La Generalitat ha denunciat que l Estat ha reduït en més d un 70 % la finançació destinada a les comunitats autònomes per a l atenció de menors migrants no acompanyats en 2026 respecte a l exercici anterior. La consellera de Servicis Socials, Família i Infància, Elena Albalat, ha advertit que esta retallada arriba en un moment en què el sistema valencià de protecció de la infància està sobreocupat i sota una forta pressió assistencial.
Albalat ha explicat que el repartiment de fons s ha abordat en la Conferència Sectorial d Infància i Adolescència celebrada este dijous, però ha criticat que el Consell de Ministres ja l havia aprovat prèviament. Segons ha afirmat, això suposa que la Conferència Sectorial es convertix en un tràmit sense capacitat real de decisió.
La consellera ha lamentat que el Govern central haja actuat, en les seues paraules, com un òrgan impositiu. En este sentit, ha assegurat que és ‘un ninguneig més a les comunitats autònomes i una nova mostra del caràcter impositiu del Govern‘. També ha afegit que, si les decisions arriben tancades, ‘la Conferència es convertix en un mer tràmit quan les decisions ja arriben aprovades, sense voluntat de diàleg ni de consens’.
Malgrat estes crítiques, la Comunitat Valenciana no s ha oposat formalment al repartiment. Albalat ha justificat esta posició per a no impedir que els fons arriben al conjunt de territoris beneficiaris. No obstant això, ha insistit que ‘la finançació és insuficient’ per a atendre l increment constant de menors migrants no acompanyats.
Retallada de 100 a 35 milions per a totes les autonomies
La titular de Servicis Socials ha detallat que, segons les dades aportades pel Ministeri, en 2025 l Estat va destinar 100 milions d euros per a donar suport a les comunitats autònomes en l atenció d estos menors. D esta quantitat, 7,4 milions corresponen a la Comunitat Valenciana.
Per a 2026, en canvi, la proposta estatal preveu únicament un fons total de 35 milions d euros per a totes les autonomies. D esta quantitat, la Comunitat Valenciana rebrà 2.588.581 euros. Per a Albalat, estes xifres evidencien una reducció molt significativa dels recursos en un context d augment de la pressió assistencial.
La consellera ha explicat que la Comunitat Valenciana ha rebut ja 243 menors traslladats des d altres territoris. A més, ha indicat que, segons els propis dades del Ministeri, durant 2026 la Comunitat ha atés més de 1.000 menors migrants. Esta càrrega, ha remarcat, exigix una estructura de recursos humans i materials molt més àmplia que la que finança l Estat.
Albalat ha subratllat igualment que la finançació estatal només cobrix els 100 primers dies d atenció de cada menor. No obstant això, ha recordat que molts d estos jóvens romanen molt més temps en el sistema de protecció. En este període ampliat, ha apuntat, és la Generalitat qui assumix la despesa amb fons propis.
Sistema de protecció saturat
Segons la responsable de Servicis Socials, el sistema valencià de protecció de la infància registra actualment una sobreocupació superior al 160 %. Esta situació implica que els recursos residencials funcionen molt per damunt de la seua capacitat teòrica i que resulta cada vegada més difícil garantir una atenció personalitzada.
Albalat també ha qüestionat que el Ministeri atribuisca a la Comunitat Valenciana una capacitat ordinària de 1.900 places per a estos menors. Ha remarcat que és ‘una xifra que no es correspon amb la capacitat real del nostre sistema de protecció‘. Segons ha indicat, este desfasament entre la capacitat assignada i la real complica encara més l organització dels recursos.
Per este motiu, la consellera ha reclamat al Govern central una finançació superior, estable i estructural. El seu objectiu, ha dit, és garantir una atenció adequada i continuada als menors migrants no acompanyats. ‘Cada vegada rebem més menors i, no obstant això, l Estat reduïx la finançació i la Comunitat Valenciana no pot assumir en solitari un esforç que correspon a totes les administracions’, ha remarcat.
Recursos judicials contra els trasllats
Davant esta situació, la Generalitat manté distintes actuacions judicials per a defensar les seues competències en matèria d assistència social i protecció de menors. També vol garantir el principi d autonomia financera, ja que considera que l Estat obliga les comunitats autònomes a assumir gastos no pressupostats.
D una banda, la Generalitat ha presentat un recurs davant el Tribunal Constitucional contra el Reial decret llei 2/2025. D altra banda, la Conselleria de Servicis Socials ha interposat diversos recursos per la via contenciosa administrativa contra resolucions estatals que acorden reubicacions de menors.
Segons ha assenyalat Albalat, estos recursos s han presentat perquè, al seu juí, moltes reubicacions es decideixen sense una motivació suficient i sense una valoració individualitzada de cada menor. Ha advertit que algunes d estes decisions afecten fins i tot jóvens pròxims a la majoria d edat o amb vincles familiars en altres comunitats autònomes que, segons denúncia, no es tenen en compte.
En este sentit, la consellera ha destacat que ja s han dictat sentències que anul·len resolucions de trasllat per falta de motivació. ‘Estes resolucions confirmen que el Ministeri no explica els criteris pels quals assigna cada menor a una comunitat autònoma, la qual cosa genera indefensió i impedix comprovar si el trasllat respon realment al seu interés superior’, ha conclòs Albalat.
