algunes obres sobre les quals existix un consens científic que permetrien evitar en el futur un fenomen similar’. Són actuacions de prevenció que ja impulsen distintes administracions públiques.
La Generalitat planteja també que la reforma legal introduïsca una suspensió automàtica dels terminis administratius i judicials per a totes les persones afectades per una emergència. Esta mesura s’aplicaria sense que hagen de sol·licitar-la individualment.
Un altre dels punts que es volen incloure és l’obligació legal de convocar una comissió mixta intergovernamental en un termini màxim de 24 hores després d’un desastre. També es reclama l’activació immediata del Mecanisme Europeu de Protecció Civil, per a aprofitar prompte tots els recursos disponibles.
Consens al voltant dels parcs inundables
Durant la seua intervenció, Raúl Mérida ha explicat que la Generalitat està impulsant una estratègia de regeneració i protecció territorial basada en infraestructures verdes. Estes instal·lacions funcionen alhora com a espais verds i com a elements de protecció davant desastres naturals, especialment inundacions.
En este sentit, ha citat els futurs parcs metropolitans de València, el concurs internacional dels quals eixirà este mes d’octubre. Ha destacat el ‘consens’ que, segons ha dit, genera este projecte de la Generalitat entre altres administracions i entre la societat civil.
‘Este projecte constituïx un complement a les obres que necessàriament ha de dur a terme la Confederación Hidrográfica del Júcar (CHJ) i, en este sentit, hem treballat amb ells, i amb els ajuntaments, des del primer moment per a dibuixar el traçat del projecte’, ha assenyalat el comissionat. Ha afegit que ‘una infraestructura d’este tipus no té sentit si no es basa en el consens amb les administracions’.
Segons Mérida, quan es va presentar el projecte ‘poca gent havia sentit parlar dels parcs inundables’. No obstant això, ha assegurat que hui ‘ningú posa en dubte que eixe és el camí en què cal continuar avançant per a aconseguir un territori més resilient’.
El comissionat ha recordat també el Centre Mediterrani d’Intel·ligència Climàtica i Resiliència (CMIR), impulsat pel Consell. Este centre tindrà com a missió millorar la previsió de fenòmens meteorològics extrems i, per tant, reforçar la capacitat de resposta institucional.
Finalment, Raúl Mérida ha subratllat que la Generalitat està desenvolupant ‘la major actuació de neteja de llits del país’ en els barrancs del Túria, Magre, Poyo i Picassent. Estes actuacions abasten 160 quilòmetres i milloren la protecció davant crescudes en 50 municipis, molts d’ells en zones especialment exposades a episodis d’inundacions com les danes.
