La Llotja del Peix d’Alacant acull fins al 4 d’octubre l’exposició ‘Diálogos trazados’, una proposta del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) i l’Ajuntament d’Alacant que reivindica el dibuix com a art autònom dins l’art contemporani a través de les obres de l’alacantí Manuel Galdón i del valencià Xavier Monsalvatje.
Esta mostra s’emmarca en la quarta edició del cicle ‘Diálogos’, comissariat per Guillermina Perales, que ha enllaçat en cada edició l’art contemporani amb la història de l’art.
El director-gerent del Consorci de Museus, Nicolás Bugeda, ha presentat l’exposició junt amb la comissària, Guillermina Perales, i els artistes Manuel Galdón i Xavier Monsalvatje.
En esta ocasió, ‘Diálogos trazados’ posa l’accent en les connexions entre el dibuix i altres llenguatges visuals. La proposta establix un fil conductor anual on la ceràmica contemporània es relaciona amb el món del cine d’animació mitjançant les creacions dels autors participants.
Bugeda ha explicat que assumixen una nova etapa del cicle ‘Diálogos’ amb una mostra centrada en el valor del dibuix. Segons ha assenyalat, es tracta de ‘l’expressió artística més primitiva de l’ésser humà, una ferramenta per a expressar idees i comunicar-nos’. Ha subratllat també que la reivindicació es fa ‘a través de dos artistes actuals amb un llenguatge propi que els ha valgut el reconeixement tant en l’àmbit nacional com internacional’.
El dibuix com a art autònom
La comissària Guillermina Perales ha remarcat que amb esta exposició busquen superar ‘el prejudici que, en diferents moments de la història, ha portat a considerar el dibuix com un gènere menor’. Per a ella, ‘res està més lluny de la realitat’, perquè el que defenen és ‘el dibuix com la “tékne” essencial, la construcció i investigació creativa fonamental per a desenvolupar i entreveure les idees i elaboracions plàstiques’.
Perales ha recordat que hi ha constància de la importància del dibuix des de les primeres manifestacions de les cultures antigues. Ha afegit que en el Renaixement el dibuix es va convertir en fonament de disciplines com la pintura, l’escultura o l’arquitectura, consolidant-se com una base imprescindible per a qualsevol projecte artístic o constructiu.
La mostra planteja un diàleg entre les propostes de Galdón i Monsalvatje per a reforçar el valor del dibuix com a art autònom. Es posa l’accent en la seua força expressiva i en la seua capacitat per a estar a l’altura dels millors registres artístics.
Les dos trajectòries oferixen mirades creatives molt diferents, tant en el plantejament com en la materialitat de les obres. No obstant això, compartixen la mateixa arrel: la línia com a recurs bàsic per a crear formes, relacions i espais sobre una superfície, allò que la comissària definix com l’essència primigènia del dibuix.
Galdón, de Disney al dibuix contemporani
Manuel Galdón és un artiste format en el cine d’animació, amb més de 30 anys de treball per a la factoria Disney, i també en la creació de producte. A partir d’esta trajectòria, ha desenvolupat un discurs propi dins del dibuix contemporani.
En les seues obres, Galdón reflexiona sobre l’individu i la seua relació amb el grup, combinant el dibuix amb el suport audiovisual. Estes reflexions apareixen tant en peces sobre paper com en projectes on la imatge en moviment juga un paper central.
Segons ha destacat Perales, ‘en la seua obra, l’energia que aporta la línia li conferix una vibració específica que dona al dibuix volum i moviment’. Això permet que la imatge adquirisca una presència quasi tridimensional encara que naix d’un simple traç sobre un pla.
Per la seua banda, Xavier Monsalvatje és un artiste format en diverses disciplines, que van des de la creació ceràmica fins a la gràfica. El seu treball gira entorn de la construcció de la ciutat i, en conseqüència, sobre les societats que habiten estos espais urbans.
En les seues peces, el dibuix servix per a analitzar l’ordenació del territori, els edificis i les infraestructures. A través d’estos elements, planteja una reflexió sobre com les ciutats condicionen la vida col·lectiva i les relacions humanes.
En la mostra, el públic pot vore dos registres que es complementen. D’una banda, s’exposa un conjunt de dibuixos sobre paper de cada artiste, que permeten apreciar la seua tècnica i la seua manera de treballar la línia. D’altra banda, el recorregut s’amplia amb els gerros ceràmics de Monsalvatje i un audiovisual de Galdón, que traslladen el dibuix a altres suports.
Per a Perales, ‘el dibuix és una ferramenta tan vàlida com ho ha sigut en segles anteriors’. Ha insistit que continua sent ‘important tant per a l’arquitectura com per a l’art conceptual’ i que ‘està present en totes les facetes de la nostra vida’. Amb ‘Diálogos trazados’, el CMCV i l’Ajuntament d’Alacant han oferit un espai on el públic pot comprovar eixa vigència del dibuix i la seua capacitat per a dialogar amb altres disciplines artístiques.
